blog d'en Pep

Us sorprendrà el títol què li donem a la nostra crònica setmanal i quan veureu la silueta que ha dibuixat el track que gentilment penja el nostre Mossenaire Juanjo Fernandez.

A més avui és un dia especial: en Juanjo ens recordava que fa feliçment un any que comparteix amb tots nosaltres la seva estimada amistat i companyia i aquesta tarannà de bona persona que l’endevinem tots. És hora d’homenatges i celebrem avui tan fantàstica notícia i els que el coneixeu sabeu que d’ençà que som prop d’ell ens ha explicat la seva vida esportiva el dia que va ser “Mossenaire d’Honor”, ha fet un munt d’excursions a la Mola, caminades i macro caminades i s’ha guanyat el cor de molts de nosaltres. Ha fet fotografies, plastificant mapes i fotografies per molts de nosaltres. També, durant aquest any ha perdut un ésser estimat, com és la seva mare i per tot plegat creiem què dedicar-li aquestes línies a ell era del tot necessari. Gràcies en nom de tots Juanjo i per molts anys estem ben aprop de tu.

El recorregut ha estat variat, de voltes i baixades i pujades i ha sovintejat una mica de tot; hem vist que a alguna amiga i amic li ha costat un xic, però com sempre diem: el que costa es valora més i segur que aquest entrenament us ha fet més fortes i més forts. Gràcies per ser-hi.

la”Itàlia Mossenaire”. Realment increïble la similitut amb els nostres veïns llatins.

El nostre protagonista d’avui. Una persona increïble i estimada per tothom en Juanjo Fernandez. Un veritable luxe.

Sempre ens meravella veure el nivell d’acceptació de la trobada i la predisposició-o de tots a acceptar aquesta manera d’entrenar típica i particular, a aquest indret què el món local de l’esport coneix.

Pepe, un fixe cada setmana seguit per en Toni i Enrique Nilo

El mossenaire nou, a l’esquerra, protagonitza el primer progressiu al costat de la Sandra i en Miguel: al capdavant!

Montilla també ha fet el progressiu, com molts de vosaltres.

I ara el detall de qualitat . Anar a buscar la cua.

Isabel i l’Ana al capdavant del multitudinari grup

I ara arriba la cua: els capdavanters ara arriben darrere. Gràcies!!!

I quest segon progressiu en pujada l’ha encapçalat en José Luís, Óscar, Fran i Montilla i ens queda el record “podi”

Fernando i Jordi arribant al reagrupament

El gran grup amb el fons de Sabadell, lloc d’on ens venen moltes amigues i amics cada setmana i els que agraim vinguin expressament a fer gran el projecte

I el Mossenaire de Vilassar, en Totu, que ha anat al costat de l’Albert i la Natàlia.

Tot elegància. Quin ésser més maco.

A banda d’aplaudir a qui ve per primera vegada, avui molt important saber que teníem a recents maratonians, que havien aconseguit dominar aquesta prova tan difícil. Tant pels primerencs com pels que ja éreu maratonians, de part de tots la més gran enhorabona i molt contents de saber la capacitat què teniu d’afrontar i aconseguir aquests reptes.

Desfem el moment més familiar de la trobada

Per fer uns pujadeta fins al camp base: ” la Masia de Torre Mossèn Homs”

En Casi i l’Emilio, venen per anar a caminar i també arriben al mateix moment.

Homenatge als maratonians que van aconseguir finalitzar una prova tan i tan complicada. Enhorabona a tots vosaltres i sou uns cracks!!

La Maria, sempre la veiem feliç i contenta, fent un estirament per acabar bé l’entrenament, al costat de l’Òscar

I acabem amb Juanjo Fernández i el seu primer any de “Mossenaire” tot agraint-li tot el que arriba a fer pel gran prestigi què la trobada i felicitar-lo públicament per la quantitat de reptes superats d’aquest any. Enhorabona i per molts anys facis tot allò que et proposis.

La Moreria, font Una font que sempre raja amb molta aigua i que hi convida a refrescar-se el clatell i per què no els llavis i veure-hi. Repassant al blog m’ha sorgit un dia de fa quatre anys i pocs d’aquella època, un altre èpca amb gent què encara hi som, encara que la majoria dels que hi surten venen algun dia o altre.

Un record per la Teresa, que sempre ens acompanya un dia que hi vam anar; font de la Moreria 2010 ; on veiem l’Anna Cos, en Javi Colado, Fran Frutos i en Carles Salmeron què hi eren aquell dia de juliol de 2010

És un recorregut què fem sovint quan arriba l’estiu, per aquell regust de Montseny i llocs frescos. rierols, ombres i tot un reguitzell de detalls que converteixen el Torrent de Gotelles en un lloc proper i increïble per molts urbanites que el tenen a tocar.

Avui ens aturem més a la font de la Moreria, per endur-nos un record cap a casa del nostre pas i la sensació que us agrada aquest recorregut, encara que la penyora està, quan des de baix hem de fer la pujada forta que compensarem amb un descans a l’hora de la fotografia de família, just a l’àrea de lleure on les cares de satisfacció i algú una mica més cansat del conte.

