19 set. 2013
Les històries de córrer
Sí. Sembla com si no poden passar tantes coses per parlar cada setmana d’un senzill entrenament d’una hora i, en canvi la història interminable i continuem escrivint pàgines de la vida. Segurament neixen vincles inimaginables gràcies a trobades com aquestes i de similars. Intuïm qui vindrà sovint i qui només ve a treure el nas: però tots som benvinguts i tots importants.
Acomiadem de mica en mica algun circuit que l’hivern no farem, com ara el del Torrent de Gotelles, que avui hem pogut gaudir de baixada. Ha estat interessant veure com la gent ha fet la pujada fins a Sant Julià d’Altura, i puc dir de forma objectiva, ja que hi érem, que la gent està agafant molt nivell i que molt dígnament arriben al capdamunt la majoria amb àmplia rialla i mirada concentrada. Podríem arribar empipats i els ulls sortint de les seves òrbites i en canvi s’accepta molt bé que de vegades el circuit és més dur de l’habitual.
Us volem felicitar, perquè realment totes i tots esteu forts i ferms. Gran ambient de nou i quatre mossenaires nous, que volem que es consolidin i vagin retornant tantes vegades com vulgueu, com tots feu, per fer-vos ben vostre el projecte.
Gràcies
Recordeu la setmana passada a la Montse? doncs avui, feliçment és la nostra protagonista i ens senyala un lloc molt important per ella on hi té dipositat molt amor.
I una estona abans, fèiem les primeres baixadetes tota la colla, amb els primer rajos solars
Una bona colla i aquí us presentem un nou mossenaire: en Jep
Moltes amigues que ja venen sovint i consoliden més aquesta modalitat d’entrenar pel camp.
Fa molt de goig veure aquestes fileres d’amigues i amics.
I després d’una baixada pel torrent, que més d’un ens recorda els rierols del Montseny. Moment de repòs per molts i la Isabel, de blau cel, que es disposa a exercir de mossenaire i tornarà a buscar als que venen un xic més a poc a poc.
La sorpresa de tornar a tenir de nou a l’Òscar, què segur que també ens trobava a faltar. A punt de deixar el torrent.
I sembla que en Wester i l’Edu, s’han telefonat per saber quina samarreta tocava i quin color es portarà enguany: el verd
En Ricard molt participatiu en el progressiu de pujada, acaba en els llocs capdavanters
Diego ens mostra el braç amb una esgarrinxada que s’acabava de fer, seguit per la Carme, Manolo i Ruben
l’Òscar, què segur que ha fet cua
En Jep, que és amic de la meva cosina Sandra, va dir que vindria: i va venir. Mercès, Jep. Et veiem molt rialler: t’haurem de posar algun circuit més dur 
L’Eva també contenta i amb el dit de “m’agrada”, encara que li vaig sentir a dir que tenia alguna inflamació al turmell. Però com que és fissio: segur que s’ho arregla
Javi Colado, també content
I en Pasqual Vicente, que torna a estar bé, seguit per la mossenaire que segur que em direu com es diu?. També contenta
Uaaa !! i en Guillermo exercint de mossenaire: amunt i avall. Impressionant!
Zico, Jose i Manel. I també contents
estareu en mi que les pujades us senten prou bé. El què és segur que per fer-ne, s’ha d’estar en forma i ho heu demostrat. Enhorabona!!
|
Foto de família i de nou una família que no para de créixer. Gràcies a tots!!
desfent la foto
I cap al bosc de Can Deu, que ens queden deures: almenys un progressiu; oi?
I la bona colla que s’ha provat avui. Progressiu molt participat
En primer terme en Ricard i la Sandra.
Ens atrevim a dir que han vingut xino-xano i passant-s’ho d’allè més bé en Toni, Joan i Albert
En Zico portava tinto de verano, sin alcohol: mmmm !! bo, bo
Avui li hem demanat que la Montse ens fes el regal d’explicar-nos coses per què la coneixeu i mentre anàvem plegats me n’ha explicat que m’han colpit i també a la vessant esportiva d’admirar per tots nosaltres. És una gran maratoniana i s’ha envoltat de gent que estima molt i que entre tots es fan molt costat en tot el que la vida ens ofereix. T’ho agraïm i et desitgem el millor. |
|
||||||||||
No hi ha resposta
