blog d'en Pep

Una fotografia amb cavalls, un animal tan noble i tan fet als humans, diria que tan humanitzat, un ésser esvelt, una presència imponent i sempre lligat amb el transport, la càrrega i que tan ha ajudat a la humanitat i en una època, en les feines del camp i que va ser essencial i que ara només és luxe per algunes persones que se’ls estimen i els tenen per sortir a passejar i que els veiem aquí, en aquest lloc, per tenir-los ben cuidats. Gairebé cada setmana hi passem prop i avui, de nou, ens hi retratem, prèvia sol·licitud de permís a un dels treballadors.

éssers que correm,els uns per gust i els cavalls quan els treuen a passejar

Després d’uns instants previs on fem allò que tan ens agrada, retrovar-nos de nou els amics i fer la primera xerradeta, ben abrigats, donat que sembla que l’hivern avuí si ja es feia palès.

retrovar-se els tres amics cada setmana.

en Xavi Miquel, de http://www.tremik.com , que fa una bona colla d’anys que no falla

En Valenzuela, que torna a venir, al costat d’en Mariano, què també per problemes de mal d’esquena, no podia ser entre nosaltres i avui l’hem tingut

I encarem cap el Torrent de la Grípia, a veure si l’intents fred ha enfarinat de escartxa l’herbe del camp

En Sergio, que amb la seva muller, Mª José, venen expressament des de Vacarisses a rodar

tancant el grup en Josep Vandellós i l’Anna Cos

l’Eva i en Lluis

Tensi i Javi Colado

En Pau Sust, que aprofita els caps de setmana per entrenar força i l’endemà tot sol anava per Aiguafreda per circuïts que li encanten

José Expósito del Califòrnia Sports, que es manté en molt bona forma

El tiet Emilio i Sergio, també baixant torrent avall

En Lluis, i germà de la Tensi, que ara ve cada setmana

La Marga, que quan fa setmanes que no ve ens troba a faltar, al costat de Juan Romero, que va ser mossenaire d’honor fa tres setmanes

Ben embolcallada, la Rosa Cos, que tot que camina més que no pas corre, va gairebé al nostre ritme. Llavors si pot fa alguna drecera

La colla que veieu ha estat els capdavanters del primer progressiu que hem fet; en Miguel, Carlos, Marc i José Manuel

Com veieu, l’espera al grup la fem anant amunt i avall: amb la denominada “filosofia mossenaire”

En Mariano, que costa de conèixer tan abrigat, content de poder córrer

En Pau i en Robert Herrero, a punt d’arribar a la cadena, abans de passar el pont del tren de rodalies

Javi, Marga i Joan

I en el segon progressiu, que hem fet, el que va fins al revolt de l’hospital de Terrassa, en Rafael Atienza, Jose Carlos i Antoni Gallardo, que s’ha volgut també provar un xic

I anem arribant, amb el Miquel què també ha accelerat

Com veieu, anem més aviat abrigats, i amb guant blaus i ben abrigat, en Xavi Vilanova, que ve expressament des de Sant Quirze

Aquesta recta ens agrada veure el palauet de Torrebonica

La Tensi li agrada tancar el grup, i ja fa tot l’entrenament corrent

En Xavi Miquel de perfil, i en Juan de cara en un lloc que ens agrada

José, MªJosé Merino, Lluis, Xavi, Pau: símptomes de bona amistat

Ens hem aturat a retrar els cavalls, i de passada per què no sortir-hi nosaltres. No tothom te la sort de tenir tants llocs bonics i s’ha de guarda els records

I en Manel Expósito, com que no podia córrer per lesió, ha preferit caminar amb dues acompanyants que no tenim el plaer de conèixer encara

Sempre hi ha un dia que ens ve en Guillermo, que ens deia que ja passa de la seixantena d’edat, però que sempre el veiem igual

En Joan Forte que ens saluda i que a l’endemà aniria a la mitja de Sitges a fer 1h44 i al que felicitem

l’Antoni Gallardo, que ens fa patir que no recaigui després de l’operació, ja que és molt valent i el veiem volent-se superar en tot moment

Sergio Expósito, que el veiem a molts progressius passar-s’ho bé

i de les tenebles aparèix un monstre

En Miguel, fa molts dies que ve i també el veiem fort a tots els progressius

l’Antonio Rubio, amb gorra, que a l’endemà entrenant per la mitja de Terrassa i fent el mateix circuït va establir una millor marca personal amb 1h40

i tots dos sortirem a la foto

La fotografia de família és aquell moment que hi som tots i que sempre és diferent; avui per exemple ha vingut en Gullermo, que ve un o dos cops l’any i sempre tenim visites d’amics que venen quan poden; com en José Manuel Garcia Cabello , que també s’ha apuntat al progressius i que combina temporada de bicicleta i temporada de córrer

I en el canvi posterior de la foto, el que ha tret el geni ha estat en Diego Garcia , tot un referent i gran campió

I al costat d’en Sergio, tenim en Diego que en el segon progressiu també ha premut l’accelerador i ara es disposen a fer de “mossenaire”; anar a buscar la colla

La rotonda que és porta de dues grans instal·lacions: el golf del Prat i la hípica

Després del progressiu, veiem com ve un xic de repòs, amb el dos Joseps.

