blog d'en Pep

En la varietat està el gust, i amb aquesta màxima ens belluguem, si bé és cert què el que ens agrada és que aprofitant l’excusa de córrer ve tot el demés: sobretot el poder fer coneixença de persones que els agrada fer esport compartit.
Per conservar les ganes de tornar es van buscant alguns invents, i avui ens feia il·lusió i volíem tornar a un circuït que antigament havíem sovintejat, però que per obres en carreteres en èpoques de teòrica bonança econòmica no podíem fer i que per ens porta directament a l’entrada a la veïna capital Sabadallenca i per fer-ho més evident queda i volem retratar la foto familiar al peu d’un placa informativa de circulació on posa “Sabadell”.
A la colla sempre tenim la sort de tenir gent de poblacions veïnes i tenim molts Terrassencs i però sobretot Sabadellencs, que tenen que venir expressament de punts més distants i als que donem molt mèrit.
En conclusió; la sensació d’haver passat una bona estona fent esport, respirant aire més net, xerrant de tot, i coneixent de nou a molta gent nova que cada dia fan cap al nostre projecte.

Amb nous mossenaires i molt contents que tenim també gent jove com a mossenaire nou: el fill d’en Hassan a la dreta.
I avui he relacionat el germà d’en Pau i tiet d’en Bernat, en Jordi.

Carles, Víctor i l’Albert parlant amb el qui hem demanat i gentilment ha volgut ser el nostre “Mossenaire d’Honor” en Manel.

I els mossenaires que son i han estat atletes reconeguts i que encara amb les seves categories hores d’ara fan furor com en Pasqual i en Diego, sota l’atenta mirada d’en Fran, un mossenaire de tota la vida.

En Fran i en José Pérez, i de blau l’Alberto, que de vegades també el trobem rodant pel Vallparadís

gestos claríssims d’amistat

I els germans Expósito, de Califòrnia Sports, parlant amb l’Eugeni Guarch, un dels nostres veterans que li agrada venir vestit de mossenaire i que ha estat fruiter. Si baixeu per la carretera de Castellar podreu torbar al seu fill que ven fruita cultivada a casa.

En Xavi Miquel, que fa mobles i que ens farà un descompte a tots els mossenaires aviat si li compreu a ell, que és fabricant i te la web www.tremik.com , i darrera la família Sust Farriol.

El mossenaire més jove d’avui, el fill d’en Hassan, que ha aguantat perfectament els 10 qm.

Miquel, m’has dit em vas dir que et dius Miquel, oi ?

aquí parlant amb l’Alberto amb un foto que m’agrada. Bé, totes m’agraden, però te aquesta combinació de foscor claror interessant i aquesta sensació de velocitat

A en Josep, quan se’ns faci mossenaire d’honor sabrem el seu procés i ho bé que es troba tant amb la dieta com l’estil de vida

I avui la Montse hem tingut la sort de que vingués.

Ara hem fet un progressiu en baixada que alguns han provat i n’hem fet dos en baixada

Moments de reagrupament abans d’endinsar-nos a Sabadell

I ara el moment més familiar, on farem el nostre record i ens apropem més

eiiii !!! fent-nos ressó dels nous mossenaires

jajajaja

En Juli Puigantell ens fa la foto pel fotomuntatge per Facebook

i moments que transitem per Sabadell

Ara entrem als boscos de Can Deu

i aquí sembla que volia ploure una mica, a Sant Julià d’Altura

i en Hassan amb el seu fill i que li fa molt il·lusió el grup i es nota, donat que porta a qui tant estima

En José Expósito ens ha regalat un suculents Jotitos de blat, a qui agraïm els gest i que ens hem menjat

Ara ve aquell moment que tenim la sort de saber amb qui entrenem. A en Manel no el conec i l’he agafat d’improvís i ara sabem una mica més d’ell i esperem que ara que sap com funciona el nostre projecte, tinguem la sort de continuar gaudint de la seva companyia i gràcies a l’amic Albert per presentar-nos-el

Sóc el Manel, fuster de professió i aficionat a córrer des de fa un any. Acostumo a sortir en bicicleta perquè sortir sol a córrer fa una mica de pal. Fer-ho en grup és realment el que buscava per millorar. Tinc pensat debutar en curses aquest any, faré la Sant Silvestre Sant Cugat i la mitja terrassa per començar. Gràcies mossenaires!

	Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

Trobar-se un dissabte més i aquest vegada veure un corriol diferent i introduir-lo per distància, encara que el que realment ens agrada és fer un entrenament compartit, fer petar la xerrada amb algun canvi en llocs interessants on poder-se provar un xic.

Com cada setmana amics nous que venen a veure el projecte i que de la ma d’amics ens fan una molt agradable visita, i que ens fa ampliar les persones que ens agrada aquesta manera d’entrenar.

