blog d'en Pep

Les persones que els dissabtes es posen com a objectiu anar a entrenar en grup, saben que al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs hi ha força gent què de forma ininterrompuda ho ve fent de fa anys, i sap que no cal avisar ni fer res més que presentar-se un dia a les 08:00 i fer com tots: córrer en bona companyia-

La ruta ha estat de nou una combinació de camins molt aptes per poder tenir bones converses, i de tant en tant apostar per provar si el nostre cos admet un canvi de ritme i com sempre fer-nos costat els uns als altres per anar com a conjunt, que és el projecte.

El perímetre del golf i posar-nos a punt per fer el canvi des de la bassa i tot reposant al acabar aquest canvi, una fotografia a un lloc diferent amb l’Hospital de Terrassa a l’horitzó.

Camins bonics i temperatura ideal per córrer sense massa calor i tampoc fred. Poques èpoques de l’any tenim aquesta climatologia tan agradable que fa que córrer sigui un gran divertimento.

fotografia de família on hem destacat a qui s’estrena com a “mossenaires”

Fran i Josep. Avui el progressiu des de la bassa en Fran l’ha fet en primera posició, tot provant-se per a l’endemà fer un molt bon temps al circuit de Catalunya a “Mulla’t i corre” amb un temps de 21’34” els 5 quilòmetres

Jordi i Pedro tot rient després que a la cruïlla els hi hem fet la “jugarreta” a que us tenen acostumats.

L’Ana Maria Muñoz ens ha portat a la seva parella a estrenar-se i sembla que s’ho ha passat prou bé

Mossenaires de tota la vida

I el nostre grup de caminants s’ha trobat al senyor que podeu veure a la imatge. Els que portem molts anys corrent abans ens creuàvem amb ell i sempre corrent. Ara no pot, però si que surt a caminar i ens saluda.

En Javier Colado al mig dels dos germans Serrano, als que carinyosament els “Egaramossenaires” anomenem els “brothers”. Anem baixant per perímetre del golf del Prat

Marc Roura, el cosí jardiner que al costat de la seva muller, la Carme, fa una setmanes ens va ensenyar casa seva, i avui lluint samarreta de la Mola, cursa que sol fer cada any en companyia del seu fill Roger

Casi, seguit per en Pau Sust i David Garcia

Després del progressiu veieu la “filosofia mossenaire” d’anar a la cerca de tot el grup

L’Anna Cos, que és de les persones que fa molt pel projecte i que hi creu des del primer moment i que gràcies a ella te aquesta solidesa i fa que tots en podem gaudir: tot un referent de l’atletisme femení català

l’Ana Maria, fent un bon progressiu

l’Eva Cantero acompanyant a les noves mossenaires, entre les quals ve la nostra “mossenaira d’honor”, la Susana

un progressiu en pujada, amb l’Enrique Nilo, Joan i Emilio al capdavant

I mossenaires reagrupant-se

Després d’un de “Torre a Torre” i tiro per que em toca.

EN David, a més de tornar a ser un habitual a més ens porta noves mossenaires

magnífic exemplar amb el que molts dissabtes ens creuem els mossenaires, seguit per una colla de Sabadellencs del barri de Ca n’Oriach que surten a passejar amb el “millor amic de l’home”

espectacular

Fernando, que ja torna a venir cada setmana i en aquest progressiu llarg arribar capdavanter

Pasqual Vicente, que també anava en les primeres posicions d’aquest progressiu

Diego Garcia, que fa molts anys que no falla mai a la trobada dels dissabtes, tot i ser un gran campió. Un luxe per nosaltres

Carlos i Toni Del Moral, uns clàssics també

Enrique Nilo, esplèndid

Els “Brothers”, germans Serrano amb els que podem entrenar els dimarts i dijous a l’Egara, amb els anomenats “egaramossenaires”. Aquesta setmana feien una duatló de muntanya de la que se’n sentien molt satisfets

En Pedro, contentíssim de ser amb vosaltres i gaudint del moment, i és que el corriol d’avui s’ho val.

Manel Expósito, també un habitual i sempre gaudint. Sol ser voluntari a les grans trobades atlètiques del país

Ignacio, que treballa a València i quan pot ser a Terrassa ens regala la seva presència. A l’endemà correria a la cursa Mulla’t al circuït de Catalunya

Javi Colado i Jordi Viñeta. En Viñeta ha obert un nou negoci com a emprenedor: htpp://medicadiet.com on ha està posant molts esforços

La nostra nova mossenaira

L’Eva que gaudeix un munt i no falla mai. Entre setmana porten un grup de nòies els dijous pel parc de Vallparadis, junt amb moltes amigues. Les California GIRLS training Terrassa

L’Ana Maria Muñoz, apasionada per l’esport

Les nostres noves mossenaires, que ens ha portat l’Anna Cos, que també te un grup d’entrenament pel parc

Marc Roura anant amunt i avall fent costat a tothom

Xavi Miquel, que fa un munt d’anys que no falla. Regenta un negoci de mobles: http://www.tremik.com

Juanjo i Pau, que van fent bona amistat setmana darrera setmana

La Susana, que ha accedit a ser la nostre mossenaira d’honor en el dia de la seva estrena

L’Anna Cos, a engrescat a venir avui a les noies que veiem a la bonica postal

Quan diem que “Entrenaments en Grup a Torre Mossèn Homs” és un projecte de tots ens es fa evident quan de la mà de l’Anna Cos tenim la sort d’anar creient amb amigues i amics i fent noves coneixences. Aquest és el cas d’avui, on la nostra part femenina s’incrementa amb bones persones com la Susana, que ens explicarà una mica coses per saber tots amb qui entrenem tots els dissabtes. Un luxe !

