blog d'en Pep

Una manera de gaudir de la muntanya és apropar-s’hi per a córrer i això vaig fer diumenge. Vaig llevar-me cansat i sense massa ganes. Em vaig asseure davant l’ordinador a llegir com molts dies i aviat vaig trobar el “apagar ordinador” Un cop vist el conjunt i mentre feia aquest entrenament, m’anava animant i vaig quedar força content i més quan pensava fer reportatge gràfic, per repassar-lo a casa.

Respecte els plans previs, vaig fer un canvi just al començar: donat que pensava que pujaria des de Santa Cecília pel corriol camí de l’arrel, però instants abans vaig encertar en anar primer direcció al Monestir, que comença baixant i pujar per les escales. Volia fer-ho i l’inrevés, però penso que és molt millor així, es gaudeix molt més quan encara hi ha poca gent pul·lulant, i al ésser d’hora, molt millor que anar gastant els “bons dies” pertinents.

La idea era córrer el màxim, però a les escales acabes caminant un munt i fent fotografies de record, que servien per anar més reposat. Dalt a Sant Jeroni, cruspir-se un parell de peres (toca’t la Pera) i fer unes quantes fotografies allargant vista al màxim i gaudint del conegut, però sempre apreciat, paisatge imponent.

Espero que t’agradi i quan vulguis el fem corrent plegats, t’animes ?

Santa Cecília, instants abans de la sortida

corrent pel marge de la carretera en direcció al monestir


a aquesta hora es pot anar força tranquil pels entorns tan bonics i emblemàtics pels Catalans, pels religiosos i sense oblidar que sense els turistes, tot això no estaria tan ben cuidat

A aquesta hora els pagesos munten les seves parades on es podran comprar, per exemple, el mató, formatge, mel i no quantes se quantes coses més. A més, si hi passes prop, et conviden a un tast.

La nostra, una escola per a molts Catalans i no us sabria dir que hi feien, però segur que a punt per emetre

Una Cremallera ben grossa. Amb aquest mitjà de transport, es pot aparcar perfectament a Monistrol i deixar el vehicle. T’estalvies si aparques a Monistrol 5’5 euros pel cotxe i si hi vas amb moto 3 euros. Pujar i baixar amb el cremallera una bona possibilitat. Hi he pujat dues vegades quan he finalitzat la Matagalls-Montserrat


Hi ha una exposició dedicada a Sant Jeroni, i encarar que hi passo de llarg em permeto retratar el rètol anunciador

El que us deia, una bona hora per córrer amb poqueta gent

Muntanya sagrada pels catòlics cristians


Bona informació d’itineraris pel Parc Natural

I ja deixant la zona i a punt per continuar corrent

El camí de pujada a Sant Jeroni és perfecte per endurir el cor i les cames: també per cansar-se

Amb la roca conglomerada característica i senyals de gran recorregut pintades

Fusta integrada al paisatge i graons per facilitar la pujada. Quantes vegades hi veus turistes que no saben on van, pujant per aquí amb sabates de carrer

aquest punt m’impressiona sempre. Van aprofitar aquesta canal per fer-hi una escala perfecte

El pla dels ocells, un bon lloc per reposar a l’ombre i els pals informatius de la ruta.

A punt per fer el cim de Sant Jeroni, on s’hi veu gent. Aquí on soc, fa molt anys, hi havia un restaurant.


Hem suat un xic, però estem contents d’haver encertat amb la sortida que tornarem a fer aviat

Ens fotrem una pera per recuperar, mentre gaudim de les vistes

Un bell vell can m’observa

maco de debò, amb un ull de cada color i una taca blanca al mig de l’ull

M’han deixat sol i des de més de 1.200 metres que maco es veu tot

l’estrella que sempre et fa mirar lluny el que senyala. Quin bon regal va fer el centre excursionista comarca de Bages

Oooh, el Pedraforca !!! quins records

Estic veient la meva muntanya més estimada per mi amb la Mola al capdamunt !!

Integrem-nos amb el paisatge, per si triguem a venir

baixant, en el moment que trobem l’encreuament que ens durà a Santa Cecília

Aquesta fotografia amb fa especial il·lusió i em va costar una mica. També feia una xic de respecte per no caure

Ben indicat el camí de l’Arrel per on anem

El monestir de Sant Benet, majestuós, per sobre del poble de Monistrol

I sempre veien la Mola

Quatre estiraments, i a punt de tornar cap a casa.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3166151

He posat el track per si algun dia el vols fer. Ja veus que surten quinze quilòmetres i val la pena. Te’l recomano i espero que tornis aviat a veure que hem fet.

L’esport com excusa per: salut, amistat, natura i cultura.

