09 ag. 2012
No tanquem a l’agost el córrer en grup
Avui mentre pensàvem que seríem pocs, atès que altres anys així es produïa per aquestes dades d’estiu, poc imaginàvem que tornaríem a ser una gran colla.
Hem fet un circuït un xic llarg, poc més d’onze quilòmetres, i combinació d’altres prou coneguts i amb un final diferent que ens ha ensenyat en Javi Colado.
Sempre tenim a amics que venen a fer gran el projecte d’ “Entrenaments en Grup” que s’ho fan venir bé quan poden venir, com ha estat tornar a veure entre nosaltres en Jordi Viñeta i el seu fill Jordi, que hem vist com s’ha fet de gran en poc temps. En Josep Casasola, també sempre que pot ve, com ho ha fet avui.
Però el més important: una oportunitat per fer esport, salut, gaudir de la natura i dels entorns de la bella Ègara amb bones converses. També fent bons canvis per provar com tenim “el material” i donar per bona la trobada que gràcies a tots anem repetint.
Gràcies a tots. !!
La foto de “família mossenaire” en el camp ben segat, que no fa pas gaire encara tenia un alçada de verd considerable
Avuí li demanàvem a l’Oriol si volia ser el nostre “mossenaire d’honor” i ha accedit i li ho agraïm i ara sabeu tots una mica més amb qui tenim la sort d’entrenar.
Amb en Marc al capdavant seguir per una molt bona colla cap un destí per tots desconegut
L’Albert que ens ve amb la seva muller la Irene, que ve al darrera de vermell. Com dèiem la setmana passada i no ens cansarem de repetir, porta el portal http://www.corremonts.cat , on us podeu registrar per rebre bones informacions del nostre mon esportiu muntanyenc.
En Juan i en Marc, han protagonitzat el primer progressiu que hem fet paral·lel a la carretera de Matadepera.
I també l’Àlvaro de color fosc. L’Àlvaro no ha fet mai cap cursa ni marató, però enguany s’està preparant per fer la seva primera Matagalls-Montserrat i al que tots li desitgem sort.
L’Enrique Moratalla, que al grup que mossenhoms te al facebook penjava una fotografia del circuït d’avui
En Kim al costat d’en Javi Colado, seguits per en Pedro. En Kim fa pocs dies va fer una cursa de molta anomenada al calendari Català com son els quinze quilòmetres de l’Espluga de Francolí
l’Albert Pérez.
En José Antonio Pinto i en Xavi Miquel, uns habituals del projecte
I l’Antonio, seguit de prop dels amics Carlos, Juan i Víctor
Joan Forte, seguit per en Àlvaro i Pedro Molina. Pedro feia dies que no teníem la sort de tenir-lo
l’Entique
cunyats i amics: José Antonio i Antonio
En aquest segon progressiu els que l’ha fet a tota revolució
Pedro en primer terme, amb aquesta bella panoràmica, seguit per en Joan i Alberto
I la colla, una mica més relaxada i de blau en Jordi Viñeta. En Jordi ha fet a la ratlla de dinou Matagalls, acabant alguna prop de les onze hores en total en la seva totalització.
una grata sorpresa trobar en Lluís caminant amb la seva amiga, que ens han promès venir a córrer amb nosaltres aviat
I amb el fill que també estava fent esport i per cert, que se’l veia molt fort. Un plaer trobar-vos i us esperem aviat
Aquesta característica nostra, d’anar a munt i avall i que fa més gran l’entrenament: sentir-se recolzat pels amics.
Del que se de l’Oriol és que forma part d’aquesta gran família del mon del córrer i que llegeixo per la xarxa, donat que forma part del club amic nostre dels Pataurells de Ca n’Aurell. La primera vegada que hi vaig parlar va ésser a la cursa de la Campana de Vacarisses i de llavors ençà ens hem saludat un munt de vegades.
Ens explicarà ell mateix coses, per què ens fem una idea quan correm al seu costat de qui porteu al costat. Gràcies Oriol per fer més gran el projecte.
Hola,
Hem dic Oriol, tinc 36 anys i sóc de Barcelona. Vaig començar a córrer amb 15-16 anys amb curses populars de barri a Barcelona, però no ha estat fins ara que realment hi estic ben enganxat.
Amb 20 anys vaig trobar feina al barri de Ca N’Aurell de Terrassa, i allà hem vaig quedar fins als 33. Farà uns 7 anys que hem vaig trencar el lligament del genoll esquerra, i com a conseqüència d’aquest succés vaig anar a parar al “Squash Marconi”, molt aprop d’on tenia el despatx. Allà feia recuperació pel genoll, i allà va ser on realment hem vaig enganxar a córrer.
Realment la passió per córrer hem va arribar molt ràpid, amb qüestió de 2-3 carreres, vaig decidir que per poc que poguès, sortiría a córrer.
I així ja porto corrents 7 anys, vaig començar amb carreres de 10 Km., després Mitges Maratons, i encara m’haig de decidir per las Maratons, tot i que crec que més d’hora que tard, caurà la primera. Las carreres de Muntanya també he fet alguna, últimament m’estic decantant mes per Muntanya que no pas asfalt, es mes distret, tens mes satisfaccions, i naturalment es més sa.
També hi participo molt activament amb el grup “Pantaurells de Terrassa”, els dimarts al vespre correm per dintre la ciutat de Terrassa fent sempre diferents recorreguts, i els dijous al vespre correm per muntanya en las rodalies de Terrassa, també naturalment sempre fent diferents recorreguts.
A reveure,
Oriol
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
Comentaris tancats a No tanquem a l’agost el córrer en grup
