04 juny 2013
Mulla’t i corre deu qms.
Com a seguidor a Tv3 de de la Fórmula 1, almenys de les darreres voltes, ja que tota una carrera se’m fa insuportable, i de les motos, igualment. Identifico el Cricuït de Catalunya amb motor, benzina, velocitat i espectacle. En quan a cotxes, el joc del canvi de rodes i en quan a motos els corredors catalans des de l’època Crivillé que em feia aixecar del sofà per que avancés a en Doohan. Ara també segueixo Pedrosa i Màrquez com a ídols. I tinc un carinyo especial a Rossi.
Posats en contexts i de fet sabia que es feia una cursa organitzada per la gent de la Mitja de Terrassa, però no hi havia anat mai.
Animat per un amic que m’hi ha convidat i a més sabent que tots els beneficis son per una bona causa, l’esclerosi múltiple i que a més feria un examen de com estic, donat que al no fer curses habitualment tinc els ritmes rovellats l’objectiu era acaronar el de 4’/qm i veure si hi havia cap molèstia física. Si feia unes setmanes vaig comprovar que podia baixar de 20′ en un cinc del California Sports, ara un deu que desconeixia però que en tenia referències de que no era fàcil, veuríem si en seria capaç.
Doncs si; i he xalat com un nen petit de poder córrer sense cansar-me massa i penso que no estic en forma, tot i entrenar fa quatre anys habitualment una mitjana d’uns seixanta quilòmetres a la setmana. Al no anar a les pistes a fer sèries no se massa quin ritme és el més apropiat i corro per sensacions.
De fet els meus entrenaments son per gaudir dels amics i de la natura: si dimarts i dijous anem per les muntanyes des de l’Ègara els dissabtes anem per Can Bon Vilar des de Torre Mossèn Homs i em proporciona fons, però no se si velocitat. Els diumenges son, per caminar i també si puc vaig amb una bona colla amb els que m’ho passo bé des la pça. de Can Roca. Algun diumenge algun entrenament extraordinari surt. Però no es pot dir que ritme en faci massa.
Bé, segur que estàs cansat de llegir aquest atabalament i encara no he parlat dels deu quilòmetres que vaig fer en trenta-nou minuts i vint-i-sis segons. Ja t’he dit el temps i com que ets l’única persona que s’entren a llegir i se que hi ets, com ho veus ?
Els primers cinc amb poc més de dinou i l’estratègia era no enredar-me amb ningú i anar fent per sensacions. A les pujades si podia anar incrustat amb alguna colla i a les rectes i baixades a ritme de creuer; sense passar-se que no volem lesions.
Creuar la meta pensant que podies haver anat més ràpid és el millor que et pot passar i no haver tingut cap avís de cap muscle, articulació: em dono per satisfet.
He anat acompanyat d’amics amb els que hem pogut xerrar abans, mentre i després i agraeixo els que m’heu donat aquesta possibilitat de confirmar que ha estat una matinal per no oblidar al circuit de Catalunya on els esportistes corren més; on la benzina que duia eren, haver menjat taronges, plàtan i cafè, el motor el de sempre, un dels anys seixanta amb cap reparació de moment, i les rodes que porto molt antigues; unes de fa anys que en van tocar per quedar primer del circuit de curses de Terrassa de la meva categoria, on hi porto lligat el giny que quan arribi a casa em dirà que he entrat el trenta quatre a un ritme … bé no ho se t’ho deixo comptar a tu. Gràcies per llegir-me
http://resultats.championchip.cat/resultats/mulla-t-i-corre-2013-10k
Lloc increïble on correrem a peu, amb amics: Joan, Albert i Anna
L’Isaac Otero, que a més de fer d’speaker m’ha animat a fer la cursa
posant benzina amb les amistats
La Txell Calduch fa de fotògrafa d’aquest moment previ amb amics de club i d’entrenament
Quilòmetre nou, retratat per l’Eva Fontecha
Quilòmetre sis, retratats per la Laura Fabra
Arribades captades per la Laura Fabra
fotògrafs: Txell Calduch, Laura Fabra, Eva Fontecha
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
- Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
No hi ha resposta
