26 set. 2013
Josep Maria Antentas: “Mossenaire d’honor”
Un dia ens van dir que això de córrer era atletisme. També ens van dir què qui practica l’atletisme, és un atleta.
Nosaltres, els “mossenaires” entenem l’atletisme com una excusa per conèixer a persones amb les mateixes afinitats i una molt concreta: compartint ritmes, tant els que som més lents com els que són més rapids i d’això en diem “entrenaments en grup”.
Hi ha una institució que té la tasca de fer que l’atletisme rutlli i es coordini bé, i no tan sols és córrer: són escoles d’atletisme per joves, marxa, pista coberta, clubs, lligues, cros, ruta, i un munt de competicions on hi és present. És la Federació Catalana d’atletisme i: ara ve el més bo: ha vingut a entrenar amb nosaltres el vicepresident, que a més és una persona molt estimada per tothom pel que ha fet i representa per a molts de nosaltres, i és en Josep Maria Antentas.
Alhora més familiar, la foto de família, on descobríem que a més havien vingut més “mossenaires nous”, tenir la sort de per primera vegada una visita tan important, i ho hem volgut destacar; a més sabent que estava al capdavant de la primera marató que es va fer al nostre país i a l’estat, també qui va donar a conèixer l’enginy del xip, pel control de les competicions, i que a més com a persona engrescadora, i el podem veure moltes setmanes darrere del micro animant esdeveniments esportius, com poden ser curses. Sabem que ha fet molts mèrits al llarg de la seva dilatada dedicació a l’esport i tenir-lo entre nosaltres i ha estat un honor: gràcies Josep Maria i confiem a veure’t sovint quan vulguis bona companyia.
Fins aviat
Què li deu passar pel pensament dels que aneu amunt i avall al nostre convidat especial? La generositat dels que espereu i aneu a la cerca dels companys és digne de destacar.
Abans des del nostre camp base, la “Masia de Torre Mossèn HomS”, arrenca un nou entrenament diferent
En David, Encarni, Juan i Miguel, agafant velocitat de mica en mica
En Fernando ajustant-se el mocador
Mossenaire nous al capdavant
Toni Pedrero a l’esquerra, José Exposito, Josep Maria Antentas i al capdavant en Gaby
Ricard Moliner i en Oscar, seguits de mosenaire en Juanma
L’Emilio Expósito al capdavant
En Guillermo a punt de girar, com ha fet en Victor E.Martínez
En primer terme la Gemma, que va fer cinquena a la Matagalls.Montserrat i l’Albert al seu costat, que també va acabar molt bé aquest repte tan impressionant
En Miquel, que va sempre amunt i avall
Víctor també va fer la Matagalls i lluu la samarreta acabada de guanyar
La Maria José Merino, en un estat de forma ens constant millora i què condueix a les tardes el grup de noies “California Girls Training”
Javier Colado i Enrique Nilo, seguit per un mossenaire nou: un dels germans Berenguer
I qui ha assolit la primera posició del progressiu proposat? en Miguel. El mossenaire més jove què tenim
Josep Maria, Quim i Jose, a punt d’arribar al punt de reagrupament després del progressiu
I al segon progressiu, en una bona recta, Carlos i Sergio
l’Imma què va fer la Matagalls, també, amb el seu germà en Sebas, que ara venen cada setmana. Enhorabona!! Al seu costat la nostra mossenaire d’honor de la setmana passada, la Montse Aguilar
La Sandra també participativa als canvis i en constant millora, després d’ésser mare fa poc.
i els que han anat a buscar a la noia que venia un xic més a poc a poc, amb en Quim Gallen de “Pantaurell”
En Quim i la mossenaire nova
En Sebas, de blanc, va fer la Matagalls en poc més de dotze hores, però les darreres pujades van ésser un calvari-
Nuria, Juan, Imma i Montse
Albert, Núria, Sandra, Marta, Wester i Ricard
Estudillo de blau, Pasqual de vermell i el noi de taronja que encara no tenim el seu nom
I els que van per davant del progressiu de torre a torre
Les primeres posicions, després del canvi en pujada
Mossenaire Nou, després de fer el bosc tan maco
En Josep Maria Antentas, esperant també a la colla
Miguel, en xic en baixa forma
Carlos, Sergio i Beni
Juanjo, va bé!!
Mossenaires nous !
Westermeyer i José Luis
Joaquim Gallen “Pantaurell”
Albert i Imma
Sergio i Fernando
Genma i Berenguer
Maria José
Toni Pedrero i Sandra
Miguel amb cara d’esforç
Mossenaire nou, germà Berenguer
Miguel Moreno de Sabadell
Guillermo, eufòric
Albert i Cristina, i els mossenaires que van amunt i avall, Oscar i Victor
En Miguel i el noi de taronja, que fa tres dies que el podeu trobar portant el taxi per Terrassa
Gaby ben concentrat
Ens fa il.lusió tenir un bon record del vicepresident de la FCA
I el moment culminant: la foto de la familia Mossenaire
Per nosaltres ha estat important la teva presència en aquest projecte d’entrenaments en grup i de part de tots, que tens casa teva: bé com a mínim l’era de la Masia per petar la xerrada tots els dissabtes i córrer, que és el que sabem se t’ha donat i se’t dóna bé. Gràcies i et desitgem el millor.
Poc em pensava aquell 12 de març de 1978, i amb mi segurament els pocs més de 150 corredors – incloent-hi, tres dones- quan a Palafrugell ens vàrem disposar a les 10 h. del matí a córrer la “I Marathon de Catalunya”, que la cursa a peu “oberta a tothom, sense diferència de sexe, d’edat o de creença religiosa…..” tal i com regia el primer article d’aquella marató, ideada pel osonenc i retornat provisionalment per motius professionals dels Estats Units, Ramon Oliu , arribaria amb el temps a quallar tant en la nostra societat.
Avui dissabte 21 de setembre del 2013 a les 8 h. del matí n’he tingut una prova més, a “Mossèn Homs” en el trencall de la carretera que porta de Castellar del Vallès o Sabadell a Terrassa, una vegada passat l’encreuament de Matadepera.
Una setantena de corredors – 66 segons ha comptat en José Expósito- de totes les edats i imagino de diverses professions- si algú o alguna té la sort d’encara tenir feina- ens hem aplegat per fer el ritual d’una hora de pràctica de la cursa a peu, que el llarg dels meu quasi 50 anys d’atletisme- vaig començar el 1964- he conegut també amb el nom de “footing”, “jogging” i ara “ “running”,
Una gran iniciativa liderada per en Pep Moliner, fa una colla d’anys .La coneixia d’oïdes i no hauria d’haver esperat tants dissabtes de la meva vida per afegir-me al grup.
Quan en cotxe tornava cap a casa, set o vuit kilòmetres distant, em venien a la memòria els comentaris d’alguns dels components del grup,referint-se a les passades curses de “La Mercè” o de la Matagalls –Montserrat, eren més o menys les mateixes que en temps passats fèiem els de la meva edat, quan, també, ens entrenàvem en grup. Després de temps de fer-ho quasi sempre sol, quasi ja no ho recordava. A vegades és bo deixar per un temps, allò de la “soledat del corredor de fons”.
Gràcies Pep i a tot el grup per la rebuda que m’heu fet – sincerament no l’esperava- i com deia Humphrey Bogart a “Casablanca” que sigui el començament d’una llarga amistat
Josep Maria Antentas.
|
||||||||||
No hi ha resposta
