11 juny 2013
La Cursa del Poble Nou que vaig gaudir
Encara que un fa tres anys que vaig descobrir que anant els diumenges a entrenar amb amics i llavors caminar amb la família ja em sento realitzat, la cursa del Poble Nou és de les que més degust faig per què sempre l’he trobat entranyable, sobretot per tota la gent que hi ha al darrera, i si un any em vaig quedar sense dorsal, per què és de les que a la ciutat s’esgoten cada any. Això ja vol dir molt i és un símptoma de que molta gent la posa en un lloc preferencial. De fet una amistat enguany m’hi portava convidar.
Parlant de com va anar; com és tradicional és excusa per estar envoltat de persones amb les que tot convivim i ho fem degust. Una fotografia prèvia de record amb persones amb les que compartim les mateixes dèries.
Un escalfament previ pels carrers dels voltants, només per no sortir fred i tot petant la xerrada i situat no massa enrera, donat que es surt força ràpid si vols no fer massa eslàlom.
Aviat puc córrer sense aturades i no em fixo amb ningú, si no que vaig fent.
Per sorpresa aviat estic a l’alçada de tota una institució i penso que el veuré marxar, i no. Al contrari. M’hi apropo i qui és ? en Luís Maqueda. Aquella persona de la qual tinc mil anècdotes entre les quals recordo que era el primer que sabia que entrenava per la Mola; que sempre ha estimat al seu club com ningú, la Unió Atlètica Terrassa i a tothom que la representa i entre els qual jo hi vaig estar-hi trenta anys. Això ens uneix en el record i l’amistat.
Tornant al tema; veig que amb la ma en fa gest de que no em desenganxi i de fet ja em començava a costar, però la sensació era tan agradable que vaig anar-hi molta estona. Arribem a l’alçada d’un molt bon amic, en Toni Del Moral i en un grupet i tots concentrats anem una estona plegats. En Joan Cot i en Marc Graells. Amb en Joan ens animem i en Marc li toco l’esquena, i quasi com un ressort desapareix fortament.
Aviat soc el que em despenjo i vaig seguint amb la vista i encarant el final. I per sorpresa, veig que tinc darrera en Sergio Expósito, persona que de fa poc que evoluciona i progressa de forma espectacular, i fem els últims trams en aquest ambient.
Miro si puc entrar sense estrès i veig que vaig sol i em permet arribar inclús relaxada-ment. Oh, i miro el rellotge i he millorat 7 segons respecte a l’any passat i aquella sensació de que encara em quedava un xic d’energia, però que és la millor sensació quan travesses una meta.
Agraeixo totes les bones vibracions i converses que vam tenir i sobretot l’oportunitat de confirmar que a aquesta cursa sempre gaudeixo, tot patint per haver portat aquest ritme. Merci per llegir-me i interessar-te.
Dedicaria el meu petit homenatge aquest gran atleta, exemple per a molts de nosaltres entre els qual mi sento proper. Gracies Luis Maqueda per tots aquests anys de coneixença
Amb les dues persones que més convisc el darrer any i dels quals agreixo el meu estat de forma: en Paco Porras de groc i en Toni Del Moral de vermell. Els meus referents
Enguany els meus amics mossenaires, entre els que en José Expósito que podeu veure a la foto de vert, han colaborat amb que la cursa hagi estat un èxit novament i fent costat a la família Chamorro, sense la qual aquesta cursa no seria tant exitosa
Encara buscant situar-se per poder córrer amb una bona sortida
la meva cursa va estar situada en aquest entorn. No cal que digui que m’ho estava passant pipa, encara que poso cara de sèrio. Quina passada aquesta gent.
darrera d’en Joan Cot i davant d’en Sergio Expósito al darrer quilòmetre.
Darrers moments de la cursa ja rodant sol. De fet molt content tant pel temps, com per les sensacions
Entrant tranquil i mirant la millora respecte a l’any passat. Set segons menys: temps 18’14” en un 5000 , és per estar content com de fet estic
ja mes relaxats, amb un bon esmorzar i acompanyats per amics i companys d’entrenament, sense els quals la vida no seria igual. L’Alex, Paco, Toni i Oriol
I emportant-me aquest record d’una colla d’amistats retratats abans de sortir, amb els qui realment m’hi trobo degust
Gràcies a tothom i fins la propera.
|
|
|
|
 |
|
 |
|
|
|
|
Comentaris tancats a La Cursa del Poble Nou que vaig gaudir
