blog d'en Pep

Primera vegada de pujar el Moixeró, i com excusa un entrenament amb amics. Un grup de gent que evoluciona atlèticament plegada, i què ens anomenem Egaramossenaires, i què com excusa va a llocs impressionants, caminant o corrent, i què desperta, a persones com jo, l’interès per llocs on no hi havia estat, encara què moltíssima gent en fa visites habitualment.

Llocs què, dirien els artistes: pictòrics, bonics, increïbles. Racons que la natura ha treballat i on la mà de l’home no hi ha intervingut, i què ens omplen l’esperit i l’ànima i ens donen felicitat.

Amb alçada veiem la immensitat del país. Com deia el mateix Cisco mentre tornàvem: tenim llocs a tocar de casa increïbles i a Catalunya hi ha de tot. De fet, des dels Pirineus a la Mediterrània, tota una gama de llocs que en una vida no ens acabarem. Només tornant amb el cotxe anàvem veient el Sobrepuny, el pantà de la Baells i un niu de llocs què tots mereixerien de visitar-se i gaudir-ne.

Mentre pujàvem pels empedrats i quan encara era fosc per ser de bona matinada, no podia endevinar que els meus amics acabarien xops, per fer la festa més grossa i submergir-se a les fresques aigües què tot baixant i per cada racó fa formes i brolla per arreu.

Com què una imatge val més que mil paraules, veient-les tenim una aproximació d’una matinal què no oblidarem.

Lloc on un cop hi ets, veus la riquesa que tenim i ens ho hem passat pipa. El Moixeró

Sortim, encara fosc, pels empedrats, amb l’Oriol, la Gemma ,Cisco i l’Agustin

passem per llocs on l’aigua brolla per tot arreu

captant moments que ens endurem i ensenyarem

al refugi de Sant Jordi

moments mentre mirem a l’Oriol remenar la seva motxilla, on diu que duu de tot

tiretes de Mataró pel Cisco, què les necessita

No sé si el can també en vol una de tireta

si per aquí, si per allà: s’ho coneixen com el palmell de la mà

preparant el record del cim del Moixeró

Ja som baixant, després de pujar al Moixeró

Al fons: el diu de l’àliga. Un refugi a molta alçada

quins ritmes i quines màquines de la muntanya

Com m’ha ensenyat l’Agustinjr, davant el Refugi Serrat de les Esposes a la Serra del Cadí i preguntant que era una construcció més amunt.

Selfie de tauros

cara de bona fe

No sé pas: dissimulem,  fes veure que no hi és: i si té “mala llet”, sortiríem per potes?

Ben freda

Encara que aquest no està com cal, l’Oriol ha pescat més d’un rovelló

Maco el refugi. Aquí hi dormirem aviat tota la colla: Refugi Cortals de l’Ingla

De vegades tens la sorpresa de trobar gent entrenant com aquesta noia, que també participarà d’aquí un parell de setmanes a la Marató d’Ultra Cavalls del Vent del dia 20 de setembre

I tancant la colla, en jo.

L’Oriol Solà

De dalt a baix, moll per tot arreu, l’Oriol engresca a tothom a fer el mateix.

Quina cara de pànic que fa en Cisco!!

moments abans de la remullada

l’Agustinjr també te valor de mullar-se a les fredes aigües

Tant la Gemma com jo, ens hem mullat fins als genolls

Només agrair de nou haver tingut la sort de conèixer llocs com aquests al costat de tan bones persones i descobrir racons què d’altra manera hagués estat difícil de poder gaudir tant. A més, un entrenament cinc estrelles, on si aguantes segur què millores. Descobrir que l’aigua freda ha estat un relaxant natural què veritablement funciona.

Fort agraïment i Fins a una altra.

Córrer està de moda i és un esport que ara es porta i queda bé. Gairebé diria què rar és qui no corre.

Bé tot i exagerat, sí que és cert que d’un temps ençà trobem que hi ha molta més gent què ho fa.

La modalitat de fer-ho en grup, encara que sempre hem vist a la gent progressar plegades: tal com ho fem nosaltres és diferent. L’excusa és perfecte:

Noies i nois, vinguts de tot arreu, de diferents clubs, amb diferents objectius i amb aspiracions diferents. Però una cosa ens uneix: natura i córrer amb gotetes d’amistat.

Neixen noves fórmules d’entrenament i la llavor treu els seus fruits amb bons resultats, què en definitiva és el que busquem.

Parlant un xic de l’entrenament i donat que estem en època de festa major a Matadepera i com la seva coneguda cursa a dues voltes, segur què influeix en què gent mossenaire s’ha reservat per córrer a la tarda al bonic poble. Hem fet un recorregut de 9,5 qms., bastant suau fins al bosc de Can Deu.

Després de unes quantes setmanes de no tenir el luxe de proclamar a Mossenaires d’honor, avui ens fa una gran il·lusió tenir de nou l’oportunitat de conèixer a una fantàstica persona, què encomana bones vibracions i transmet alegria a qui a ella s’apropa. Ve amb el seu marit, en Martí, què diu que ens costarà convença’l de què ens regali la seva biografia curricular atlètica, i veient les grans persones que són, segur que aviat sabrem aquesta parella unida també per l’amor a l’esport.