Gràcies per acceptar l’invent i contents de tenir-te
un dels luxes d’aquest grup, els “Mossenaires”, és poder xerrar amb amics què estan al mateix sector, com Runparadis, California Sports, Esports Kñera, tots representats avui aquí, com clubs d’arreu, C.N.Terrassa, U.A, Terrassa, Arec Terrassa, Corredors Fons Viladecavalls, Pantaurells, Egaramossenaires, I Run Leiva, Sin Frenos 22, Slop Runners, i sobretot: persones que busquen en l’esport, la natura i la gent qualitat de vida. Gràcies a tots per fer-ho possible i per molts anys puguem anar junts.
Avui tenim de vermell a la nostra Mossenaira d’honor, la Quima, al costat de la Sandra i mossenaire amb nom per aprendre.

Luque saludant, i avui tenim, al seu costat en Toni, que feia un munt de temps que no el teníem per incompatibilitat horària. Anna, Casi i José Miguel
Mica en mica, tothom troba el lloc ideal i la xerrada a compartir
Ricard Moliner i Òscar Ortiz
Maria, David, José Luis, Juan Manuel
Diego, Mossenaire no recordo, Javi, Xavi, Jose
Anna, Carmelo, Sebas, Toni
Marc, Xavi (fill i pare) , Joan,Toni
Centre d’estudi medioambiental, i àrea de lleure, amb reagrupament
ben informats; Plans de Ca n’Arnella, Ca n’Argelaguet i casa nostra.
Un bell exemplar d’au rapinyàire.Hem demanat permís i una bonica foto
Un noi a punt de fer volar al seu ocellàs.
Ens impressionna tant les aus com el vestit mimètic dels seus portadors.. Increïble i gràcies per deixar-vos retratar
Bon entorn i la Sandra i la Quima Ara, amagadet i sense gairebé adonar-se’n, molts de vosaltres sortireu amb el fons de la font de la Moreria
Josep
Sandra
Quima
Mossenaire per aprendre’m, sap greu,
Pep
Robert
Raúl
Mossenaire nou
Mossenaire nou
José i mmm no recordo
Mossenaire nou, bé. Havia vingut fa molt de temps una vegada
La seva muller, què esperem aneu repetint
Miguel
Jose
Toni i Carmelo
Mossenaire nou
Joaquin
Montilla
Anna
Javi
Maria
Oscar
Ricard
Pere
Miguel
Josep Maria
Josep Maria i Diego
Diego
Carles
José Luis
David
Xavi
Marc
Juan Manuel
Juan Manuel i Juan
Juan i Cisco
Cisco
Carles
Carlos i Lizandro
Carlos i Lizandro
Sebastián
Sebastian i Fran
Fran
Toni i Joan
I ara si, un bon reagrupament Mossenaire, com manen els canons Ara venen una bona zona d’equilibris, del rierol que desemboca al Ripoll






I que seria una tronada com la nostra sense la segura fotografia de família. Gràcies a tots per ser-hi, tant els presentes com els que no heu pogut venir,però què també hi sou
Endinsar-nos pel bosc de Can Deu, a punt de fer el conegut progressiu.
I aquí el més ràpids del progressiu, que es disposen anar la buscar “La Cua”


Orgull de Cua Mossenaire.
Amb les dues futures trailwalker i en Toni, La Quima, la Sandra i en Joan
I ara el de la gorra

La Quima, es mereix, com molts de vosaltres, el nostre reconeixement i quan la llegireu veureu que és una gran dona, que tot i el que ha patit, té molt mèrit el que fa i vol fer, per dir que també falten pocs dies per què faci 100 quilòmetres per una bona causa. Això si; li desitgem que no caigui i si cau almenys, com avui, que no es faci mal. Un luxe que ens dediquis el teu escrit i per molts anys i ànims!!

Hola el meu nom es Quima i això de ser Mossenaire d’honor comporta molta pressió per què no saps que explicar jaja uffff .

Quan Pep fa la proposta diem ….ostres em fa vergonya , que si no vaig maquillada i no estaré guapa a la foto; que ara que escric; , etc, etc, però en el fons ens morim de ganes .

Jo estic que no paro de dir i em faig pesada dient que sóc l’honorifica de la setmana jaja.

Podria resumir el temps que porto corrents (que és molt), en lesions adquirides: una vèrtebra aixafada en una ethernal: una luxació en una caiguda a Can Candi , un menisc desgastat i un cartílag de genoll que va marxar per no torna. És més, el dia que em va fer la proposta Pep, vaig caure , crec que de l’emoció no vaig veure una pedra de dimensions desproporcionades amb la que vaig tenir el plaer de conèixer cara a cara jaja una vegada estava tirada al terra clar jaja hòstia quin mal.

Però mentre el cos i les meves articulacions aguantin seguiré corrent perquè per mi és la manera de relaxar la ment de l’estres i conèixer gent molt, molt maca. Gràcies Pep Moliner per fer possible que passem una estona tan bona amb un grup tan agradable. Sempre recomanaré a la gent que vagi a fer un entreno tan collonut .

Una abraçada a tots .