11 des. 2014
Ve-t’ho aquí.
Què podem dir quan, tot i no encertar en el recorregut avui, tots l’accepteu amb resignació. Fangueig, patinades, etc. i en algun cas, de cap terra, com ha estat el cas d’en José Miguel, que el vèiem amb cara de circumstàncies, i el que més ens agrada: mentre entrenem no parem d’explicar-nos coses, els uns els altres, i el de menys és per on passem, i el més bonic, el retrobament setmanal i continuo al llarg dels anys de tants amics. En Diego deia que se l’hi havien embrutat més les sabatilles que en un cros.
Ve-t’ho aquí.
Tot baixant pel torrent la Grípia, ja anàvem veient com l’aigua de les pluges de fa pocs dies, havien eixamplat el camí i als llocs més ombrívols, doncs encara hi havia aigua acumulada amb fang. Vaja, que hem tornat a casa amb un quilo més de pes en forma terrosa.
D’altra banda, un circuit variat i amb els coneguts progressius que més d’un fem servir per provar “el material”; gràcies per fer-ho possible i ens veiem el dissabte vinent: oh i tant!!
Ja tornem a ser-hi i la masia ens torna a rebre als mossenaires els dissabtes, com és costum i ara toca interessar-se per com els va tot a les amistats.
En Lizandro accepta fer-nos els honors i li dediquem l’entrenament d’avuí a
ell i a la seva família, també la que te allà lluny al continent Americà
En Fran i en Pedro veuen el moment en què pensa: hi ara que diré?. Al final de la crònica coneixerem una mica més a en Lizandro
gairebé no li veiem la cara a l’Antonio, que va ben abrigadet i ara ens deia
que feia dies que no podia venir
tenim la virtut d’agafar en Paco per allà per on menys s’espera: ara pel cap.
arribada d’en Joan, davant d’ent Toni i en Nacho, que es saluden abans de
començar a entrenar junts
En Joan Piera, que ha vingut a dur un parell de buff de l’aventura,
OxfamTrailwalker Girona 2015,
que està preparant amb els “vuit peus”, link i el seu projecte per la Oxfam Intermon
Els “Egaramossenaires”, amb el capi: l’Agus, que porta el buff vermell.
En Carles, a l’estiu només porta els pantalons i les sabatilles i a l’hivern només se li veuen els ulls, gairebé com en Ciscu.
Cisco i Albert Cardona; un xic desentrenat i esbufegava avuí: mmm !! poc entrenament, eh?
Inma, Davi i Pau, davant la centenària masia i la porta que dona accés a
l’escola d’hostaleria
Jordi, Joaquin, Carles
La Cinta davant, en el grup que portem al Mossenaire d’honor, en Lizandro
Les noves mossenaires, Raquel, Cinta i Eva?,
Xavi i Josep seguits per en Manolo
Nerea i Núria, seguides per l’Albert i en Wester
Javier, Cisco, José Luis
l’Agus vestit de mossenaire, en el reagrupament al costat de tots els
mossenaires.
Comença l’aventura del fang: i és que no se n’ha salvat ningú.
Aquí en Pepe fent equilibris
Sandra, es veia a venir que les boniques sabatilles quedarien com us podeu imaginar, i com podeu veure.
Mira la Sandra i en Diego i allà lluny l’Alberto i l’Eva quina pinta fan
Anades i tornades típiques del grup
Lizandro, a més avui participava activament en tots els progressius
I arribant dels primers en els reagrupaments, tot parlant amb en Pedro
de dreta a esquerra, Javier, Núria, Nerea, Agus, Carmelo, Sebas, Toni
Toni, seguit per en José Luis
En Sebas ens ha tret una gran avantatges en aquest llarg progressiu fins a la corba de l’hospital. Aquí tenim en Paco, Sebas, Lizandro i Manolo
Aquí em deia en Fran que tragués la tapa de la càmera i: flash!! foto a en
Fran i fraganti.
Al fons l’hospital de Terrassa i davant el nostre Mossenaire d’honor: en Lizandro
Torrebonica, ben bonica al nostre pas
Sant Llorenç-La Mola al fons
Doncs en aquest progressiu com que el què escriu ha quedat tercer, s’ha fet un selfie amb els dos capdavanters: en Xavi i en Sebas.
L’Imma fent l’avió
com dues amigues, la Núria i la Nerea.
moment de conèixer les noves mossenaires, l’Eva i la Raquel
Moment que tothom coneixia al nostre Mossenaire d’honor, en Lizandro
I el nostre moment familiar.
I el progressiu després de l’espanta-ocells, on en Carmelo ha fet el primer,
amb en Jordi a l’Esquerra i en José a la dreta
I el progressiu llarg, fins a la torre elèctrica, els capdavanters i en Lizandro,
com dèiem, megactiu: a l’esquerra en Jordi i tapat en Manolo
Ara ens veiem: són ells tres els que han fet el progressiu més ràpid
Costa de conèixer, però són amb qui fa tants anys que ens creuem: en Pascual i Juan López
Les nostres Mossenaires, femenines.
Sandra, Inma, Cinta, Nerea, Eva, Núria, Raquel, Eva
darrerrs pujades abans no arribem al camp base.
En Quim, que va ser el nostre darrer mossenaire d’honor
Cinta
Inma
David, que entrena a Sabadell amb els Finisher ( http://www.finishernewrunning.com/) i que també recolzen el nostre
projecte mossenaire
T’anem dient Eva, tot i no estar-ne segurs. Si per cas ens disculpes i ho arreglem
Jordi i Joan; dos grans mossenaires
Juan i Albert, també grans mossenaires
Seguint a en Sherlock, l’Eva i la Raquel
Nerea, acabant de pujar la pujadeta de Can Bonvilar, prop de l’hotel la Mola
Pau Correcat
Josep Hierbalife
Avui i compartint la cua: Núria i José Miguel
I fent companyia al nostre honorificat: en Joaquin, Carlos, Lizandro, Pedro, Fran i jo
Va venir un dia i feia preguntes i demanava consells i se’l notava amb ganes de fer coses en el món del córrer. Han passat pràcticament dos anys i ve sovint i ens congratulem de què hagi volgut esplicar-nos interessants coses de la seva vida. Tenim amics de Xile, d’on és i és un orgull ser el seu amic i què, com diem alguna vegada: mossenhoms val la pena mantenir-lo per no perdre la pista a persones com tu. Records a tota la teva família de Xile i una forta abraçada que et donarem personalment.
Hola a todos/as.
Esta semana me ha tocado ser Mossenaire de honor.
Me presentaré , soy Lizandro Mella Basualto. Tengo 47 años , ya casi 48 (en Enero es mi cumple). Soy Chileno, llevo más de 16 años en Cataluña, casado con una guapa catalana. Tenemos una hija de 7 años. Un poco atrasado en esto, pero bueno: así es la vida.
Empecé a correr a principios del 2012 y ha venir con el grupo Mossenaires el 25 de agosto 2012 y desde entonces, cuando puedo no falto .
He corrido algunas cursas, todas de asfalto , ya que la montaña se me resiste, mi MMP 45’05” en 10km. La logré este año en la cursa del barrio de Sant Antoni BCN 2014 y he corrido una media maratón: BCN 2014 1h 44′ 47″. Mi próximo reto es correr una maratón.
Bueno; gracias a todos por la compañía de los sábados en Mossenaires y en especial a Pep Moliner, por crear y dar forma ha este gran grupo.
Hasta el próximo sábado , Lizandro
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vols el teu banner? |
|
No hi ha resposta
