blog d'en Pep

Rècord i de nou sorpresa. Setanta tres amigues i amics entrenant per aquests camps què envolten la ciutat de Terrassa.

El circuït avui ha començat baixant pel camí ample que passa pel costat dels horts de Mossèn Homs, i a l’alçada de la torre elèctrica ens hem dirigit al torrent de la Betzuca, per anar a buscar el camí dels monjos que envolta el camp del Golf del Prat, fins a la bassa i d’aquí amb un progressiu fins a la torre elèctrica. Travessem i per la vorera fins la hípica i entrada del Golf, i quan tots estàvem plegats, la recta on en Casi és el protagonista amb un canvi impressionant; a més ha sortit quan tots estàvem distrets per què lo l’atrapéssim.

Pugem fins el coll i tornem a baixar, per fer un canvi en direcció a la font de l’Argelaguet.

Notem què la gent s’ho passa bé i la part negativa ha estat què en Juli Puigantell al ajupir-se s’ha ressentit de l’esquena i sembla que haurà de per un temps fer repòs.

Impressionant veure tanta gent entrenar plegada i esperar-se als encreuaments. S’ha aconseguit què l’invent funcioni, i em disculpo quan alguna vegada us enredo: tot sigui per riure i passar-s’ho bé.

Merci per venir i no sabem pas on tenim el sostre, per la gent que s’apunta en aquest invent.

Un rècord no es fa cada dia i avui ha estat una jornada històrica que no sabem quan es tornarà a repetir, si a més tenim en compte què moltes persones habituals avui ni hi eren. A tots us donem les gràcies.

Però abans baixem tot començant la primera baixadeta

Alberto in franganti, corrent amb els ulls clucs

Lizandro, Carlos i Fran

En Juan, que tot i córrer a un problema al peu, va venint i ens porta amics totes les setmanes

En Fernando, amb ribets taronges, que no fa massa que corre i que millora constantment les seves marques.

Primer terme la Maria José Merino, que li encanten aquests projectes, seguit vestit de mossenaire per en Joan i en Juli de taronja, que poca estona després, malauradament, es lesionaria.

I seguint a la Gemma, en Josep Vandellós i el seu gendre, que se li nota que és un gran atleta

Segio i Emilio Expósito, al costat d’en Lluis

Enrique

Dolors, que avui ha fet tot l’entrenament perfecte al costat d’en Casi i en Carles. De mossenaire i gorra en Joan Molina

Manel, Javi i Antoni Gallardo, en la seva tercera setmana després de retornar a córrer.

En Beni, amb la indumentaria del Vacarisses Corre, al costat d’un nou mossenaire

Eva i Joaquin

Javi López que ens acompanya en els primers compassos, al costat d’en José i seguit per en David i l’Ildefonso, vestit de mossenaire

EN Lluis, vestit de mossenaire, Diego i Francisco Cámara, que esdevindrà el nostre “Mossenaire d’honor”, un luxe poder tenir-lo avui entre nosaltres i que a més ens explicarà coses sobre ell.

Xavi Miquel, al costat d’en Robert Herrero, que si no pot venir és per què els dissabtes acompanya al seu fill a jugar a futbol i que no ens oblida mai, i vestida de mossenaire, l’Anna Cos.

Toni i Raúl

Pedro Santos, Ferràn Galcerán i Jordi Renom

La Tensi i el seu germà, que ja porta tres setmanes seguides fent gran el projecte

Els Antonios ens tanquen el grup

Mentre travessem el torrent de la Betzuca, després d’haver anat per un lloc molt acollidor que hi ha al costat d’aquest lloc.

Josep, Alberto i Enrique Nilo

a la zona de la bassa

A punt de passar la bassa, i passant per sobre el pont de la via del tren de de Rodalies, amb en Xavi Miquel, seguit per en Juli, l’Antonio Rubio que l’endema faria anys i tancant la colla en Casi i en Cisco, a un punt amb diferent indicacions del camí dels monjos

I després d’haver fet un progressiu i el detall de “l’autèntic mossenaire”, que va i ve i sempre espera.

La Cristina de Sabadell, que no falla mai, i que és seguida per en Marc Miquel, fill d’en Xavi.

Jose, Jordi, Joan, Agustin, Emilio….

mossenaire nou, Robert, Antonio, Raúl, Juli, Joaquin….

Cisco, Antonio Rubio, Diego, Javi ….

Rafa, Casi, Jose

Yllera, Enrique Nilo, Alberto, Josep ….

I el que va més fort, el jovent: en Jesús Expósito encapçala aquest tercer canvi, després que en Casi se’ns hagués escapat.

