blog d'en Pep

Encara que no us ho pugueu creure: ens ho passem força bé entrenant i corretejant per aquests camins i corriols tots plegats, i si no pregunteu-los a aquest parellet de gossets boniquets, que sort qui hi ha la xarxa metàl·lica.
Lladrucs, forts però carona de bona fe.

Bup, bup !!, no?

El circuit triat, ha anat fins aquell bonic racó de la font de l’Argelaguet, que de sempre tants cops hi passem i no per això ens cansem d’anar-hi, donat que el que portem a l’esquerra, a la dreta, al davant i al darrere, de ben segur que és una altra persona i la conversa, que sovint tots portem metre fem esport, va sobre altres coses: curses, entrenaments, salut, vida en general, política, que aquests dies n’anem ple i més, encara que no vulguis en tens fins a la sopa. Però no és dolent parlar de tot i amb mesura i respecte.

Si fem cas dels enginys dels nostres amics, com en Wester, la distància la clavem sempre bastant.

Si fem cas de la quantitat d’amigues i amics que, una vegada, i un altre ens reunim entorn de la Masia de Torre Mossèn Homs, vols dir que malament no ens ho passem. Per tot alhora, de nou un dissabte amb sensació d’aprofitar el temps i començar el cap de setmana intens de bona manera, Gràcies per venir!!

Davant l’atenta mirada de la Carme, avui tenim la sort de què el nostre mossenaire ha estat ben voluntari, i ens explicarà coses molt interessants. Ell no ho recorda, però en una primera època els mossenaires el texte el
posava qui us escriu i veureu a en Pascual fa sis anys

i el noidelabarba, també bé a entrenar, tot vigilant la lesió

I els “Egaramossenaires”, Alex i Agustinjr, un luxe

I deixem tots el camp base, lloc que ens acull i ens retroba cada setmana i on neixen noves amistats, i se’n retroben de velles

I les “nous mossenaires”, gaudint de la primera torbada, des del darrera

Natàlia i Albert, to rient

Nerea, Mercè i Ester

Joan carles i al darrere, Pepe, Enrique i Sandra

I en Carmelo Luque de verd

Fa impressió la colla que us feu costat els dissabtes i de forma ininterrompuda

Avui, en Pascual Vicente, ens farà els honors i serà el nostre Mossenaire d’honor

I els valents que s’apunten al primer progressiu i en baixada, un xic llarg i fins a la torre elèctrica. Davant l’Alex i Aitor, i darrera, Jose Luis, Agustinjr i en Jordi

La Maria, que feia molts dies que no podia venir, i avui s’ha estrenat fent la primera fèmina al progressiu i ara retorna a la cua

Manuel

Els bons mossenaires que van amunt i avall

l’Antentas, i en Manel. Darrera amb la llenga a fora, en Totu

I ara ve la cua, amb en Sebas i l’Agus

l’Anna, la que tant ha fet per l’èxit de la trobada

Maria, Sandra, Pepe i Carmelo… Gràcies!!

l’Alex enceta el pas i canvi de vorera

Maria José, Antonio, Miguel, Ester, Manel, Miquel, Carme, Toni, Nicolau…

Els cracks: Diego i Pascual

Òscar i Enrique, a les primeres posicions del progressiu en pujada

Davant el límit entre Terrassa i Sabadell: una terrassenca com la copa d’un
pi: l’Anna Cos. Gràcies!!

Si en alguna cosa ens assemblem és que ens agrada córrer. Els veiem habitualment

Qui quedarà primer a la recte d’en Casi?

Doncs avui: en Pau

Nuria i Manel

Grans persones i gaudint de la companyia i l’amistat

I en el progressiu en pujada, els capdavanters: Alberto, Totu, Hassan i Alex

Nuria

Esprint increïble i en pujada: quina energia: Manuel, Sandra, Montilla i Pau

I al costat de la Carme, el nostre Mossenaire més jove: en Marti Westermeyer

Moment que diem qui serà el nostre mossenaire d’honor i aixeca la mà.

Una vegada més un dia històric i inoblidable. Mai més tornaré a ser com avui 1 de novembre de 2014.

Fent l’avi, en Pau: i ho feia bé. Quina traça!!

