08 set. 2014
El Moixeró amb els Egaramossenaires
Primera vegada de pujar el Moixeró, i com excusa un entrenament amb amics. Un grup de gent que evoluciona atlèticament plegada, i què ens anomenem Egaramossenaires, i què com excusa va a llocs impressionants, caminant o corrent, i què desperta, a persones com jo, l’interès per llocs on no hi havia estat, encara què moltíssima gent en fa visites habitualment.
Llocs què, dirien els artistes: pictòrics, bonics, increïbles. Racons que la natura ha treballat i on la mà de l’home no hi ha intervingut, i què ens omplen l’esperit i l’ànima i ens donen felicitat.
Amb alçada veiem la immensitat del país. Com deia el mateix Cisco mentre tornàvem: tenim llocs a tocar de casa increïbles i a Catalunya hi ha de tot. De fet, des dels Pirineus a la Mediterrània, tota una gama de llocs que en una vida no ens acabarem. Només tornant amb el cotxe anàvem veient el Sobrepuny, el pantà de la Baells i un niu de llocs què tots mereixerien de visitar-se i gaudir-ne.
Mentre pujàvem pels empedrats i quan encara era fosc per ser de bona matinada, no podia endevinar que els meus amics acabarien xops, per fer la festa més grossa i submergir-se a les fresques aigües què tot baixant i per cada racó fa formes i brolla per arreu.
Com què una imatge val més que mil paraules, veient-les tenim una aproximació d’una matinal què no oblidarem.
Lloc on un cop hi ets, veus la riquesa que tenim i ens ho hem passat pipa. El Moixeró
Sortim, encara fosc, pels empedrats, amb l’Oriol, la Gemma ,Cisco i l’Agustin
passem per llocs on l’aigua brolla per tot arreu
captant moments que ens endurem i ensenyarem
al refugi de Sant Jordi
moments mentre mirem a l’Oriol remenar la seva motxilla, on diu que duu de tot
tiretes de Mataró pel Cisco, què les necessita
No sé si el can també en vol una de tireta
si per aquí, si per allà: s’ho coneixen com el palmell de la mà
preparant el record del cim del Moixeró
Ja som baixant, després de pujar al Moixeró
Al fons: el diu de l’àliga. Un refugi a molta alçada
quins ritmes i quines màquines de la muntanya
Com m’ha ensenyat l’Agustinjr, davant el Refugi Serrat de les Esposes a la Serra del Cadí i preguntant que era una construcció més amunt.
Selfie de tauros
cara de bona fe
No sé pas: dissimulem, fes veure que no hi és: i si té “mala llet”, sortiríem per potes?
Ben freda
Encara que aquest no està com cal, l’Oriol ha pescat més d’un rovelló
Maco el refugi. Aquí hi dormirem aviat tota la colla: Refugi Cortals de l’Ingla
De vegades tens la sorpresa de trobar gent entrenant com aquesta noia, que també participarà d’aquí un parell de setmanes a la Marató d’Ultra Cavalls del Vent del dia 20 de setembre
I tancant la colla, en jo.
L’Oriol Solà
De dalt a baix, moll per tot arreu, l’Oriol engresca a tothom a fer el mateix.
Quina cara de pànic que fa en Cisco!!
moments abans de la remullada
l’Agustinjr també te valor de mullar-se a les fredes aigües
Tant la Gemma com jo, ens hem mullat fins als genolls
Només agrair de nou haver tingut la sort de conèixer llocs com aquests al costat de tan bones persones i descobrir racons què d’altra manera hagués estat difícil de poder gaudir tant. A més, un entrenament cinc estrelles, on si aguantes segur què millores. Descobrir que l’aigua freda ha estat un relaxant natural què veritablement funciona.
Fort agraïment i Fins a una altra.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
No hi ha resposta
