26
ag.
2012
Pep Moliner
La cursa de Castellbisbal, de les que te aquell gust a poble, i t’hi trobés bé. En una època on hi ha tantes curses, n’hi han com aquesta que cultiven el plaer per l’esport, la trobada i la companyia i a més on no si fa negoci, no. De les que encara queden gratuïtes, sense oblidar aspectes bàsics com son les begudes i un record en forma de samarreta. L’havia fet fa una bona colla d’anys i passa pels mateixos llocs i acaba al cor del poble.
Vaig escalfar amb en Jordi i l’Àlex i vam trobar-nos amics, com en Martin i Josep, que a més m’animaven a fer un altre cursa maca, com la Palau Solità i Plegamans.
Vaig anat tota la cursa amb una de les persones que més aprecio de tots aquests anys en els que vaig decidir que córrer seria l’activitat esportiva de la meva vida: en Folch. Vam decidir de fer-la plegats i va ser com en els vells temps, quan havíem anat moltes vegades de la mateixa manera: en Folch te una filosofia del córrer que m’agrada i a més sempre fa costat als amics i en moments baixos, ara fa uns anys quan estava lesionat o fluix no em deixava sol. Guardo molts bons records de tots aquests anys que mentre diumenge corríem per Castellbisbal en venien al cap. El ritme mig va ésser a 4’27 el quilòmetre en una distància de 6,2 qms. i la calor va ser suportable; no oblidem que per l’època que es fa la xafogor és important.
Una cursa molt recomanable en un poble molt bonic i molt ben tractats per l’organització
He escalfat amb l’Alex i en Jordi Gallego, mentre esperàvem si trobava una inscripció, que al final ha pogut ser i ha pogut córrer amb el su nom i fer un carrerón, com l’Alex. Tots amb en Josep Antoni Folch, un gran referent i molt bona persona, i amb el que hem fet moltes curses plegats, i entrenaments-
Amb en Martin, que defensem el mateix club, l’Arec Terrassa, i que a més avui ens explicava les excel·lències de la cursa de Palau. A més un gran “Mossenaire”
Amb en Folch, personalment molt agraït d’haver pogut compartir de nou una cursa amb ell i diria que sempre vaig molt bé, donat que és un atleta que te un ritme constant amb el que si estàs bé vas molt agust. He rememorat moments, en silenci, al seu costat; encara que la cursa és molt curta
I la foto final, amb en Toni Del Moral, una amistat amb la que estic compartint un munt d’entrenaments, tant els dissabtes amb els http://mossenaires.tk com els dimarts amb els http://egaramossenaires.tk . Deia que la cursa l’havia endurit, fent un ritme alt. Un molt bon atleta.
Resumint, una conjunt de fets que ha fet una matinal ben aprofitada amb un bon ambient esportiu,amb amistats, en un bonic poble, tot i l’època calorosa en la que costa córrer. Us la recomano.
Les classificacions les podeu veure a: AQUÍ
—
| |
 Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂 |
|
| |
|
|
..
22
ag.
2012
Pep Moliner
Estem a Terrassa i n’hi ha que es desplacen dalt de cavall. Aquest bell exemplar amb un bon home amb cara de pocs amics, imagino que per veure’s retratat, forma part dels nostres habituals camins.
Tornem a fer el possible per què els amics d’ “Entrenaments en grup” no patissin massa els efectes del calor, que aquests dies en fa i bastant.
Estem contents, que encara que molts estem de vacances, trobem aquests moments tan importants en que fem barreja entre amistat, esport i natura, pels voltants d’aquestes grans ciutats: Terrassa i Sabadell.
El torrent de Gotelles el fem opcional, quan passem per Sant Julià, per què sabem que la pujada del final és important. Una bona refrescada a la font de la Moreria, sempre va bé per fer passar la sed i remullar-nos un xic.
Estem contents que la Francina, nova mossenaire, avui s’estrenava. Hem de dir que amb molt bon estil. Segur que quant les noies mossenaires tornin es faran bona companyia. Ha fet un xic menys, per ser la primera vegada.