Bons companys i un moment per el record: els dos mossenaires d’honor de les darreres setmanes: Nerea i Xavi, al costat d’en Miguel i l’Ester

Els que hem volgut estar al costat del ja proclamat “Mossenaire d’honor” en Pascual Vicente

En Jordi i en Victor i el menda, a un lloc que de fa molt i molt temps, quan acabem ens agrada refrescar-nos un xic i veure. Una font que sempre raja i com diu en Jordi: tan si plou com si no el mateix raig i vol dir que l’aigua ve
de lluny i com ens deia el metres Mirabet: directament del Montseny

De fa molts anys què tinc la sort d’estar a l’entorn d’en Pascual i el que em sentireu a dir de vegades, què un dels motius de no deixar el projecte de Mossèn Homs, és per no perdre la sort de cada setmana poder veure a persones com ell. Fa molts anys que anem coincidit i sempre explico l’anècdota que quan vivia a Crevillente, venir per festes de Nadal i les curses locals els feia anat tots de bòlit i a més les guanyava. Un atleta impressionant. Gràcies per tot Pascual.

Buenos como parece que después de mucho tiempo de rodar juntos me ha tocado

Os explicaré más o menos como llegue a lo que durante muchos años todos lo de a mi alrededor me decían que era una locura, CORRER, y algo de mi trayectoria que por suerte , es bastante larga.

Hoy en día que parece que si no practicas un deporte a alto nivel antes de los 18 años ya no hay forma de llegar a ningún sitio, yo llegue al atletismo precisamente, tras el intento en diversos deportes, de los que me excluyeron por bajito… delgado… y poca cosa….

Deciros que mis comienzos fueron en Crevillente (Alicante)con un grupo de 8 amigos, de los cuales yo era el mas malo, jejejeje

Un amigo me animó a prepara mi primera carrera con 17 años, más o menos y tuve la suerte de ganarla, lo que provoco que algún que otro entrenador se fijara en mi. Con 18 años corrí mi primera media maratón (Elche) y la gane, lo cual logro convencer a los directivos del club Ilicitano para que me ficharan. Y desde entonces hasta ahora ha sido un sin parar.

Por motivos personales, yo he compartido entrenamientos con diversas personas de este grupo a lo largo de 38 años. Lo que os puede dar una idea a los nuevos de la larga trayectoria de unos cuantos… Uno de ellos el fundador de este grupo Pep.

Tras muchas horas de entrenamiento, he logrado varias cosas a lo largo del tiempo, pero me quedo con la calidad de la gente que he ido conociendo. Las marcas son solo números.

La primera y principal un grupo de amigos que de otra forma no hubiera sido posible. Tanto compañeros de entrenamiento, como entrenadores…

La segunda y no menos importante para mí una serie de marcas en distintas modalidades de este deporte de las cuales estoy bastante contento.

Ahora tras mucho tiempo creo que ya es hora de divertirme también, aunque no por ello es menos cansado, y practico el deporte que tanto amo y disfruto en compañía de mucha gente que comparte mi filosofía y afición.

Tan solo me resta agradecer a todos los que ahora comparten entrenamientos, y a los que por el motivo que sea no lo están, los momentos compartidos y que sepáis que con trabajo y esfuerzo se pueden conseguir muchas cosas.

Nos vemos por mossen-homs

No teníem percepció de si seríem pocs o molts. Després de la castanyada sembla evident i, ja que és un dia festiu, podríem anar amb petit comitè: i que va, que va. Una colla d’impressió. Sou impressionants.

El circuit, dels que fan afició: com sempre. Algun progressiu, on sabem que si ve en Marc Miquel, el veurem a tots.

Anar capa la cua: un clàssic i destacar què força mossenaires enllacen els seus entrenaments des d’altres punts, fent-s’ho venir bé per arribar a les 08:00 i completar junts l’entrenament que es convertirà, per ells, en més llarg. Els altres fem els tradicionals 10 quilòmetres de corre-xerrada i bones vibracions. De nou dir que sou molt bona gent i la prova les contínues rialles. Gràcies per venir.

Un dels moments més interessants, és saber qui ens farà els honors i serà la nostra heroïna o heroi de la setmana i podrem tenir-ne més coneixement.

Doncs si, la Nerea Larrañaga ha estat el luxe per tots nosaltres d’avui, tot un exemple de fermesa i fortalesa, i aquí li demanem i accedia a fer-se conèixer. Gràcies!!

Nerea al moment d’acceptar

Txell a punt de marxa

en aquets moments d’espera, amb la Nerea i la Laura

pare i fill, els Miquel i tot el griup ens disposarem a rodar.

