Arxivar per novembre de 2014

27 nov. 2014


Yuma: el can mossenaire

Classificat com a General

Ha nascut fa poc, a l’estiu, és d’Osca, d’una camada del germà d’en Juanjo i l’haguéssiu vist córrer aquest darrer dissabte al mig nostre, com si res. Fent cas a tot d’en Juanjo, què amb ho bonàs que és com persona, el gos tindrà un bon caràcter i se’l veu que serà un gran amic per a ell i la seva família i per què no, dels mossenaires. Ha anat com si res, i quan travessàvem llocs on calia vigilar: vigilava. Ja es va acostumant a fer esport de petit, i ja es sap que el que es comença de jove, marcarà la seva vida.

A Can Mossenaire, molts amics duen els seus gossos i ja és un clàssic entrenar amb ells i és dels grups que ens coneixem en què la modalitat ens fa pensar que un dia els hi haurem de dedicar un entrenament, com avui també hem començat aquestes línies amb en Yuma, que a més és un mot que te un significat i que en Juanjo ens explicava: fill del “Jefe Azteca”.

Yuma, el dia que deixa una família, la seva mare i els seus germans per anar amb un altre: la d’en Juanjo

Un dia en el qual molts de vosaltres que formeu part de molts altres clubs, grups i entorns, ens feu gran el projecte d’entrenar plegats i que des d’aquí ús agraírem un per un que això sigui possible. Estretir relacions i si pot ser millorar-les amb l’ajut de l’esport pel camp i un ens uneix aquesta passió i qualsevol dèria pot passar desapercebuda.

Em deia un amic, l’Àlex, que a més s’ha pogut provar al costat de grans atletes com en Diego i en Pasqual, fent un final amb força i que serveix per què tothom es senti realitzat en fer un entrenament històric: un mes però que a hores d’ara ja és passat.


El nostre flamant Mossenaire d’honor i que ha acceptat aquesta petició i al qui li agraïm tots plegats, poder conèixer un dels nostres amics, que cada setmana ens fa costat, en Quim Gaya.


Quim, al costat d’en Paco i esperant el moment de sortir plegats.


En David i la Gemma, que no s’obliden d’anar venint al seu racó
Mossenaire. Merci


En Joan, que també fa una bona tasca engrescant a gent a córrer amb ell i que fa molt, i molt bé, al costat d’en Josep Jiménez, que ve corrent de casa.


En Joan Rodamilans, ja ve cada setmana: la cosa va bé.


Pare i fill, de nou entrenant un al costat de l’altra, l’ EDU i en VICTOR : un luxe

I comencem els nostres 10 qms., amb la Magda i la Nerea al capdavant


Alex, Javier, Agustinjr, Cisco(Egaramossenaires), i Josep (SupeRunners d’Egara), grups amb molt bones vibracions


Juan i Enrique-Nilo


Lluis


Carlos


Diego, Pascual


Pepe


Sebastian Morales 


Les Carmelites no se si van descalces, el que si sabem que nosaltres anem tots calzats amb bones sabatilles per córrer.


I el nostre Mossenaire d’honor, en Quim, al costat de tres grans campions:
Diego, Pascual i Sandra


I la Maria José, de groc, que la setmana passada va ser la nostra honorífica
mossenaire al costat de la Transi i l’Antonio


Amunt i avall i esquivant-nos, Yuma fent els seus deu quilòmetres d’avui


Fent el moviment del Cigne, la Karen


En Lluís i Manel, sortejant la cadena de l’àrea d’estudi mediambiental


Com també fa en Carmelo


Veus com nosaltres no anem descalces com les Carmelites. Diferents models de sabatilla, Salomon, Asics, Nike: qui diu que no ens els gastem per córrer i és que amb xancletes no seria el mateix.


Hi ha com la Contxita, que lluu gorra italiana


Moment fangós, i fent cua: Anna, Carme, Ana, Gemma, Núria, Laura


Sandra l’agafem amb els ulls clucs


Els capdavanters dels progressius han estat:
Francisco Javier, Agustinjr, Carlos, Karen, Gilberto, Enrique-Nilo i Paco. El
primer, pro: en Gilberto


I per homologar la posició: cap a la cua


I ara ve la cua: la tenim aquí


I el progressiu en baixada: de nou el lider: Gilberto.
Carlos, Josep, Gilberto i Paco


Yuna necessita saber: què faig!!


