blog d'en Pep

Amigues molt relacionades amb el projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs formaran part d’aquest projecte de lluita contra la pobresa. El repte consisteix en recórrer 100 km, com a molt en 32 hores i amb equips formarts amb quatre persones.

Els diners recaptats per cadascú d’aquests equips serviran per 400 projectes d’acció humanitaria.

És un dels desafiaments principals del món.

L’equip egarenc de “Zankdas Kñeras” dels que que a més formen part del projecte Mossenaire, ens feien una proposta. A canvi d’un suculent esmorzar i aportant un euro per un entrepà, i algun producte extraordinari com un alcohol casolà de romaní que va fer amb
tota la il·lusió la Sandra, o unes exquisiteses de la Pilar, amb un farcellet de farina amb un gust extraordinari cuinats a casa seva
mateix.

Bé; tot per no demanar directament l’ajut dels mossenaires, sense rebre alguna cosa a canvi.

Ha sobrat molt de tot i no se si l’objectiu va ésser assolit, i si algú dels que ens llegeix vol aportar en aquest projecte, pot anar
directament a l’establiment de la Pilar ” Esports Kñera “ que hi trobarà la guardiola on fer la seva aportació
.
Agraim que hagueu pensat amb nosaltres i ho bo i bé que estava tot. Moltes gràcies i molta sort en tan impressionant repte. Afirmo que
tot estava boníssim.

Des d’aquí us desitgem la millor de les sorts i que aconseguiu les dues coses: recaptar aquests mil cinc cents euros i què la distància de 100
km l’assoliu sense massa problemes. Sort!!

Després d’un entrenament on es respira companyerisme, un esmorzar impressionant. Gràcies noies i sap greu que no va haver-hi massa recaptació, veient la vostra pàgina d’Intermon. Si algú es vol passar per la botiga, ja ho sabeu.

Avui l’entrenament ha estat el que baixem pel torrent de la Grípia i s’han fet bons progressius, i sobretot en Marc i l’Adrian, els hem vist
posar tota a la graella. Una bona manera de provar-se.

Moments on la gent es retroba i xerra una estona, previ a la sortida

Avui la Sandra i la Pilar de les que hem pogut gaudir de la seva companyia. En Marc no podia anar més abrigat.

La Pilar

A l’encreuament de Can Motllor

Comparteixen afició, estimació pels cans i amistar

I en el primer progressiu, el que acabar a l’estació de Rodalies de Torrebonica, els capdavanters; Marc, Carles i Toni

La bella història d’anar-se a buscar

En Marc m’ha retratat, per record meu d’un dia, de nou, memorable.

En el segon progressiu ha estat el Pantaurell Enric Mateu, el capdavanter i se’n volia anar: ahhh !! però, no!!, tocar reagrupament.

El tiet Agustí, lluint indumentària i que continua tan en forma

Què tôt i haver arribat sels primers en el progressiu, ha anat a buscar la “Cua Mossenaire”

Què ara arriba

Bella estampa amb en Ignacio i en David, amb en Runi i… mmm!! no se.

La Pilar i la Sandra ens diuen el que faran esportivament, junt el projecte humanitari d’Oxfam Intermon i la Trailwalker

L’Antentas, i darrera en Montilla

I en Marc i l’Adrian estan fent uns progressius d’infart, a un ritme d’allò més elevat.

I en el següent progressiu, el que va fins a la torre elèctrica, a estat en Ferran Galceran, el que l’ha fet en les primeres posicions,
demostrant què es manté en bona forma

I el dos Marcs, també: a tope!!

Marc Miquel, sempre a les poscions capdavanteres

I quan tornem a estar reagrupats, continuarem la nostra marxa cap al golf

Dons ara amb l’aportació volutaria, hem tingut un bon esmorzar els que hem volgut. Gràcies !!!

Demanar ajut, a tots, en és complicat: i les nostres Mossenaires han trobat una forma original, encara que vam veure poca participació. Espero que ho aconseguiu. Des d’aquí us desitgem tota la sort en tot.

Dorsal: G219

Líder
sandra segura perez

Miembros
pilar martinez cañera
quima colomer viturtia
oihana sanchez garcia

Equipo de apoyo
ferran serred rodriguez
dani cazorla calvo
http://trailwalker.oxfamintermon.org/es/equipos/ficha/BCN2014/G219/zankdas-kneras

Si ara vivim el boom de córrer, almenys pel que coneixem en els seus darrers temps; al nostre raconet del món també s’hi havia de notar. Sembla com si per nosaltres anar a córrer amb gent sigui el més normal i si us fixeu quan passeu uns dissabtes sense poder venir, el dia que ho feu, sempre hi veieu algú nou. Hi ha qui es consolida i ho agafa com un bon costum; i també qui ve quan les circumstàncies
els ho permeten. Hi ha per qui prova, i no torna.

Fem xarxa social de la de tocar: som prop els uns dels altres i notem que millorem el nostre estat de forma física, i això pot ser degut al fet que entrenant de costat, ni ens adonem la constant millora.

La teoria ens diu què per què funcioni, i ja que hem vingut a córrer, sembla que el retorn a la cua és necessari, i si el fem, no tan sols es fa més amè, sinó que sempre anem fent pinya. Els encreuaments són un bon lloc per fer aquests reagrupaments necessaris, almenys fins ben passat la meitat de l’entrenament.

Aquest dissabte ens ha costat trobar mossenaire. Sembla com si la timidesa o el “què diran” ens fa respecte i no penseu que sou menys importants, pel fet no tenir massa bagatge. Al contrari; tots sou igual d’importants i aquest projecte, com tot a la vida, té caducitat i com què ser “Mossenaire d’honor” només se’n fa un a la setmana, us agraïm molt el gest de voler-ho ser. I si no, tampoc passa res. Us apreciem igual: només faltaria.
Per això volem ser distingits per entrenaments sense compromís.