Tot i que hem provat el circuït, han sortit 9.780 metres, vol dir que el repetirem. Des de la bassa del golf fins al camí asfaltat hem fet un bon progressiu i des d’aquest punt i paral·lel a la via del tren de Rodalies, fins als voltants de la hípica, on en Toni Fernàndez i un amic que s’estrenava amb molèsties al peu, han escurçat el recorregut tornant. La resta hem anar a fer la pujada de les torres elèctriques i amb bons reagrupaments, la tornada per camins tranquils, amples i agradables: però el que realment ha estat agradable ha estat entrenar al vostre costat. Ens tornem a veure dissabte i gràcies pel seguiment.

es nota que comença a fer fresqueta i se’ns entela l’òptica de la càmera. Aquí hem aprofitat pel primer reagrupament

Però abans i com moltes setmanes el nostre fotògraf i amics Rafael Atienza ens retrata als que venim corrent des de casa, i nosaltres també li fem una fotografia de record.

L’Oriol, que va de vermell, ve des de Viladecavalls, aparca el cotxe a la Masia de Torre Mossèn Homs i ens baixa a recollir i el Toni i el nostre nou mossenaire pujant des de casa. El ciclista és d’ateretzo

En Pau avui ha vingut a caminar, que diumenge passat va tenir un problemilla muscular, però en Bernat si que ha fet l’entrenament amb moltes ganes. Aquí, la tensa espera

Estiraments de tot tipus, sobretot de braços plegats.

Lizandro, Juan i Miguel. En Juan que espoleja una mica, però no deixa de venir i fa mesos ens va dur en Miguel que ve sovint i que no perd la forma.

En Miguel i Pedro, que avui ha patit una lleu torçada, que no li ha impedit de fer tot l’entrenament

Diego Garcia, rialler al costat de Juan Carlos, que encara que no pot venir tant com voldria, avui si que ha vingut i ha encarregat una samarreta mossenaire, un senyal inequívoc de que li agrada el tema

Jo una mica passat de forma, al costat del que serà el nostre gran “Mossenaire d’honor”, l’Enrique Nilo i en Lluis que també ens ha regalat la seva presència

Mirada de reüll de l’Antonio, que tant el veiem damunt d’una bici com corrent amb tota la colla, seguit per en Lluis Garcia

Agradable baixada pel camí del golf, amb en José i Alberto

Marc, content.

Toni i David, que aviat el veurem vestit de mossenaire

Quima i Enrique

L’Oriol molt fort

Lluis al davant

Miguel, Javi, Juan

Albert, Alberto, Carlos

Mossenaire de vermell amb l’Adrián

Joan i Diego

En Carlos Junca, que feia mesos que no venia i que estava un xic lesionat, al costat de l’Eva

Xavi Miquel, corrent en totes direccions, al costat de l’Antonio

Moments on posem a punt la foto, i en Rafa dins del grup fa de les seves

no veig la foto massa clara, la prova es que ha quedat entelada, però un bon record.

Contents, David, Eva i Carlos

L’Oriol a l’endemà feia una magnífica cursa de 5 qm. amb molt bona marca. La voleu llegir ? […llegir més]

Marc, encara que una mica borrós seguit per Josep, Alberto i Hassan

Carlos i Fran

Hem fet un bon progressiu després de la fotografia i aquí tenim als campions capdavanters

Gran detall dels mossenaires: com retornen a buscar als amics, mentre l’Enrique i la Quima fan els darrers metres fins el punt on fem el reagrupament. El que sempre diem “Autèntics Mossenaires” tota una filosofia

Ho veieu ? un entrenament de companyerisme absolut: un luxe tots.

Tenir a en Lluis i la Tensi, un orgull pel grup

Un moment de pausa, on l’Adrián camina, arriben en Lluís, l’Adrià Serra, l’Antonio i la Tensi, pel nou recorregut d’avui

Sense oblidar-nos d’una bona pujadeta, per posar-nos forts on l’Albert Cardona va per davant i tothom puja com pot, amb la presència amenaçadora d’una moto .

Després d’un progressiu, moments de relax quan ja anem de tornada

Quima, Enrique i Lluis

Albert, Lizandro i un nou mossenaire

Em fa molta il·lusió que l’Enrique sigui el “Mossenaire d’honor”. Persona molt discreta, que veus que hi és sovint, que fa el seu entrenament i que veus que gaudeix. Només per gaudir de persones com l’Enrique ja val la pena el projecte que ens apropa amb l’excusa de córrer. Som nosaltres i sobretot jo que estic molt content de conèixer-te.
Per cert, m’explicava Enrique Nilo que el el seu nom és compost, Enrique Nilo, i fins a dia d’avui no tenia idea de que Nilo forma part del nom. Moltes gràcies per tot.

Hola, Soc Enrique i fa quaranta-nou anys que he nascut en un poblet de Galícia, però fa trenta anys que soc a Catalunya.
L’esport m’ha agradat sempre; he jugat a futbol sala uns anys, també he fet senderisme perquè m’agrada molt la muntanya.
Fa quatre anys que vaig començar a córrer, i per un company del treball m’he assabentat que tots els dissabtes a les vuit del matí des de mossèn Homs sortia un grup de gent a córrer; vaig venir i fins ara.
Ja he fet unes quantes curses de cinc i de deu quilòmetres, més dues mitges maratons.
Per l’any vinent m’he posat com objectiu fer quatre mitges.
Bé, no m’enrotllo més.
Donar-li les gràcies al Pep i a tots vosaltres per deixar-me formart part d’aquest grup.
Gràcies a tots.

	Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