En Carles López, què quan no ve el trobem molt a faltar: encara que parla poc, li encanta aquest projecte tant de tots.

En aquest punt, la gent marxava amunt i no sabien que era avall, d’aquí aquests moments d’incertesa

Curiós moment de transpiracions i vapors !, alguna cosa es crema i son els turrons que aquests dies tots anem plens i encetem l’any amb un rècord gràcies a tots vosaltres.

En Rafa m’enganxa fent l’anterior fotografia, abans de proper canvi en progressiu

I ara el moment més familiar: La foto de familia “MOSSENAIRE”

Destacàvem el rècord que havíem fet i la quantitat de nous amics que avui havíem fet.

I fent aixecar la mà a alguna nova mossenaira del que estem molt contents de comptar

Bé, no se què dir. Un entrenament és una cosa que és difícil de fer plegats i més quan hi han tants ritmes diferents. En canvi m’heu demostrat que sou capaços d’anar tots a l’una per fer-ho possible. És mèrit vostre que el projecte vagi funcionant i sembla que per les cares, poc o molt us ho esteu passant prou bé per tornar-hi, cosa de la que ens alegrem.

Quan vas per Terrassa, i portes molts anys corrent, més o menys coneixes a la gent i et saludes. Pot ser que no sàpigues ben bé qui son, però d’en Cámara t’adones què és un corredor de molt nivell, donat que quan et creues a alguna cursa, i algun entrenament, va amb els de davant. A més el ritme és d’aquells que poca gent pot portar i per això és dels atletes que allà on va compte les seves curses com a podis. D’aspecte juvenil i ja veterà, te una capacitat de patiment i quan competeix se li nota que és un guanyador. De la saga dels Serrano, entrena tots els dimarts amb la colla “Los Martes con Dios” que lidera en Bartolome Serrano, bon amic de tothom que el coneix.

Ens ha fet molta il·lusió avui ens hagis fet aquest honor i sempre que vulguis i ara que ja ets un mossenaire, ens visitis, Gràcies Francisco i que continuïs gaudint i sent el millor.

Francisco Cámara Serrano

Jugador de fútbol hasta los 40 años.

Comencé a correr gracias a mi primo y atleta, Juan Chamorro. Me metió el gusanillo del Running y junto con otros primos, atletas, como Bartolomé Serrano, empecé a disfrutar.

Corredor de fondo y medio fondo.

Mejores marcas:
5000 — 16’10”
10000 — 32’10”
Medio Maratón: 1h12’06”

Club. California Sports
Entrenador: Bartolomé Serrano

2002: 3er. Clasificado Catalunya 10 km. Ruta
2002: 2º. Clasificado Provincial Cros

2003 3er. Clasificado Catalunya 10 km. Ruta

2004 2º. Clasificado Catalunya 10 km. Pista
2004 2º. Clasificado Catalunya 10 km. Ruta

2005 3º. Clasificado provincial Catalunya Cross
2005 3º. Clasificado Catalunya Medio Maratón
2005 3º. Clasificado Catalunya Cross

2006 2º. Clasificado Catalunya Medio Maratón
2006 1º. Clasificado Catalunya 10 km. Ruta

2007 2º. Clasificado Catalunya Medio Maratón

2009 1º. Campeón de España Medio Maratón
2009 1º. Campeón de España Medio Maratón por equipos
2009 1º. Campeón de Catalunya Medio Maratón
2009 3º. Clasificado Catalunya 10 km. Ruta

2010 2º. Clasificado Catalunya Medio Maratón
2010 2º. Clasificado Catalunya 10 km. Ruta
2010 3º. Clasificado Catalunya Cross

2011 1º. Clasificado Catalunya 10 km. Ruta
2011 2º. Clasificado de Catalunya Medio Maratón

.
.

	Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

Sens cita prèvia i passar de la seixantena de persones amb ganes de compartir aquest entrenament d’avui, el darrer dia de l’any, enmig de festes i amb ganes de passar-ho bé.

Sempre és un plaer veure com la gent corre i xerra i fa amistat amb el conjunt, què en definitiva és un dels elements claus de l’èxit de la trobada.

La proposta era baixar fins a la co-capital vallesana de Sabadell i fer-ne constància, com així hem fet. Les fotografies amb foscor no queden tan bé, però almenys ens queda aquest record.

També és bonic veure com apareixen els primers rajos solars mentre correm; moments màgics.

Adonar-se que hi ha persones que conviden als seus millors amics a la trobada i què tard o d’hora acabaran sent amics nostres.

