12 ag. 2012
Queralbs – Vall de Núria, a peu
Vall de Núria per la Marisol i jo, fins l’any passat era del tot una vall desconeguda. Els nostres fills si que sabien de què anava, pel fet que les convivències de l’escola és un destí prefixat a la ESO.
Tot el que havíem vist son imatges, reportatges i fotografies, i com no la webcam meteorològica de TV3 on es veu un paisatge encisador i de postal. Quan els avis m’explicaven de nen que només si podia pujar amb el cremallera, que no hi arribaven els cotxes, encara em feia més intrigant veure com s’hi havia fet un lloc de tant peregrinatge per part tant d’Excursionistes, religiosos i sobretot badocs. Els “què macos” com nosaltres.
Quan és nevat no ens crida l’atenció. No som massa de passar fred i menys de conviure amb la blancor de la pluja dipositada sobre els camins.
Com que l’any passat va deixar un record profund, una bona empremta, pels seus espectaculars paisatges i per ho fàcil que és anar-hi a peu, i més quan gaudeixes com nosaltres de la pràctica de l’esport. La idea era clar, ho de l’any passat i encara ha estat més complerta la visita ara al santuari, i els voltants amb tota una sèrie de bestioles que seguidament us volem ensenyar per animar-vos a fer-ho, donat que és una passada.
Pels que us agraden els reptes de les curses, vaig veure la possibilitat de fer una cursa virtual qualsevol dia de l’any i a qualsevol hora, utilitzant un enginy que vas veient en el recorregut on hi apropes un xip. Està explicat a; http://www.valldenuria.com/website_valldenuria/cat/cursa.asp
Bé, nosaltres continuem amb lo nostre: primer ja exposem la fotografia una vegada ja hem menjat i fet una mini-migdiada a l’herba magnífica.
Els protagonistes de la nostra història: l’Oriol, la Marisol, jo i el nostre fidel amic: en Nuck
Però abans al poble anem a comprar una coca molt bona de sucre i pinyons i parlem amb algun vilatà
el nostre quilòmetre zero amb il·lusió i sabent força el que ens espera, per tornar-ho a gaudir
Segurament no és el més aconsellable, però en el meu cas sempre m’agrada refrescar-me a les fonts.
Aquí a l’esquerra podeu veure que s’hi veu un xic la via del cremallera
En aquest punt s’hi veu un control de la cursa que us hem dit, i com la Marisol i l’Oriol riure d’una anècdota que no es pot explicar, per que va de pets.
Ja estem a mil quatrecents i escaig i encara no es necessiten bombones d’oxigen. Ens diu que fins a Núria queda 2h 30′. Jo em pregunto: i si m’espero que vingui Núria ? no ? com ho saben que trigarem 2h30′. I si vaig de genolls o arrosegant el dellonses per terra.Volia de cul, però no queda bé
No ens parlis de tartera que enara recordo la del Pedra
moments d’ombre dins de l’Oratori de Corbell
estil impecablement patètic: és el que hi ha
l’Oriol, com sempre, molt fort i no es queixa en cap moment. Estava especialment interessat en tornar a fer aquesta caminada
En Nuck, quan veu una font s’enfila
Bosc de bedolls, una jòia de bosc
La Marisol es recrea amb aquests llocs tan bonics i diferents dels que tenim pels Vallesos
Imaginem que per aquí havia passat el cremallera
Es dibuixa clarament el camí a seguir
Com dic mig en broma mig en serio als meus amics: què bé la muntanya enrajolada/asfaltada. No cal que digui que no hi estan d’acord, com tu tampoc, oi ?
Amb els seu graonets
llocs per aixoplugar-se
passarel·les gens integrades a l’entorn, de ferro, ferro. Però que van de conya
alguns altres ponts, amb la seva història, segur
mira que és maco i a més molt més intel·ligent que… bé, no esverem el galliner
De debò que no te preu. No us ho podeu perdre.
aigües moltes elles procedents del desglaç
un salt fantàstic, el del Sastre
El refugi de Sant Pere, encara que no hi era.
Doncs Pla de Sallent i ja prop d’arribar
Primer passa l’explorador a veure si aguanta el pont, i llavors els màquines dels camins.
Eiii, ja hi som: fàcil, fàcil, divertit i amb la família: això si que no te preu.
Segur que hi tornem, vols venir ?
EL nostre amic
I què bé tenir un xic de fred a ple agost, amb una bona ensaladilla amb maionesa, i unes nectarines rentades amb aigua gelada, que a més hi begut i que estava millor que medicinal. Encara em fan mal els queixals, de tan freda, però que boooona !!
Us asseguro que he dubtat si es bellugava: sabia que no, però si ho arriba a fer faig record personal de sortir pitant
sense paraules. Els que hi aneu sovint potser no podeu pensar que nosaltres ho vivim com una troballa gaudir d’aquest lloc
El Nuck si que s’ho passa bé
i l’Oriol, no vegis !!
I ara moments místics: la Verde de Núria
En Sant Bernat també anava al costat d’un can
massa traça no tenia el que va fer la Verge de Núria i el nen Jesús, però s’entén l’escena. Recorda a la nostra Moreneta, però això si: carregada de simbolisme
I ara anem a veure els nostres familiars, que jeuen avorrits
la natura te aquestes coses, fa animals magnífics com aquest plomat
Aquest també son plomats, encara que el cap fa una mica d’angúnia.
I aquest si no vigila acabarà sent a l’Ast
aquesta aigua sembla agradable, però està freda
què ens hem tret del barret ? un conillet
Se saluden, com ben educats que son
ja arriba el cremallera, serà qüestió d’anar fent un pensament
ostres, l’Oriol ja em passa: quina passada, però si fa quatre dies… en fi
doncs vinga, d’aquí 2h25′ s’haurà acabat el somni
si n’hi ha llocs que no conec !!
Ja no l’atrapem !
En aquest refugi de Sant Rafael hi han dipositades unes mantetes, per si tens fred. Tot un detall
massa gent no es banya: algun gos,
la Marisol quan veu massa mal mas, enlaire a en Nuck que no es faci mal
Unes cases que perduren en el temps, encara que si no si posen pedres a la teulada o se’n te cura, segurament no estaria tan bé. Ara aquesta conserva molts elements de fa molt de temps
Ho haveu vist: el compte s’ha acabat i esperem que ara sigueu vosaltres els que un dia hi aneu i ens feu cinc cèntims d’ho meravellosa que és la muntanya, els pobles i el nostre entorn. Ja no dic Catalunya, que això ja ho saps que és el millor país de la terra i que per cert te quasi de tot, si ? Segueixes aquí o ja te’n vas. Gràcies per venir amb nosaltres.
|
|
|
|
|
Comentaris tancats a Queralbs – Vall de Núria, a peu