04 des. 2014
I plovent també correm
Allò de què quan plou el mossenaire no es mou i si neva, no es lleva: aquí no ho apliquem. Mentre ens dirigíem al camp base, queia un bon ruixat i ens feia dubtar de s’hi seríem pocs o s’hi seríem molts. Dons sorpresos: una àmplia colla amb ganes de córrer, com és costum.
Pugem cap a la font de Can Roure, tot travessant Matadepera i en tot moment una pluja a moments abundant i d’altres, inclús agradable.
Els colors de les fulles groguenques i l’olor de terra mullada i anar sempre acompanyat ens fa afirmar que de nou val la pena sortir de casa, inclús amb un temps que no hi convida i fer al voltant de deu quilòmetres on predomina el bon rotlle i la conversa i les ganes d’entrenar junts. Gràcies per venir i fer possible el projecte un dissabte més a les 08:00 del matí.
Enmig de la foscor i de la pluja, una bona colla s’aplega al costat de l’era de la masia.
I tothom força valent, i la Carme, la Transi, Maria José i
Antonio a mullar-se un xic
Transi
Maria José i prop amb gorra l’Arranz
José Manuel i un amic què deixa per uns dies la bicicleta per córrer al nostre costat
I tanca el grup en Yuma, protagonista d’excepció de la setmana passada
I al final hem trobat un modern mitjà de transport dels passats segues. Bé, el que queda del carro del Manolo Escobar
Amb cara de circumstàncies, ben xops i al costat del carro
La Isabel a l’última moda del moment, en Wester ben il·luminat
i en Pedro, discret i sempre present. Un luxe
Sembla que tot i la pluja que no ens va deixar, fem tots molt bona cara
Carme, que l’hem vist amb molt bona forma
Cisco i Gemma, matrimoni inseparable
En Josep Maria sortejant la tanca encadenada
Isabel i Pepe, vestits per l’ocasió
Toni i Carme, ben xops, però contents
Maria José, en un estat de forma excepcional
I la Isabel amb un bon impermeable, per no mullar-se massa. Diguin el què diguin,
un bon invent per no mullar-se i què molts també fem servir quan cal.
José Luis, un gran senderista muntanyer
Toni Arranz, Juanjo, Yuma, i per allà bé el el vestit fet a mida sense cap.
Pedro, que passa, com tots nosaltres, per camins molls i envoltat d’arbres amb una fulla preciosa
I a la font de Can Roure…
La segona foto i continuem xops i contents
Transi, Antonio i Carme, que ens fan adonar ho bonic del paisatge
Transi, Carme, Antonio i Maria José
Josep Maria Antentes, amb un fons de l’ermita de Sant Joan, que sempre ens agrada visitar,
pels seus voltants, i que sabem que té almenys 1000 anys
Antentes, Enrique-Nilo i Pedro, amb l’Ermita de Sant Joan
Gemma
i ara fem la recta pel costat de Can Roure
Maria José reagrupant-se davant la masia de Can Torrella, ara reconvertida en Restaurant
La passera de Matadepera, que uneix el centre d’aquesta
localitat amb les escoles
Yuma, Juanjo i Toni
Carme i Jordi
Wester, Jose Luis i Hassan
Isabel Vergara, amb la capa ja plegada
Maria José, Transi i Antonio, per la passera i veient com baixa l’aigua per la riera, de forma quasi excepcional, només quan plou i aquest cap de setmana a plogut un munt.
I en José Crespillo, pacient, acompanyant sempre a la seva muller i a les amistats, que pel seu compte també ha fet una bona caminada d’una hora, fent coincidir l’arribada amb tots nosaltres. Avui s’ha desmostrat que de vegades ni el mal temps ens fa aturar dels nostres propòsits i és més fort el retrobar-se amb persones amb les que t’hi trobes degust, tot i ploure. No convidava ni molt menys a córrer, però quan acabes i més amb tots vosaltres, et sentsprofundament satisfet. Per molts anys i pau i què duri.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
vols el teu banner? |
|
Comentaris tancats a I plovent també correm