Alex i Carles, grans atletes i senderistes corredors

En Fran, que ara ens presentarà al seu nebot

I a la mateixa hora de cada dissabte: arranquem

– Fent-se una foto, que piques vegades anem primeres – ens deien la Laura, Txell, Inma i Carme

Moment de qualitat amb les anades i tornades de l’Enrique

Parella de Jordis

La Maria José, que aglutina al seu entorn molta calidesa humana, i què dir de la Nerea, que aquí ens fa els honors

Enrique riu, i segurament tindrà a veure, que tota aquella colla de dalt, s’ha passat de llarg l’encreuament i té de refer les seves passes

Manuel i l’Antentes al capdavant

Grans mossenaires, l’Anna Cos i en Pau Sust

Casi i Txell, seguita per l’Inma

Robert, Pasqual, Marisol i Jordi

Jordi, Anna, Cristina

I els nostres capdavanters al progressiu

Aqui els tenim, Marc, Manuel, Sandra i Robert

I les anades i tornades. Els verts: Victor i Toni

Jordi, Juan i Jordi

Miquel de Sabadell i l’Anna de Terrassa

Veus Miguel com no sempre ets la cua. Avui serà…

En Casi, i els capdvanters l’han anat a buscar. Gràcies amics !!

I en el següent progressiu els guanyador són: Jordi Viñeta, Carles Salmeron i Marc Miquel

Està clar? parc agrari

Moment familiar on destaquem als nostres nous mossenaires, alguna anècdota i qui ens farà de Mossenaire d’honor, amb un fons especial: el camp de golf d’herba que necessita molta aigua

Un esport on a tocar a la boleta s’hi va amb cotxe, on no t’embrutes gaire, sues poc i val una pastarada i que l’herba és d’aquelles què quan hi hagi sequera: ja em parlarem. Una bona amiga m’ho ha explicat que s’ha utilitzat una què te molta sed.

Nerea i Laura

Havent-hi servei de bus, qui corre. Esperant el bus aquests tres amics.

Rendint homenantge a la nostra Mossenaire d’honor

Colorin, colorado…

Les persones sens diferència, a part del físic, l’edat, el sexe: el tarannà. I aquí veiem una basca de cor i d’esperit i un luxe tenir el seu escrit per poder saber que segur que ets una persona magnífica i això és el que pensem moltes i molts.

Hola a tod@s

Em dic Nerea Larrañaga i com ja os imaginareu pel meu nom i cognoms vinc de família Basca-Francesa (Pays Vasc-Français). Des de petita el meu pare ens va inculcar l’esperit de lluita, força, treball i honestedat. Pels matins, passés el que passés, sempre ens despertava amb un “aupa” i ens obligava a posar-nos en actiu. Vaig practicar durant la meva infància molt d’esport, sobretot dos: La vela i el patinatje, dos grans passions que van ser una gran part de la meva vida.

Cap els 20 anys, per foça major, em vaig haver de retirar de l’esport obligatòriament. El meu caràcter lluitador no em va deixar caure i vaig aprofitar per començar una nova vida i un nou camí. Però no vaig poder practicar cap esport. Sempre he tingut una gran passió pels gossos i creía que anant al camp amb ells estaria resolt el tema, però la veritat és que eren ells qui corrien i jo qui els esperava.

Fa un any i mig, la meva filla de 7 anys em va dir “mami, a què no me atrapas!”… i no vaig poder. M’ofegava.

Això em va trastocar una mica. No em reconeixia i per primer cop, no ho vaig saber acceptar. Tota angoixada li vaig comentar a la meva veïna i amiga Sandra Fernandez qui em va parlar d’un grup de running que tot just començava. Em va insistir que hi anés i encara que em semblava totalment impossible, un dia vaig anar i vaig conèixer, per primer cop, el que seria la meva gran família des de aquell moment: El California Sport!!!!!

M’ha costat molt avançar, però kilòmetre a kilòmetre i gràcies a la Mª José, que mai em va deixar sola, he anat progressant.

Milions de gràcies al meu marit, en Gus, que m’ha recolçat desde el primer dia i a qui li dec tots els ànims, suports i bones paraules, ja que no m’ha deixat decaure ni llençar la tovallola ni un sol dia. També amb la resta dels meus companys que han estat sempre al meu costat cridant-me “patim (sobrenom amb el qual em coneixen ☺) tu pots!!” De fet en alguna cursa on penso que no puc més, tanco els ulls i me les imagino al costat cridant-me “patim tu pots”. De mica en mica i com una droga ja no podia estar ni un sol dia sense ells i sense córrer. Aviat em van dir: Vine els dissabtes amb els mossenaires! De nou se’n va passar pel cap que seria imposible per mi…… però un bon dia vaig conéixer en Pep amb el seu gran tarannà, la força del companyerisme i el caliu de la gent i ja no puc deixar d’anar. Des de llavors la meva vida ha canviat radicalment gràcies a tots vosaltres i a aquest esport.

Km, salut i cor