En Jose i en Sebas. Avui, i per tercera setmana en Jose ho ha aconseguit:
tot l’entrenament seguit


Amb mossenaires nous, com l’Oriol al mig i al costat de la Magda, El noi de
l’esquerra; no tenim encara el registre.


Victor, eufòric, al costat d’en José Luis


I quan acabem la pujada arribem a: Sabadell; l’altre capital


Progressiu al bosc de Can Deu a tota pastilla i l’Àlex al davant de tot. En Gilberto, avui guanyador per punts.


David i Gemma


Maria José i Núria


En Quim


La Karen


I en el darrer progressiu junts, en Gilberto davant


Moment que coneixem als nous mossenaires, com la Cinta…


… i l’Oriol, que ha quedat tot extranyat de la rebuda


i quan es dona a conèixer a en Quim i que és proclamat Mossenaire d’honor


La familia es manté unida i creix i setmana rere setmana fem un nou capítol del nostre particular conte.


i em en Juanjo, Karen i Carme, cap a Mossèn Homs des de Sant Julià


I uns quants que hem volgut estar al costat del Quim en el dia que l’entrenament és tot seu
.


El Yuma te sed: que begui, com ho fem nosaltres cada setmana a la font de les Canyes: Paco Utrera, el de la gorra, Víctor Martin, Eduard Martin i Juanjo Fernández: ahhh !!! i Yuma

Silenciós, amable, sempre present, fort, constant i avui el coneixem tots una mica, com jo mateix. Mentre tornàvem m’explicava com el seu fill li encanta veure al seu pare a córrer i quan el veu a les fotografies s’hi fixa i segur que és per ell tot un ídol i sap que tots són amics seus: tant els corredors com els ciclistes i així des d’aquí li diem tant a la Laia com a en Pau, que si: que és veritat i que els estem esperant que vinguin a córrer aviat. Per molts anys, Quim i gràcies

Hola. Em dic Quim Gaya i tinc 40 anys. Estic casat i tinc 2 fills: la Laia de 10 anys i el Pau de 6.

La veritat és que em va agafar de sorpresa que el Pep m’oferís ser “Mossenaire d’Honor”, però a la vegada també em va fer molta il·lusió.

Tot sovint els ensenyo als meus fills la foto de família dels Mossenaires de cada dissabte, i al·lucinen de què anem a córrer tanta gent. Segur que estaran orgullosos de què aquesta setmana jo en sigui el protagonista.
Només fa un parell d’anys que corro, i fa cosa d’un any em vaig afegir al fenomen dels Mossenaires, que són els únics capaços de fer-me matinar en dissabte…

De fet no m’havia agradat mai córrer, i vaig començar per provar, molt motivat per trencar amb la vida sedentària entre setmana, però sense massa convenciment de la meva constància.

El primer dia va ser decebedor, i el segon també, però en qüestió de pocs mesos, ja estava enganxat a aquest esport… Ara em pregunto per què no vaig començar abans!

Compagino el córrer amb la bicicleta de muntanya. I cada vegada que el meu fill petit veu un ciclista a o un corredor em diu: “Mira papa, un amic teu”. I de fet és així. Ara ells també estan començant a córrer; a veure quin dia estan a punt per venir amb els Mossenaires!

Una abraçada.
Quim.

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Yuma: el can mossenaire

20 nov. 2014


Sender Masies de Llevant

Classificat com a General

Així titulem avui els indrets per on la família Mossenaire ha anat, i no ha estat per casualitat. Alguna vegada hi anem i avui ens hi hem fixat. Posa l’escrit, per si us l’heu passat de llarg:

” Forn de Calç del Corcola”

Forn de calç construït amb paredat combinat de pedra i maó, conserva una volta d’arc rebaixat en l’accés a la cambra de combustió, dos murs com a contraforts i un petit habitacle al costat, refugi necessari, doncs la cuita podia durar més de tres dies.

La indústria de la calç era un dels factors més significatius de la història econòmica de Matadepera. La producció de calç va anar desapareixent a mesura que avança la segona meitat del segle XX”.

Bé; per què no diguin que les Mossenaires no fomenten la culturilla.