El circuit avui ha fet 10 quilòmetres i escaig i hem fet algun progressiu, aquells que hem volgut, donat que és un joc del tot voluntari.
Gràcies per venir i us esperem el proper dissabte: ja ho saps: a les 08:00 en punt.
avui quan hem arribat i havia un bon home que no sabem si pel que sigui no semblava torcar-hi massa i s’oferia per indicar-nos on aparcar i passava el platet. Curiosament surt a la fotografia i tot, per sobre d’en Casi i en Diego
En José i en Mariano, tibant del grup al capdavant
amb el nostre “mossenaire d’honor”, l’Enrique, seguit de prop per en David que darrerament ve cada setmana i se’l veu megafort
i en Diego García i en Casimir Martín, fent conversa. Avui en Casi venia amb ulleres de sol, donant imatge de new look
I en Lluis que s’està tornant a posar en plena forma i que aviat farà els deu quilòmetres fàcilment, segur
I la nova mossenaira, la Francina, que per ella era tota una novetat tant córrer en grup, com córrer i se li nota que està forta.
després de fer un bon traguet a l’àrea de lleure, ens endinsem al bosc de can deu, amb en Pedro, l’Enrique i en David
I aquí tenim un importantíssim podi del canvi en baixada; val a dir que en David a mig camí pensava que ja estava i ha perdut la segona posició a favor meu. En primera posició Carlos, després jo i després en David.
I la veterania és un grau; tres atletes que després de seixantena estan en un estat de forma esplèndid, sens dubte: en Pedro, Casimir i Mariano
En Juan i l’Antonio, que avui no venia massa motivat, però que ha aguantat la mar de bé tot l’entrenament.
l’Enrique després d’haver-se refrescat a la font de la Moreria del torrent de Gotelles
L’Alberto, que el podem veure amb el seu gos al costat d’en Carlos, ha vingut a veure’ns i ens ha explicat que per unes molèsties a l’esquena no ens ha pogut acompanyar. Esperem que aviat torni a poder venir com sempre fa amb nosaltres.
l’Enrique fa molts dies que li agrada el projecte d’entrenar en grup, i se li noten millores i tot discret, tenim la sort de poder entrenar amb ell. Ara ens explicarà una mica la seva part atlètica i des d’aquí tots li volem desitjar molt d’èxit
ens deia l’Enrique:
Hola a tothom, sóc l’Enrique.
Abans de tot agrair a tots els mossenaires, en especial al Pep, la bona companyia que ens fem entre tots els que cada dissabte acudim a Mossèn Homs disposats a passar una bona estona, fent una de les coses que, esportivament parlant, més ens agrada, córrer.
Tinc 38 anys acabats de fer i vaig començar a córrer fa uns 4 anys, i tot i que no ho havia fet des de que vaig estar a la mili no vaig trigar en quedar enganxat a la pràctica d’aquest esport.
No va ser fins passat ben bé un any que vaig fer la primera cursa, la Cursa de Sant Muç de Rubí, al 2009, una bona experiència i bon record perquè fa una bona pujadeta, i des de llavors he anat fent les curses de 10 km més importants de Barcelona, les Sant Silvestre de Sant Cugat, les de Festa Major de Terrassa i alguna altra. Aquests tipus de cursa, pel que fa a la distància, són les que acostumo a fer, perquè alguna vegada que he sortit a provar un entrenament d’uns 15 km he estat un parell o tres de dies amb mal de genolls, per la qual cosa prefereixo no forçar la màquina, ja que he tingut algun ensurt o punxada que no m’ha fet ni molt menys riure; el que si m’agradaria fer és alguna cursa de muntanya, per provar, ja que m’agrada molt córrer per la natura, així que si algú sap d’alguna d’uns 10 km per aquí a prop…
Ara fa un any i mig que combino el running amb la mountain bike, la qual cosa complementa la meva pràctica esportiva que començava amb la natació fa uns 14 anys, que segueixo practicant.
Encantat d’anar-vos coneixent poc a poc a tots i a reveure,
—
| |
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂 |
|
| |
|
|
..
