19 set. 2014
Cavalls del Vent amb amics
No hi ha paraules què puguin expressar un sentiment profund i interior a un aprenent d’esportista com jo, caminador i senderista com que sóc, quan de nou em costa creure què sempre hi ha una sortida què supera l’anterior, quan aquella i les altres han estat extraordinàries.
Ha tornat a passar.
Fa anys què em vaig estrenar a les llargues distàncies i ara feia dies que no les practicava, i la sensació de passar-me el dia caminant. De ben segur que no haver parat mai de fer esport, ha fet què, tot i la duresa, ha estat un “divertimento” i un plaer constant i, sabeu?, de vegades penses: què no s’acabi.
Però, les coses són com són.
Fa uns quatre anys que em ballava pel cap anar a la prova que organitzen cada any, per coneixe-la personalment, i em va frenar el preu d’inscripció, i ara, què l’hem fet nosaltres , a nivell personal i aprofitant què tenim autèntics experts a la zona del Cadí, com l’Agustinjr, i tots molt ben entrenats. Ens va animar en en l’Antonio Rubio i anant amb l’Alberto Lao que sempre porta els seus mapes, què a més entén. I l’Antonio Ramirez, què ha estat tot un descobriment per nosaltres: quina gran persona.
El jove de la colla, un caudal d’energia i animador com el què més en Nacho Bravo. En Rafel Carrera, un amant de la natura i expert en muntanya, excursionisme i molt ben preparat.
Vam sortir de Can Cerdanyola amb l’amic Gaby, i la colla es va adonar què els temps de pas s’anava endarrerint i, de forma evident no haguéssim pogut completar la volta, i gràcies a la seva comprensió va escurçar i va fer una anada i tornada fins al refugi del Niu de l’Àliga. En tot moment no vam deixar d’estar en contacte amb ell i des d’aquí què sàpiga què quan vam completar els nostres Cavalls del Vent, i el tenim amb aquell bon aspecte esperant-nos al cotxe, va tornar a ser un dels grans moments del dia. Saber què tots estem bé.
El què caracteritza una caminada com aquesta és que et sents segur, quan veus que els teus amics tenen un total domini de la situació, del “tempo”. Què t’atures el moment just, i arribes allà on et proposes en el moment què s’havia pensat.
Llavors passar per primera vegada la nit a un refugi, en el meu cas, i fer-ho amb un munt d’anècdotes que s’anaven produint quasi contínuament. Per fer-se una idea, ens van donar una habitació per cinc i anàvem set. Bé; l’altra habitació era de catorze i onze eren autèntiques esportistes què havien sortit de Refugi de Gresolet, noies, i també pernoctaven amb nosaltres. No pensar malament, tan sols què va ser del tot curiós i divertit; a més també se les veia molt capacitades pel repte. Dos de nosaltres van dormir al costat de les noies i sabem què aquestes coses passen en els refugis i s’entenen perfectament.
La cobertura del mòbil era deficient i per telefonar a la meva muller, la Marisol, anava a un sol lloc què sortien dues ratlletes al mòbil, i mentrestant, mirava al cel; un cel atapeït d’estrelles què a les ciutats ja ens hem oblidat que hi són.
Pujar i baixar, retratar, riure i parlar. També moments què deixaves uns passos als teus amics, per poder pensar i gaudir dels pensaments què llocs com aquests t’inspiren i et confirmen que hem triat bé amb qui anar i on anar.
Si us sentiu preparats, poseu-vos-ho al cap, què és de les coses què esportistes com nosaltres hem de fer almenys un cop a la vida i si es pot més. Això si: si ho feu com jo d’anar-hi amb grans amics, del cert que tindreu un record que no se’us oblidarà a la vida.
Gràcies a tots els que contribuïu al fet que estigui entrenat per aquests reptes: i sobretot a l’Agustinjr, Antonio Rubio, Alberto Lao, Antonio Ramirez, Rafel Carrera, Nacho Bravo, Gaby.
Començo amb aquesta fotografia feta el segon dia, amb un humor que predominava en tot moment. Aquí segurament dúiem més de cinquanta quilòmetres.
primera parada amb l’Antonio Ramirez per fer un traguet a una font
Antonio Rubio
El sherpa Agus
Gaby
En Nacho bravo, el jove de la colla
l’Alberto Lao
En Rafael Carrera
Excel·lents fotografies de l’Antonio
I un bon esmorzar al costat d’un riu fantàstic, prop de Gréixer
Jo: no estic resant; estic prement l’entrepà no em caigui i la fotem bona
El Refugi Niu de l’Aliga
A banda de beure una cervesa que em va donar força, se’m va acudir demanar al baru,un bon entrepà de truita , què va ser genial i més d’un dels meus amics hi van fixar la vista, tot i menjar-se el què duien preparat de casa. L’endemà tots van fer al Gresolet truita.
Gran descobriment l’Antonio.
No el coneixia tant com per poder a dia d’avui dir que és una molt bona persona amb un cor tan gros com tot ell, i que recorda a la seva muller que fa poc ja no està entre nosaltres i que s’estima amb devoció. Això si; és una persona amb un gran sentit de l’humor i una grandíssima persona. Molts acudits durant la marxa i llargues converses. Una forta abraçada Antonio. Recordaré cada moment passat amb tu.
aquí passarem la nit
després d’una bona dutxa, un sopar boníssim i abundant, i brindant amb el cava d’en Juli Puigantell, que ha vingut expressament només a veure’ns i a regalar-nos dues ampolles de cava del seu celler i de producció pròpia. Què bo estava i ens el vam cruspir totes dues abans d’anar a dormir.
S’ha guanyat la fama. Ketchup fins hi tot a la sopa.
brindem
I ara esmorzem. Ja és l’endemà i en hem llevat d’hora per continuar
I les espardenyes què hem deixat a la porta, a calçar-se-les
Amb en Nacho, a punt de sortir
i amb en Rafael
instants abans de sortir
Inesborrable record
En Toni
Quin susto
Selfie del Nacho. Magnífica persona
Recordant i portant al cor l’Aaron. T’estimem!
Recordant a la nostra amiga Teresa, amb gran tristor
[img][/img]
Què dir de l’Agus què no sabeu. Amic dels seus amics i una persona maquíssima. El millor guia, la fortalesa d’un cap ben centrat i l’ànima del grup.
Aquest res.
El rei. Coneix com vellugar-se, quantes samarretes dur, guants, roba, mapes, potet per l’aigua i tot molt acurat. Tot penjat i ben posat. Un veritable expert.
I l’Alberto, també amant d’anar informat i sempre amb seguretat. L’Antonio, s’ho mira i reposa. Ha fet més vegades amb la seva estimada muller aquests itineraris i sovint ho recordava
Un expert de les llargues distàncies. Modest i increïble persona. Gràcies Antonio
Al refugi del Gresolet
I ha caigut una truita per cadascú
L’Antonio, amb l’acabada d’estrenar samarreta
I amb el segell al dors de la mà: “jo l’he fet i aquí la prova”
I en Gaby que està esperant, i ara què quan tot ha acabat bé, res millor que ser feliç, com ara en sóc de veure què ens quedarà un record tan bonic als nostres cervells per la resta de la vida i que de ben segur tindrem altres reptes, ja que hem triat d’estar envoltats de persones que ens agraden i ens fan la vida més agradable i rica.
Gràcies amics per haver-me regalat un cap de setmana com aquest. No oblidaré mai.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
Comentaris tancats a Cavalls del Vent amb amics