Tornem al que ha estat l’entrenament:

Fem una travessa del poble, on els vilatans es giren per mirar la quantitat de gent què passem pel bell mig. Fa patxoca veure tanta gent, que a més de córrer fa remor. Fem soroll i si us hi fixeu el que predomina és la conversa entre les amigues i amics. Pugem fins a la font de la Tartana, on qui vol, beu, i qui vol reposa, o les dues coses alhora. Continuem i passem per aquests Senders què destacàvem per primera vegada a les nostres habituals cròniques dels dimecres.

Entenem què ha anat bé, ja que tots fèieu una cara estupenda en acabar i és per això que volem agrair-vos la vostra companyia sense la qual el projecte no seria possible: entrenar en grup a Torre Mossèn Homs, i amb els Mossenaires. Gràcies


Antonio, Maria José i Isabel, tot just quan arribem


la Maria José accepta de bon grat, ser la nostra flamant “Mossenaire d’honor”


en Fran, del que ens refiem força, per ser un dels més antics de la història
del projecte i que de vegades dinamitza el nostre grup


la penya dels braços plegats, són els Ègaramossenaires, Javier, Cisco, Nacho, Agus i Alex amb la Carme


Anna Cos i Jordi Llobet


Jordi, Javi, Jose Manuel i Cloe. En Javi ens deia que ara estarà uns dies absent per una operació a la qual s’ha de sotmetre. Des d’aquí, que et vagi la mar de bé i t’esperem com més aviat millor.


La nostra Mossenaire d’honor, la Maria José

El nostre camp base, davant la Masia de Torre Mossèn Homs


Les nostres noies arrenquen les primeres i com sempre: amb una amplia rialla

Miquel al capdavant, el seu segon dia de Mosseanire


El repte del “noidelabarba”, en Jose Gutiérrez i acabar tot l’entrenament i
creiem que ho ha aconseguit. Al costat d’en Sebas i en Fran


Lluis, dues setmanes seguides: això va bé.


Txell, Javi i Anna


Jordi Viñeta


Xavi i Carlos


Pascual, Sandra, Diego i Oscar


Tancant el grup: l’Eva Cantero


Travessem la carretera just per davant la Samy


Enfilem el camí quitranat que ens durà fins el Massot de Matdepera


Toni, clicant el crono


Juan corre tan bé, que ho fa amb els ulls tancats. La Txell amb mirada lluny, així com en Juanjo


Ajuntament de Matadepera


Agus, Raül i Oriol, al capdavant.


Les anades i tornades dels nostres mossenaires, amb gorra l’Antentes


Moment de boques obertes, aaaahhh!! va bé per respirar. Eva i Sandra


La nostra mossenaire nova; la muller del ‘Albert Rimola: uns grans atletes.


Seguint el GR i PR, per dins de Matadepera


diferents moments del nostre pas per l’església de Sant Joan


Jose, Cloe i Nuria


La nostra qua: Javi, Casi, Miquel i Jordi


mmmm !!! què bo!!


La nostra Mossenaire d’honor amb el seu marit. Antonio i Maria José


Doncs si, cap a la Masia Font de la Tartana


Omplint els carrers de Matadepera


Cisco i Oriol Farré


Anades i tornades del mossenaires de debò: els que espere; Javi i Alex


Pepe, Sebas i Oscar

… i un progressiu fins a la font, acompanyats per les btt’s


Els capdavanters: Javi, Oscar, Alex, Jose Manuel i de blau l’Agus. De quatre potes: la Cloe.


Font de la Tartana, sempre igual.


Moment que parlàvem de la mossenaire nova, de carbassa, la muller de l’Albert


Moment que coneixíem a la nostra mossenaire d’honor: la Maria José


Moment familiar, en la qual hi som totes i tots, com una grandíssima família que no para de créixer


i després de la foto: hi tornem!!


Forns del camí de Girabau, ben documentats


La pre-cua


La cua fortament animada i aplaudida: en Casi i en Jose


amics?