Gràcies a tots pel seguiment i us esperem dissabte vinent, tot encetant la nova temporada 2014-2015, que serà apassionant.

els nostres particulars protagonistes d’avui. En Martí i la Isabel, feliç parella.

Joan Carles esperant, junt amb en Ramon amb gorra blava, i l’Yllera de braços plegats

Els Sabadellencs germans Coca, a l’esquerra en José Luis i a la dreta l’Emilio. Darrere, l’Òscar i la Maria.

El nostre amulet talismà, la masia que ens dona nom i a qui dona nom en Mossèn Homs

La Laura havia perdut l’enginy què li permet dur les seves mascotes lligades, i tot i cansar-se molt mes, les ha dut en el seu segon dia com a mossenaire, d’aquest forma que podeu veure. Al seu costat en Javi Colado

En Nacho, fent reagrupament de grup

En primer terme en Jordi Pastor de negre, de verd l’Enrique-Nilo i amb gorra groga en Jose Manuel Portero

per ordre d’arribada, Enrique-Nilo, Fran Pelaez, Jordi Pastor

Miquel Piqueras

Toni del Moral, Victor E. Martinez

de grocm en Nacho Bravo al costat d’Alberto Lao, i seguit de prop de vermell per en Fernando Artesero i Enrique Moratalla

Carlos i Ylerra

David Garcia

Emilio i José Luis Coca

Joan Carles Sanjurjo

Ramón Ramos

Montilla i Miquel

Oscar Ortiz

el Collie, amb en Jordi Gonzàlez i en Rafael Carrera

Maria Ruiz, seguida per l’Eusebio

Laura Perdomo i en Martí

La nostra “Mossenaire d’Honor”, l’Isabel Alcalde, al costat d’ent Toni i en Javi

Moments perillosos: travessar la carretera de Matadepera. Amb molta precaució

I ens afanyem per no interferir amb la marxa dels ciclistes de carretera

La nova temporada 2014-2015 comença després d’un temps de repòs, els que han fet veritables vacances. Tothom avui eren mossenaires que ja havien repetit, i als qui os agraïm que feu gran el projecte.

I ara desmuntem la foto

bon lloc per refrescar-se i beure, com fa l’Emilio, que després de sortir de lesió, torna a posar-se en bona forma.

I ara, toca el progressiu a la bona recta que hi ha al bosc de Can Deu, on provarem el material

I els primers retornen a fer costar a la gent què va venint, com fa en Miquel i en Jordi

I el nostre flamant veterà Eusebio, ben acompanyat pels que acabaven de fer el progressiu a les primeres posicions, com en Jordi, Miquel i Toni

Bonica foto amb grans persones, com podeu tots veure amb un primer pla d’en David

Potser fa un temps no es coneixien i ara la llavor de l’amistat està sembrada i l’esport els uneix: Toni, José Manuel, Rafael i Ramón

Davant l’Isabel i l’Eusebio, seguits per la Laura i en Jordi; i espectaculars cans

En Toni del Moral, bona amistat

Marti, Isabel, Pep i Jordi. Un bon record per a tots.

Ja ho veieu; si veniu a entrenar algun dissabte, podeu tenir la sort d’entrenar amb persones com la Isabel, què si mireu pels grups que entrena, com són les Californa Girls, sempre la veus encomanant bon humor i amb persones com ella veus què es fa, a part d’esport, bona conversa i bona companyia. Et desitgem el millor i que continuïs igual, i també tot tipus d’èxits esportius

Hola Mossenaries ¡!!!!!! Me presento :

Me llamo Isabel madre de tres hijos , marujona y… cada sábado que puedo estoy ahí corriendo con vosotros por esos caminos que el Pep prepara con tanto cariño (la ruta..los caminos ya están hechos), casi siempre desde el primer momento resoplando, unas veces en medio casi siempre en la cola, bueno, no siempre, en algún momento iba la primera (en la salida, claro) pero satisfecha de poder correr mi hora como vosotros.

Me chifla la naturaleza con lo cual la mayor parte de mi vida de ocio deportivo la he dedicado a subir montañas hasta que empezaron a venir los niños y ya no era plan de cargar en la mochila la tienda de campaña ,comida, niño… y en este punto cambie mis botas por zapatilla de correr.
Al principio corría sola o en la cinta del gimnasio pero me faltaba algo para engancharme para realmente poder disfrutar de lo que hacía y como se suele decir empecé a buscar ese algo y quien busca encuentra, allí estaban mis Californianas, con ellas empecé a disfrutar y ese algo que me faltaba para motivarme me lo dieron ellas.
Y de las Californianas a los Mossenaires hay un paso que evidentemente lo dí (no fletaría más) Así que la primera alegría que tengo los sábados por la mañana es ponerme mis zapatilla cogerme la coleta y unirme a vosotros a sudar un poco.
De cada salida que hago con vosotros me llevo mucho: me llevo el compañerismo, el esfuerzo, las risas, el sudor, el sol, la naturaleza, el optimismo, el olor a campo, el colorido de las flores y sobre todo la maravillosa sensación de empezar un nuevo día cargada de energía positiva y mucha vitalidad.
Bueno compañeros mossenaires ya sabéis algo más de mi. Quiero daros las gracias por lo que dais sin daros cuenta.
Kilómetros y salud para hacerlos!!!!!