I fotografies a-t’hípiques

I les nostres fèmines; l’Eva i la Mª José

un que passava per allà

en Xavi Miquel de http://www.tremik.com , que ens fa un descompte i en fa sillons a mida.

l’Alberto, amb un estil impecable: finalitzant l’entrenament

Un dia vaig conèixer l’Anna per què es va apuntar en un altre projecte que portem, l’Arec. Des d’aquell dia no havíem entrenat junts i un dia, va començar a sovintejar i a venir a fer aquests entrenaments en grup i li demanàvem que ens expliques una mica per conèixer-la tots plegats i per què sabem que li encanta córrer i que te reptes propers. Ella ens explicarà coses, però segur que ha estat i és una gran esportista i ens omple de satisfacció que trobi el projecte i se’l faci seu, com tots vosaltres. Merci Ana !

Ens deia l’Anna i li preguntàvem si faria la mitja de terrassa.

Soc l’Anna maria Muñoz i aquesta afició de córrer va sortir un bon dia en el que una veïna em va demanar que si l’ acompanyava a sortir a córrer per el Vallparadís….i aixi fins ara que aixo deu fer uns 8 anys..
Ara jo em començo a preparar una miqueta mes per a veure fins on puc arribar:).
Trobo que el córrer m’aporta molt… i tot es positiu.. a més de conèixer-me a mi mateixa una mica millor conec a gent fantàstica que es mereixen tots els meus respectes, perquè aquest esport es molt sacrificat

Cadascú te un repte diferent, el meu es poder fer-ho sempre….

I, si…intentaré fer aquest any la mitja de Terrassa… en el temps que es mereixen els meus entrenaments… ni mes ni menys.;) i que surti com surti crec que estaré contenta.!!!

Gracies ¡¡¡¡ petons¡¡¡

..

..

	Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

La Associació Mitja Marató Ciutat de Terrassa , com a resultat d’un sorteig en el que la pregunta era i que es va fer a la xarxa, i en concret en el grup de “Entrenaments de Torre Mossèn Homs” https://www.facebook.com/groups/mossenhoms/ on la pregunta era: “”” Qui va ser el guanyador del primer campionat de Catalunya en Mitja Marató a Terrassa de l’any 2001 “” i la resposta era… a veure qui ho sap ? Em va fer especial il·lusió per què va ser el meu primer entrenador. José Vicente Muñoz Montenegro.

Bé, aprofito per dir que he estat nou setmanes seguides fent una mitja entrenant a Terrassa. Quan vaig començar no tenia ritme i les tres darreres pel mateix circuït que farem el dia 27, he anat agafant confiança. Sortint des del Vapor Universitari, lloc més proper a casa.

Encara que ara faig poques curses, em fa especial il·lusió haver guanyat aquest pitrall,  no tenia intenció de fer-la, encara que l’He fet onze cops i a la primera edici vaig anar de voluntari. El meu objectiu per enguany serà clar 1h28′ i podrà venir qui vulgui, una estona, tota la mijta. No tinc massa clar si ho aconseguiré, però aquest serà l’objectiu. Pot passar de tot, però si ho aconseguim; ui, si ho aconseguim !!

A la fotografia em fa entrega en nom de l’Associació, el regidor de la meva ciutat, Tinent d’alcalde Alfredo Vega.

Bé, si us apunteu o si veniu a veure’ns, allà estarem .

http://mitjaterrassa.org/

Vaig estar escoltant la taula rodona que vaig gaudir un munt, sobretot amb algun ponent com ara en Miquel Àngel Cos, que a més gràcies als seus consells fa quinze anys vaig aprendre a fer estiraments i evitar passar pel quiròfan per una osteopatia de pubis.

Hi van parlar persones que en van agradar, encara que el què més em va frapar va ser la tast de la pel·lícula que em vaig poder comprar de “Town of runners” on molta gent d’Etiòpia, sobretot noies, tenen el córrer com una sortida a l’enorme miseria on estàn sumits. En Ricard Domingo, president d’AFNE, em va convèncer en que podíem posar el nostre granet de sorra per ajudar a millorar la situació de persones com nosaltres que no han tingut la mateixa sort de néixer en un lloc com jo. La lluita que tenen per sobreviure és tant crua, tan dura i tan difícil. El córrer com a mitjà per viure dígnament i amb possibilitats d’ajudar al éssers estimats.

Gràcies !!

..

..

	Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