Gràcies a tothom i per molts anys.

Quan engeguem la nostra marxa, els mossenaires no saben ben bé on aniran, encara que per terreny conegut: això si.
En Montilla i en Sebas riallers i a les primeres posicions

En un dels reagrupaments típics i què no sona a tòpic

En Marc, del http://www.elroure.net davant el grup, seguits per Juan i Fernando

Xavi Gp, va fer marca personal a la mitja de Terrassa amb un temps de 1h27′ al seu debut

Pedro seguir per qui serà el nostre flamant Mossenaire d’honor

Yllera ens porta a un amic, en Moisès

Juan Romero, en primer terme

I la recompensa de què queda constància els capdavanters en el progressiu en baixada: Josep, Lizandro, Fernando, Xavi i Montilla

Detall de qualitat la quantitat d’amics que retornen a buscar a la colla.

Moment estelar: la foto de familia Mossenaire

Hem destacat els nous mossenaires i què dissabte vinent vindrà un grup de noies i muntaran la seva paradeta amb menjars a 1 euro per tal de recaptar diners per la OxFam Trailwalker http://goo.gl/IL6hPN

avuí ens hem endut una gran alegria: tornar a veure entre nosaltres en Miguel Piqueras, i ens ha donat molt bona sensació.
A veure si pots venir sovint, com abans

l’Enric Mateu

Encara no ens hem après el nom.

Josep, Fernando i Pedro

Xaiv i Antonio

David

Montilla i vestit de mossenaire, Juan Manuel

Maria

Albert, Jordi i Carme

Casi i Juanjo

Inma Morales

Juan Romero

Diego Garcia i Sebastian Morales

Isabel Alcalde i la seva amiga

Laura i Runi

Carmelo Luque

Javi i Marc

Natàlia i Albert

Fa una bona colla d’anys entrenava per les pistes i vaig començar a conèixer a en Jordi, que des d’aquells temps, sempre en més o menys intensitat, l’he vist a fer esport. És dels atletes pioners de la nostra època i continua il·lusionat amb el fet de córrer i ha encomanat aquest plaer als seus fills, i gairebé diria que tothom a casa corre i fa esport. Estem molt contents de tenir aquest luxe de què avui dia i aquesta setmana que ha estat el seu aniversari de naixement ens hagi volgut dedicar l’escrit què ara esteu a punt de llegir. Moltes gràcies, Jordi i per molts anys

Hola amigos!!

Me ha tocado ser el protagonista de la semana del grupo de Mossen Homs, un grupo al cual me gusta formar parte todos los sábados a las 08:00 de la mano de Pep Moliner

Mi nombre es Jordi Fabra Aroca y hoy día 05 de febrero cumplo 62 años.

Soy del barrio de Sants y resido en Terrassa desde el año 1966

Un vídeo del corredor de 400 mts vallas, Edwin Moses, me impresionó tanto que decidí empezar a correr. En principio salía solo por un camino que iba de mi barrio a Santa Margarita. Al poco tiempo, se unió a mi un compañero de trabajo, Josep Mirabet. Los dos compartimos horas, kilómetros y sufrimientos. Decidimos apuntarnos al club Atletismo Terrassa para correr como primera carrera el maratón Catalunya 80. De la mano del Sr.Planas, entrenador del CAT debuté en el maratón que, tras una pájara en el km 30 acabé con un tiempo de 3h20’. Tras la carrera debute en mayo del mismo año y sin ningún entrenamiento específico en carrera de 3000 mts obstáculos. El debut fué en la liga Catalana, en las pistas del Nástic de Tarragona quedando penúltimo con un tiempo de 11’30”, si no recuerdo mal, compartiendo equipo con Lluis Mangot. Con el CAT corrí 2 ligas, cros y algún medio maratón (Sant Cugat, L´espirall, 400mts lisos(57”) y hasta relevos 4×100, para hacer el punto en liga con compañeros tan importantes como David Meler o Jordi Martin.

En el año 1981, tras quedar 1º de la general en la cursa Atlética de Terrassa y por desavenencias con el Club, fiché por el Club Atletismo Egara con el que corrí 2 ligas. Más siempre en el “3000 obstáculos”. En este club tuve el honor de ser entrenado por una mujer totalmente dedicada al Atletismo, Carmen Gomez Florido, ya fallecida tras una larga enfermedad. En este Club corrí y compartí entrenamientos con Luis Maqueda, Salmerón, Roldán y otros muchos.

En el año 1982 tras dos ligas y un campeonato del Valles, bajé de 10min en el “3000 obstáculos” (no recuerdo exactamente el tiempo) deje el atletismo activo.

En el año 1997, tras un lapsus de 16 años, corrí el medio maratón de Granollers, teniendo como liebre a mi hijo Jordi. Reanudé la competición con un tiempo de 1h 25min.

Mi vida deportiva siempre ha sido muy anárquica, con muchos obstáculos. Nunca he seguido un línea recta en los entrenamientos, pero para mí es un placer correr; sobre todo salir de madrugada callejear por Terrassa y ver como amanece.

Como corredor mi mejor palmarés es haber conocido y compartido entrenamientos con un montón de corredores de Terrassa que sería largo enumerar pero como padre, el mejor palmarés es dejar como herencia a dos corredores honrados y tenaces, Laura y Jordi Fabra y espero que la saga continúe.

Gracias Pep por darme la oportunidad de poder compartir con vosotros parte de mi vida deportiva.