El recorregut de tornada per dins el fantàstic bosc de Can Deu, passant per llocs acollidors, podent refrescar-se a la àrea de lleure de Sant Julià d’Altura i anar finalitzant de tornada, els uns a un ritme elevat i la resta anar fent, per conclorure amb gran satisfacció general: per això s’acaba repetint l’experiment de “Entrenar en Grup a Torre Mossèn Homs”

Una gran colla amb fotografia de familia. Aquí tenim el costum de demanar que aixequin les mans els “mossenaires nous” i n’èrem una bona colla, com per exemple els amics de l’Oscar Mirabet i sempre tenim l’alegria de tenir amics que fa temps què no els veiem, com en Carles Díez en Barto i agrair els que feu costat al projecte tan vostre.

I a la mateixa hora de cada dissabte, arranquem amb en Barto al capdavant seguits per les germanes Aguilar

Fran

Pili García

Javi i Jordi, seguits per la Pili i la Montse Mazorriaga

Joan i Josep

Amb l’Ignacio hem pujat, com moltes altres vegades, des del barri de Can Palet i aquí s’endevinen els primers llamps de sol

La Cristina, que no falla mai i que ens alegra veure

Amb en Pedro

Carlos de vermell

mentre voregem un camp llaurat i on comencen a brotar el fruit de la llavor

L’Oscar Mirabet, i el seu amic, seguit per la Laura Fabra

Fernando Artesero i en Oscar

no ens hem après el nom, però va riallera

La Montse Aguilar, seguida per la Montse i la Pili, i l’Alberto i en Carlos

En aquesta panoràmica que encapçala l’Alex, i seguit per l’Enrique Nilo i en Joan Forte, s’observa el nombrós grup que compartim aquest projecte

Amb en Pedro i en Carlos

després de la fotografia en família, amb la Cristina, seguida per en Diego García i Fran Frutos, deixem l’àrea urbana de Sabadell per anar cap al bosc

L’Antoni Gallardo content de poder tornar a córrer i retrovar-se amb l’amic Oriol Farré

I on no hi toca el sol, la humitat és fa més present i hem pogut fer un traguet d’aigua, per encarar els darrers 3,5 qm. de l’entrenament, després d’haver-ne fet 6,5 qm..

Han volgut deixar constància el quatre Antonios, què a més comparteixen el gust per la btt. Antonio Blanco, amb ulleres, és ha vingut a veure i tornarà a fer-nos costat a la trobada ben aviat.

I l’Antonio Zarco i l’Oriol Farré, que havien compartit fa molts anys club i amistat, avui s’han fet aquest record. L’Antonio el recordava que no aixecava, l’Oriol, un pam de terra i ara ens passa a tots bastants pams.

L’Arnau, pels que el coneixem de fa anys, és un atleta que l’estem veient a fer-se des de la més primerenca infància i què es va fent gran passant per totes les etapes de l’atletisme. El conec, personalment, per què coincidíem a les pistes mentre ell assistia a l’escola d’atletisme, quan el veia vinculant-se a diferents competicions i com de vegades senties la seva veu animar-te quan alguns fèiem entrenaments “durs” o competicions una mica més llargues.

Avui, per primera vegada, ha vingut amb la seva mare, què també va ser un dia mossenaire d’honor, la Montse, i se li notava que havia descobert una manera d’entrenar diferent i l’hem vist molt actiu amb tots els canvis i anant darrera i davant de tothom amb fermesa.

Et desitgem molts èxits esportius i a la vida i agrair-te hagis volgut venir a entrenar al nostre costat.

ens deia l’Arnau;

Arnau López Mazorriaga, 13 anys.

Vaig voler començar a practicar atletisme quan tenia 4 anys, veient a Hicham el Guerrouj a les Olimpíades d’Atenes 2004, guanyar el 1500 i el 5000, però vaig haver-me d’esperar fins als 5 anys. Ara estic fent atletisme a l’Avinent Manresa, on he trobat grans amics, bons entrenadors i comparteixo entrenaments i bones sensacions amb grans corredors com en Just Sociats, Pol Guillem, Gemma Barrachina, entre d’altres, que fan que m’ho prengui amb molta il.lusió.
Aquest any he pujat a la categoria de cadet i passat a formar part del grup d’entrenament dels fondistes.
Les meves marques:
– Campions de Catalunya de Cros a infantil.
– 3000 mll: 10:47
– 1000 mll: 3:09
– 600 mll: 1:49

Les últimes curses que he fet han estat la cursa de Festa Major de Terrassa, on vaig quedar primer, i el dia de Nadal a Capellades, on vaig fer la cursa del Gall d’Indi, que també vaig guanyar.
Aquest dissabte m’ho vaig passar molt bé a Mossènhoms, no pensava que fos així. Tornaré de ben segur.

Fins aviat

	Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