En primer lloc, m’agradaria donar-vos les gràcies per la bona acollida que vam tindre la meva companya, Isabel, i jo. Sens dubte tornarem més d’un dissabte.

Bé, per començar amb la meva història “d’amor” amb el running, m’agradaria anar uns anys enrere quan a la meva adolescència no només no m’agradava córrer, si no que no entenia la gent que ho feia. La meva frase quan havia de fer la proba de resistència a l’institut era “mama, si us plau, fes-me una nota a l’agenda que no vull fer la proba”.

Continuem ara quan fa uns dos anys i mig vaig fer una dieta, sense fer cap mena d’exercici, i vaig perdre uns 20 kg aproximadament. Més endavant, vaig apuntar-me a un gimnàs per mantenir el pes i agafar massa muscular. Això em va portar a fer una aposta amb un company de feina. Havia de córrer un cop a la setmana, durant 40 minuts, 4 mesos. Li vaig demanar un marge de temps per aguantar els 40 minuts ja que el primer dia només vaig aguantar 7! L’aposta la vaig guanyar però… Sorpresa! Vaig continuar corrent, estava enganxada.

Ara, surto uns tres o quatre dies a la setmana amb diferents grups o sola. He fet alguna cursa encara que el meu nivell és baix. M’agrada competir amb mi mateixa però sobretot corro per gaudir. S’ha convertit en la meva estoneta de desconnexió, de llibertat.

Fa anys no entenia la gent que corria, ara no entenc la vida sense córrer.

Espero anar coneixent-vos poc a poc una mica més i gràcies per deixar-me ser la Mossenaire d’Honor.

Com a seguidor a Tv3 de de la Fórmula 1, almenys de les darreres voltes, ja que tota una carrera se’m fa insuportable, i de les motos, igualment. Identifico el Cricuït de Catalunya amb motor, benzina, velocitat i espectacle. En quan a cotxes, el joc del canvi de rodes i en quan a motos els corredors catalans des de l’època Crivillé que em feia aixecar del sofà per que avancés a en Doohan. Ara també segueixo Pedrosa i Màrquez com a ídols. I tinc un carinyo especial a Rossi.

Posats en contexts i de fet sabia que es feia una cursa organitzada per la gent de la Mitja de Terrassa, però no hi havia anat mai.
Animat per un amic que m’hi ha convidat i a més sabent que tots els beneficis son per una bona causa, l’esclerosi múltiple i que a més feria un examen de com estic, donat que al no fer curses habitualment tinc els ritmes rovellats l’objectiu era acaronar el de 4’/qm i veure si hi havia cap molèstia física. Si feia unes setmanes vaig comprovar que podia baixar de 20′ en un cinc del California Sports, ara un deu que desconeixia però que en tenia referències de que no era fàcil, veuríem si en seria capaç.

Doncs si; i he xalat com un nen petit de poder córrer sense cansar-me massa i penso que no estic en forma, tot i entrenar fa quatre anys habitualment una mitjana d’uns seixanta quilòmetres a la setmana. Al no anar a les pistes a fer sèries no se massa quin ritme és el més apropiat i corro per sensacions.

De fet els meus entrenaments son per gaudir dels amics i de la natura: si dimarts i dijous anem per les muntanyes des de l’Ègara els dissabtes anem per Can Bon Vilar des de Torre Mossèn Homs i em proporciona fons, però no se si velocitat. Els diumenges son, per caminar i també si puc vaig amb una bona colla amb els que m’ho passo bé des la pça. de Can Roca. Algun diumenge algun entrenament extraordinari surt. Però no es pot dir que ritme en faci massa.

Bé, segur que estàs cansat de llegir aquest atabalament i encara no he parlat dels deu quilòmetres que vaig fer en trenta-nou minuts i vint-i-sis segons. Ja t’he dit el temps i com que ets l’única persona que s’entren a llegir i se que hi ets, com ho veus ?

Els primers cinc amb poc més de dinou i l’estratègia era no enredar-me amb ningú i anar fent per sensacions. A les pujades si podia anar incrustat amb alguna colla i a les rectes i baixades a ritme de creuer; sense passar-se que no volem lesions.

Creuar la meta pensant que podies haver anat més ràpid és el millor que et pot passar i no haver tingut cap avís de cap muscle, articulació: em dono per satisfet.

He anat acompanyat d’amics amb els que hem pogut xerrar abans, mentre i després i agraeixo els que m’heu donat aquesta possibilitat de confirmar que ha estat una matinal per no oblidar al circuit de Catalunya on els esportistes corren més; on la benzina que duia eren, haver menjat taronges, plàtan i cafè, el motor el de sempre, un dels anys seixanta amb cap reparació de moment, i les rodes que porto molt antigues; unes de fa anys que en van tocar per quedar primer del circuit de curses de Terrassa de la meva categoria, on hi porto lligat el giny que quan arribi a casa em dirà que he entrat el trenta quatre a un ritme … bé no ho se t’ho deixo comptar a tu. Gràcies per llegir-me

http://resultats.championchip.cat/resultats/mulla-t-i-corre-2013-10k

Lloc increïble on correrem a peu, amb amics: Joan, Albert i Anna

L’Isaac Otero, que a més de fer d’speaker m’ha animat a fer la cursa

posant benzina amb les amistats

La Txell Calduch fa de fotògrafa d’aquest moment previ amb amics de club i d’entrenament

Quilòmetre nou, retratat per l’Eva Fontecha



Quilòmetre sis, retratats per la Laura Fabra


Arribades captades per la Laura Fabra

fotògrafs: Txell Calduch, Laura Fabra, Eva Fontecha