30 oct. 2014
“el que no corre vola”,
Les frases que són conegudes de la saviesa popular, de vegades ens sorprenen i ens hi sentim units,i nosaltres avui n’hem vista una que s’ha fet gràcia veure-la impresa al darrere d’una samarreta d’un nou mossenaire, en Manuel, que a més d’estrenar-se ha estat al capdavant i fent, a més progressius. Pràcticament volava i gràcies per venir.
Doncs amb “el que no corre vola”, hem baixat cap al torrent de la Grípia i fent algun progressiu divertit, per provar-nos i; si. Totes i tots us veiem la mar de bé. Recorregut que ha dut fins a Castellarnau, veient un paisatge molt bonic a aquesta hora, on veiem a sortir el sol i aquestes llums tan boniques, que ens faran costat en un entrenament en grup on tots sou benvinguts. Gràcies!!
Manuel ens duu aquest bonica samarreta
Li demanem a en Xavi Pons, si ens vol fer-nos els honors i proclamar-lo
“Mossenaire d’honor” i, com cada setmana, els escrits ens sorprenen
agradablement. Gràcies!!
Contxita, Emilio i Marga
A punt de començar i veiem cinc amics amb els braços plegats. Un estirament de tota la vida
Ens coneixem tant els camins que: correm amb els ulls clucs,
com la Txell i la Isabel
Mossenaire que no ans après el nom i en Pasqual
Ens saluda en Hassan Banbrahim
En Joan Rodamilans ha tornat: Bones notícies i va petant la xerrada amb en Jordi Viñeta.
Miguell, Pepe, Joan, Miguel
Victor, Isaac, Carmelo de mossenaire i l’Albert
Isabel, Inma, Isabel
Doncs en el primer progressiu en Marc Miquel al mig, entre en Fran i en Rafa han estat els capdavanters
Un bon estirament d’en Joan Forte
I els mossenaire es van reagrupant
Avui ens ha vingut una persona molt especial pel que escriu, i és un dels primers “internàuta” que vaig conèixer: en Ricard Masferrer, que li hem demanat que un dia ens faci de Mossenaire, donat que escriu molt bé, és mestre i un gran pensador, a més d’atleta en moltes modalitats: una molt especial: les curses d’orientació. Aquí s’ho va mirant amb curiositat aquest costum nostre d’anar a la cua buscar l’amic que ve un xic més lent.
Com en Carmelo Luque, sempre amunt i avall, el mateix Marc que havia fet la primera posició del
progressiu, en Toni Arranz, en Joan carles, l’Anna Cos, Pepe, Marti, Joaquin.
Tots amunt i avall, i per no parar
Esteu situats? i a més veiem amb tristor que algú ha perdut al seu gos i desitgem que es trobi amb els seus cuidadors.
En Xavi Pons, en un moment de repòs
I en el segon progressiu, els capdavanters. En Marc de nou primer, amb
en Fran a l’esquerra, Xavi. A la dreta, en Toni i darrere en Marti. Gràcies
per participar
Moment de qualitat: la cua amb els que van fer el progressiu a
les primeres posicions
Manuel i Carmelo
Transi
Arribem a mig cami, al carrer Jules Verne i segur que fem la volta amb vuitanta dies
Emilio, que ene dii content que la Runeada de cap d’any ja està en marxa.
Diego i Sandra, seguits per la Nerea
La Marga
En Joan i en Xavi
Predomina la gent contenta i riallera
I arriba la cua, amb tots els amics fent-se costat
A punt per la foto
Moment familiar, on es destaquen als mossenaires nous, i parlem d’en Ricard i agraïm al mossenaire d’honor
Ens hem adonat, ens ho ha fet notat un amic, que el fum de les cremades de restolls crea un bonic núvol, quan a més ens il·lumina de bon matí.
Carmelo amb la perspectiva d’un cami llarg i bonic
I al darrer progressiu aquí els capdavanters Manuel, Marc, Hassan, Oscar, Pascual i Carmelo
Pep, Xavi i Joan, amb el Mossenaire ja proclamat
Albert, Pep, Xavi i Joan
Juanjo, Albert, Pep, Xavi i Joan
Tenim un nou entrenament finalitzat i la sensació d’haver-nos-ho passat tan i tan bé
Tenim la sort de gràcies al projecte, entrenar en persones que ens encanta poder amb aquesta excusa trobar-nos. Veureu en llegir-lo, què és un escrit molt sincer i bonic i que ens omple de joia i ens hi sentim identificats. Gràcies, Xavi i per molts anys!!
Pep, quina jugada! Mossenaire d’Honor.
Sempre he vist que la gent que ha tingut aquest privilegi és perquè tenen alguna cosa especial, una trajectòria, una dedicació, una afició, un projecte social, no sé, alguna cosa. I jo em pregunto què tinc que pugui explicar i que pugui interessar algú? Com que crec que no tinc gran cosa, explicaré qui sóc i a què em dedico, que en definitiva és el que m’ha portat a la pràctica d’aquest esport que compartim.
Em dic Xavi Pons, soc enginyer i treballo en una multinacional com a cap d’un equip que ens dediquem a dissenyar i desenvolupar analitzadors per fer anàlisis clínics. És una feina amb una dificultat tècnica i organitzativa important i que, durant anys, m’ha absorbit molt i molt. Va arribar un dia en què em vaig adonar que portava massa temps encenent la llum del departament pel matí i apagant-la pel vespre i també que l’estrès, el meu cos, ja no l’aguantava com abans. Vaig decidir afluixar i buscar una vàlvula d’escapament i com molts que els passa el mateix, vaig triar l’esport. Per la flexibilitat d’horari que em donava, vaig decidir començar a córrer. Ja havia corregut abans però sense molta continuïtat. Vaig començar a sortir un parell de cops per setmana pel parc de Vallparadís però al final estava una mica avorrit de fer sempre el mateix. Vaig decidir també córrer alguna cursa, la mitja de Terrassa, la cursa de la Festa Major i el mes de maig passat em vaig apuntar a la cursa del Califòrnia esports. Va ser aquí on vaig entrar en contacte amb la gent d’aquesta botiga i amb vosaltres, els Mossenaires. Això ha estat un canvi important per mi, ja que m’ha permès descobrir la vessant social d’aquest esport.
La meva família em diu que he canviat, que ja no sóc el mateix des de que surto a entrenar en grup. Que m’he fet més social i que m’ha canviat l’humor. Això, en definitiva, és gràcies a tots vosaltres.
Kilòmetres i salut
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Comentaris tancats a “el que no corre vola”,
