05 set. 2013
Progressa adequadament
Si quan rodem de tant en tant augmentem el ritme, el cos s’hi acostuma i vas adquirint la possibilitat d’anar un xic més de pressa gràcies a aquests canvis. Quan fas un progressiu, surts a poc a poc, augmentes progressivament i acabes a ritme alt: n’hi diem progressiu.
Nosaltres, els que ens volen provar, en fem cada setmana i qui li ve de gust el fa i qui no: la qüestió és divertir-se. Quan arribem a l’encreuament els que hi arribem abans, retornem enrere i torna a començar. Avui el circuit ho permetia i n’hem fet força i ha estat divertit.
El recorregut, bonic i en molts llocs per camins amplis.
Només agrair-vos a tots el vostre suports a aquests entrenaments en grup i fins dissabte que hi torneu a ser tots convidats, sense cap mena de compromís: tants sols les ganes de córrer i entrenar amb persones de fer-se costat.
l’Enric Vila i en Bernat Monter són dues persones que gràcies al córrer i després d’un munt d’anys, tenen una gran amistat i junt amb molt altres amics i recolzats per en Luís Maqueda, tot un referent per molts de nosaltres, allà on van encapçalen la majoria de classificacions. Avui abans de sortir volen venir a saludar-nos, cosa que agraïm de tot cor.
Just quan el sol comença a fer-se present, el grup mossenaire arrenca a córrer amb la remor de la conversa que tots portem mentre correm
En David ja està en plena millora, després d’haver deixat de córrer un temps, se li nota que “progressa adequadament” i de nou el luxe de tenir en Carles López, vestit de mossenaire, que avui ha pogut venir i que és de les persones que més creu amb aquestes trobades i dels més antics de la colla
Bella estampa del grup, Jose, la mossenaira que no recordo nom i en Marc, el meu cosí casteller
L’Eva, en Guillermo i en Juan Carlos en una bella presa també, en un marc incomparable
Juan Estudillo, seguits dels grans amics Carles i Jordi. A en Jordi li demanarem avui de ser el nostre mossenaire d’honor. Hores d’ara encara no ho sabia
El primer progressiu puntuable encapçalat per la Maria i en Juanjo. Moments macos i en Juanjo efòric per com li ha anat
Tota la colla més relaxada, amb en José Luis de blau
El segon progressiu amb les primeres posicions, amb en Jordi, José, David i Maria
La colla amb més relax
Pedro al capdavant, que avui em deia que porta ja un any i mig, i gairebé no falla mai
Joan, i darrere el nostre mossenaire d’avui
l’Andreu, davant, què també és un habitual del grup
El tercer progressiu amb un xic més de pujada, ja amb molts seguidors
I les primeres posicions, on hi ha la primera noia, la Isabel d’esquena, en Carmelo de vermell i l’Òscar de blau. Eppp !! i un que està regant la gespa. Eii ! és en Javi 😉
La colla més relaxada, amb el nostre Edu: el mossenaire d’honor de la setmana passada i en Guillermo seguts per en Marc
De nou el marc incomparable, amb en Carles, Jordi, Diego i Carles
I el progressiu de torre a torre, ha estat en Javi qui la protagonitzada, junt amb en Carmelo que frena més tard.
Ricard, José Antonio després del progressiu, xino-xano
Enrique Moratalla, que es veu en bona forma
Els dos Jordis, que han acabat les seves vacances entrenant força. En Jordi Viñeta, a la esquerra, que a mi em porta a l’alta muntanya i aquesta setmana m’ha ensenyat racons de Montserrat i que la setmana vinent ferà la seva vintena Matagalls-Montserrrat i en Jordi Westermeyer, que ha entrenat prop del mar per camins de Vilanova
.
A la foto de família hem volgut destacar el camp de golf del Prat per tenir un record dels llocs per on sempre passem
En Juanjo i en Jordi, a pocs metres de la Torre de Mossèn Homs, refrescant-se després del bon entrenament
Un bon record per mi al costat d’aquestes bones persones
Podria explicar mil històries d’ençà que conec en Jordi. Quan anàvem a la Casa del Congost de petits, amb poc més de deu anys, quan en Jordi va ser un dels màxims impulsors de la mitja de Terrassa en les primeres edicions, quan va portar el xip al cent de pista per primera vegada i va introduir la prova de cinquanta quilòmetres, quan hem estat a la junta de la U.A. Terrassa i va aportar un dels patrocinadors més importants que ha tingut aquest l’estimat club, quan em fa costat en un altre projecte que presideixo en aquests moments, l’AREC, i sempre fent un munt de coses pel bé de l’esport. M’ha ensenyat a entrenar per Collserola, per circuits que coneix bé. No és amant de protagonismes, però com una formigueta va fent la seva feina com millor sap i va ser la primera persona que m’explicava en què consisteix el golf, del que té un handicap dels més baixos. Vol dir que és un gran jugador, a més de ser un dels màxims responsables de l’equip estatal, crec que n’és seleccionador, enfilant-lo fins als sub-campionat d’Europa.
Això són de les poques coses que conec i segur que n’hi ha encara de més importants, però ens quedem amb aquesta pinzellada de qui és. I parlant de pinzellada; sé que li agrada la pintura i també és un artista.
Gràcies per donar suport l’esport i persones com tu fan que on tenim la sort de qui hi siguis les coses funcionen.
Com anècdota m’explicava fa anys que anava corrent de Terrassa a Barcelona sovint, i quan arribava a cal sogre li esperava el seu sofà, per un ben merescut descans.
Hola a Tots,
el Pep va demanar-me de fer 4 ratlles. Diu que ja em toca per què fa molts anys que corro i vaig ser dels primers de Mossen Homs.
Fa molts anys que conec al Pep, ja anàvem de petits a colònies, hem fet molts Km junts. No sóc capaç de recordar quan vaig començar a córrer ni quantes curses de tots tipus i distancies he fet, però sí que sé que fa més de 30 anys que corro.
A la meva vida sempre ha estat present l’esport, he fet de practicant, directiu, comentarista….etc. Ara estic a la Federació Espanyola de golf i sóc seleccionador sub-16.
Sempre he cregut que l’esport és la millor eina de formació pels hàbits i valors que genera. Això és el que he intentat transmetre als meus fills. Un juga a Basket al Sant Pere, una està competint als EEUU i l’altre és psicòloga esportiva (@bertafolch).
He practicat i practico altres esports, però no he deixat mai de correr. El fet de córrer em fa gaudir i sobretot em fa viure el present. Yo sempre visc al present, crec que fen-ho així deixo un bon passat per aprendre i millorar de cara al futur. Per això no deixo mai de correr, la sensació de viure al present no he trobat cap altre esport que me la doni.
Quan vinc a mossèn Homs, molt menys del que voldria, a part de gaudir i viure el present, tinc la sensació de la feina ben feta. És per això que vull donar les gràcies al Pep per la seva tasca, per la seva dedicació i per poder presumir de tenir-lo com un bon amic.
Gràcies per tot Pep ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
|
||||||||||
Comentaris tancats a Progressa adequadament
