04 ag. 2012
Pedraforca: l’hem pujat !
Pedraforca no l’havia pujat fins l’any passat. L’alta muntanya em fa molt de respecte i temo a les alçades; amb això us podeu fer una idea el que sents quan ets enmig de l’alta muntanya. Aprofitant tracks d’altres persones i referències d’amics, semblava del tot factible el repte, però arribats al peu de la grimpada, la Marisol i jo l’any passat ens vam espantar i vam girar cua des de Coll Verdet. Quan ho explicava a dues persones que se la coneixien, m’hi van portar a finals d’agost de l’any passat per ensenyar-me com fer-ho.
Com que va ser una decepció per la Marisol, enguany vam tornar a proposar-nos-ho i anar-hi amb el nostre fill Oriol, i sembla que si: ho vam aconseguir, amb alguna dificultat i moments d’indecisió, per hores d’ara molt feliços. És més, la Marisol ho explica amb il·lusió a tothom. L’Oriol no va defallir en cap moment i se li notava que vivia una aventura d’alta muntanya i anava molt segur.
Suposo que molts que ho llegiu us farà gràcia aquest enfoc, però per nosaltres era una proesa i de fet està catalogada com a factible i fàcil per a molts nivells: la gent hi va amb nens i hi pugen gent d’edat avançada, però tot això no val quan ets tu que tens que encarar l’ascensió. Si hi aneu feu-ho amb compte i ho aconseguireu, si nosaltres ho hem pogut aconseguir, vosaltres també. Ara: amb precaució: ben calçats i posant-hi els cinc sentits. Porteu, per exemple, pals per recolzar-se sobretot per la tartera i alguna roba que us abrigui com ara un impermeable. I si voleu algun consell extra: aquí estic. Abaix a comentaris o m’escrius.
Aquest per nosaltres va ser un moment únic i no sabem si hi tornarem: però ja és de tots tres.
Des del Refugi, puja un camí, que encara que puja i puja, és pot fer bé
Esmorzarem just allà dalt on sembla una “v”, dalt la muntanya
Una pedreta al camí, que ha deixat un passadís per la gent
Amb aquests excursionistes joves, vam anar coincidint i en un cert moment, penso, que vam poder-se veure’s animats per veure’ns a nosaltres intentar-ho.
Ben marcat amb senyal blanc/groc típic dels “petits recorreguts” o PR
Per uns urbanites com nosaltres veure’ls de tan prop i tan boniques, ens agrada molt, a més d’aquest to marró típic de les vaques d’aquests entorns
Apropant-nos al lloc que us dèiem es podia veure lluny des del Refugi Lluís Estasen
ja està, amb ganes d’esmorzar i veient Gósol
doncs davant nostre per on haurem de pujar. Moments d’incertesa al nostre cap
Vinga,no podem girar
Doncs hem pujat la primera i anem cap al següent i objectiu: el Pollegó Superior a 2506 metres.
Ens ha fet patir que un gos anava amb la pota ferida i el teníem d’anar ajudant, inclús portant-lo enlairat en una motxilla. La qüestió, és que era bastant gran, com podreu veure
Allà dalt podeu veure el que us dic i de passada com anem avançant
I ja tenim la segona, que ens ha costat una mica
Marisol, amb domini de la situació
paratges irrepetibles i la primera vegada a la vida que la Marisol assoleix una emblemàtica muntanya
L’Oriol, que ens ha sorprès amb quina facilitat pujava, ens anava esperant
I encara queda una mica
Una mica aeri
Aquí se’t passa el singlut
Increïble per nosaltres
fa respecte veure’ns pujar
La Marisol ha patit un xic, val a dir-ho que anava dient que: mai més.
Érem una bona colla. Aquests nois havien de portar el gos blanc que veieu i durant la marxa anàvem veient sang pel camí de la seva pota.
Bé, sembla que no hagi passat res i objectiu aconseguit
La primera part del descens cap a l’enforcadura
I ara arribats a aquest punt: la tartera
I aquí, vaig tenir que anar a rescatar a la Marisol que baixava amb el cul a terra
I això ha estat tot
bé, una mica de berenar abans de tornar cap a casa
I un traguet de la “Font Seca”
l’Oriol i el seu primer contacte amb l’alta muntanya i emblemàtica a Catalunya
En aquest mirador, que ja trobareu tornant per la carretera, veureu una divertida llegenda que la Marisol ens ha llegit en veu alta
Això és tot. Volem compartir aquests moments irrepetibles viscuts amb família, tant per animar-vos a realitzar-ho si us hi veieu encord o per compartir ara unes pinzellades al nostre costat.
Gràcies !
No hi ha resposta