Fent companyia a la nostra estimada Maria José, quan ja ha estat proclamada Mossenaire d’honor

És ben bé que estem de sort i com cada setmana descobrim autentiques històries boniques, com veureu la de la nostra Maria Jose Delgado. L’hem vist i la veiem sovint demostrar passar-s’ho bé amb qui l’envolta i al cap de poques hores d’haver vingut a entrenar al vostre costat, l’endemà mateix podíem saber que un repte important el va aconseguir: la “Terrassa Montrerrat” que organitza el C.N. Terrassa i de 30 quilòmetres. Vol dir que estem davant d’una autèntica fondista a la qual felicitem de tot cor i li donem les gràcies.

Bueno esta semana me ha propuesto el Pep a mi ser  Mossenaire de honor, lo cual me ha hecho mucha ilusión, pero tengo que  decir que el honor es mío por tener cada sábado que puedo la oportunidad  de correr con tod@s vosotr@s, quienes formáis esta gran familia de  Mossenaires. 

En primer lugar me presentaré para que los que no me conozcáis, sepáis un poquito más de mi. 

Me llamo Mª Jose, tengo 46 años, dos hijas maravillosas y un marido y  compañero de fatigas Toni, que algunos ya conoceréis, porque es raro no vernos juntos practicando este gran vicio que compartimos que es el CORRER. 

Este vicio de correr y lo llamo así porque una vez que lo pruebas no lo puedes dejar (puedes salir poco o mucho dejarlo una temporada, por lesión, por pereza, por falta de tiempo) pero al que le gusta este deporte siempre acaba volviendo. 
Yo empecé con 15 años más o menos, aunque no recuerdo bien como fue, pero un buen día decidí levantarme temprano, ponerme un chándal, unas zapatillas y salir a correr. Siempre he vivido en Terrassa y, desde que nací hasta que me casé, viví en el torrente la Maurina y muy cerquita tenia la riera y al pasarla un buen camino que te llevaba hasta lo que es ahora el Roc blanc y todo lo de alrededor, así que tenía muy buen terreno para hacer  unos kilometrillos siempre que podía. 

Después ya vino el trabajo, me casé, tuve a mis hijas y el correr se fue quedando en un segundo plano. Cuando mis hijas fueron un poquito más grandes las apuntamos a un gimnasio, y Toni y yo con ellas para aprovechar  el tiempo mientras esperábamos a que ellas acabaran. Estuvimos muchos años haciendo aerobic, cardio, exhibiciones y claro está, también corría, pero en la cinta (que sea dicho de paso nada tiene que ver con correr al aire libre). 

Después de unos años de gimnasio, por horarios de trabajo lo acabé dejando y pasé una buena temporada sin ninguna actividad física, hasta que hace unos cuatro o cinco años empecé de nuevo a salir de vez en cuando, a trotar un poco, alguna que otra cursa como la del corte inglés (una tradición hacerla cada año con la familia en plan de pasar un buen rato), la de la Dona de BCN o la Santi Centelles. 

Volví a cogerle el gustillo a lo de correr y comencé a salir más días a lasemana a entrenar sola o con Toni, que siempre que podía me acompañaba,  y comenzamos también a hacer más cursas. 

Así que, animada por una amiga que corría en el California Sport, en Abril empecé a salir con ellas a correr por las mañanas y tuve la gran suerte de conocer en persona a la grandísima atleta y persona Carmen Ballesteros, que era quien les entrenaba por entonces y desde septiembre nos sigue entrenando, pero ahora al frente del grupo “MATINERS TEAM”. Y quien poco a poco y entreno tras entreno ha conseguido que me vaya enviciando más en este deporte, que vaya cogiendo más fondo, más confianza en mí misma 
y la que ha hecho que consiguiera hacer algo que tenía previsto para el próximo Enero: correr mi primera mitja marató. Tenía previsto hacer la mitja de Terrassa, una distancia a la que yo le tenía mucho respeto y a la cual no 

estaba muy segura de poder llegar, pero acabé corriendo esa distancia este fin de semana; y no solo eso, sino que he hecho una mitja y una tirada larga todo en uno “La pujada de Terrassa a Montserrat” de 30 km. 

Acompañada por Carmen, por Toni y por otros compañeros de entreno, conseguí empezar y acabar mi gran reto personal, y la satisfacción y el orgullo que sentí cuando por fin llegué a Montserrat es algo inexplicable que solo entenderán “ ES@S LOC@S QUE CORREN”. 

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

vols el teu banner?

 

Comentaris tancats a Sender Masies de Llevant

Anteriors »