Gràcies de nou per passar-te per aquí i fins aviat

Pedraforca no l’havia pujat fins l’any passat. L’alta muntanya em fa molt de respecte i temo a les alçades; amb això us podeu fer una idea el que sents quan ets enmig de l’alta muntanya. Aprofitant tracks d’altres persones i referències d’amics, semblava del tot factible el repte, però arribats al peu de la grimpada, la Marisol i jo l’any passat ens vam espantar i vam girar cua des de Coll Verdet. Quan ho explicava a dues persones que se la coneixien, m’hi van portar a finals d’agost de l’any passat per ensenyar-me com fer-ho.

Com que va ser una decepció per la Marisol, enguany vam tornar a proposar-nos-ho i anar-hi amb el nostre fill Oriol, i sembla que si: ho vam aconseguir, amb alguna dificultat i moments d’indecisió, per hores d’ara molt feliços. És més, la Marisol ho explica amb il·lusió a tothom. L’Oriol no va defallir en cap moment i se li notava que vivia una aventura d’alta muntanya i anava molt segur.

Suposo que molts que ho llegiu us farà gràcia aquest enfoc, però per nosaltres era una proesa i de fet està catalogada com a factible i fàcil per a molts nivells: la gent hi va amb nens i hi pugen gent d’edat avançada, però tot això no val quan ets tu que tens que encarar l’ascensió. Si hi aneu feu-ho amb compte i ho aconseguireu, si nosaltres ho hem pogut aconseguir, vosaltres també. Ara: amb precaució: ben calçats i posant-hi els cinc sentits. Porteu, per exemple, pals per recolzar-se sobretot per la tartera i alguna roba que us abrigui com ara un impermeable. I si voleu algun consell extra: aquí estic. Abaix a comentaris o m’escrius.


Aquest per nosaltres va ser un moment únic i no sabem si hi tornarem: però ja és de tots tres.

Des del Refugi, puja un camí, que encara que puja i puja, és pot fer bé

Esmorzarem just allà dalt on sembla una “v”, dalt la muntanya


Una pedreta al camí, que ha deixat un passadís per la gent




Amb aquests excursionistes joves, vam anar coincidint i en un cert moment, penso, que vam poder-se veure’s animats per veure’ns a nosaltres intentar-ho.




Ben marcat amb senyal blanc/groc típic dels “petits recorreguts” o PR


Per uns urbanites com nosaltres veure’ls de tan prop i tan boniques, ens agrada molt, a més d’aquest to marró típic de les vaques d’aquests entorns


Apropant-nos al lloc que us dèiem es podia veure lluny des del Refugi Lluís Estasen

ja està, amb ganes d’esmorzar i veient Gósol

doncs davant nostre per on haurem de pujar. Moments d’incertesa al nostre cap

Vinga,no podem girar

Doncs hem pujat la primera i anem cap al següent i objectiu: el Pollegó Superior a 2506 metres.

Ens ha fet patir que un gos anava amb la pota ferida i el teníem d’anar ajudant, inclús portant-lo enlairat en una motxilla. La qüestió, és que era bastant gran, com podreu veure

Allà dalt podeu veure el que us dic i de passada com anem avançant


I ja tenim la segona, que ens ha costat una mica


Marisol, amb domini de la situació

paratges irrepetibles i la primera vegada a la vida que la Marisol assoleix una emblemàtica muntanya



L’Oriol, que ens ha sorprès amb quina facilitat pujava, ens anava esperant

I encara queda una mica


Una mica aeri

Aquí se’t passa el singlut

Increïble per nosaltres

fa respecte veure’ns pujar

La Marisol ha patit un xic, val a dir-ho que anava dient que: mai més.





Érem una bona colla. Aquests nois havien de portar el gos blanc que veieu i durant la marxa anàvem veient sang pel camí de la seva pota.




Bé, sembla que no hagi passat res i objectiu aconseguit




La primera part del descens cap a l’enforcadura



I ara arribats a aquest punt: la tartera

I aquí, vaig tenir que anar a rescatar a la Marisol que baixava amb el cul a terra

I això ha estat tot

bé, una mica de berenar abans de tornar cap a casa

I un traguet de la “Font Seca”

l’Oriol i el seu primer contacte amb l’alta muntanya i emblemàtica a Catalunya

En aquest mirador, que ja trobareu tornant per la carretera, veureu una divertida llegenda que la Marisol ens ha llegit en veu alta


Això és tot. Volem compartir aquests moments irrepetibles viscuts amb família, tant per animar-vos a realitzar-ho si us hi veieu encord o per compartir ara unes pinzellades al nostre costat.
Gràcies !