20 jul. 2012
Alsina del Salari – Òbits (caminant)
Ara que busquem solucions barates per passar-nos-ho bé, què millor que fixar-se en els nostres entorns propers. Recordava fa temps que un bon amic, en Josep Mirabet, em va dur per un camí junt amb en Ramon Corral des de l’Obac fins al Montcau i justament vaig voler passar de nou per aquell camí. De fet de bones a primeres ens hem perdut una mica amb la Marisol, encara que hem arreglat el track per si algú li ve degust de realitzat aquest camí, que és molt recomanable i exempt de dificultat. Diria que pel fet de ser poc transitat, està tapat de branques i herbes en algun tram, però es pot fer sense problemes: vol dir que te l’explico o li explico si voleu fer-lo algun dia d’aquests.
A pocs metres de l’aparcament que hi ha a l’Alzina del Salari i a on a més també hi te aturada el bus del parc, s’hi pot aparcar al marge dret i tot seguit ja veus el camí, que encara que no està massa indicat, no te pèrdua si vas seguint el corriol que resulta més evident. Hi ha llocs que et sembla que tens que anar a la dreta, i no; son per anar a la riera seca de les Arenes.
Esmorzar a l’ombre dels Òbits són dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l’Edat Mitjana fins al segle passat, en què es van abandonar definitivament. Estan preparades per aixoplugar el bestiar i el pasturatges. La llegenda diu que era un amagatall on s’hi feia moneda falsa. Es considera una balma obrada perquè s’hi ha fet unes obres molt senzilles. No és que jo sigui molt llest: ho he tret de http://www.turismematadepera.cat
Exposem unes fotografies, per variar, del que vàrem fer i ja us dic que va ser interessant:
i pensar que aquí s’hi podia viure, segurament sense massa luxes
després d’una caminada per llocs amb força ombre, a més reposem a l’ombre tot esmorzant, que ens ho teníem ven merescut
amb el nostre amic inseparable, en Nuck, veient si cau alguna cosa per endrapar
és un lloc increïble, al que estem acostumats per què el visitem sovint
i des d’aquí estant, que dir de la silueta de la Mola, diferent pels Egarencs, però igualment imponent i preciosa
Ja ho sabeu: si un mati no sabeu on anar a esmorzar, si pot anar força bé. Això si, emportat des de casa. Ens hem creuat amb un colla de nois i noies que havien passat la nit aixoplugats sota aquestes parets naturals
ens enduem records cap a casa de la nostra estada
Una basssa plena de granotes, on la Marisol es prepara per la tornada.
Al fons es pot veure que no hi ha l’arbrada que fa uns anys uns focs van deixar amb aquest aspecte, encara que si el color vert que tan ens relaxa
gens ni mica de perill: hi podeu anar i veureu aquest entorns
I una petita reposadeta a font Flàvia, on a més hi ha cobertura pel mòbil, els que en sou fans. Aigua fresca, una mica forta de gust: però ben bona.
en Nuck, igual que la Marisol, molt interessat amb la informació que ens brinden aquests postes informatius.
amb esforç, aprenent a llegir: la m amb la o -Mo- i la ela amb la a -la-. Mola
aquest cami és ideal en dies calorosos
Més informació amb una excursionista que sa sembla a la meva dona.
I el Montca allà lluny: no fa gaire hi vam passar i s’hi estava de ventilat !!
Ves qui ho havia de dir que ara veurem un “Quercus pubescens”, amb ho fàcil que és dir: arbre. A més un Roure: algú sap per què és del Palau ? no. Jo pregunto 
quina meravella
Bé, tornem al cami un xic tapat, però totalment transitable
I quan es destapa, veiem com lluny hi ha la casa de La Mata
Ja anem canimant per llocs plans
i ja està. Hi havien tres cotxes aparcats: vol dir que massa èxit no te el camí i en canvi estalvies molt si vols inclús pujar a la Mola. Pensa-t’ho
I amb una paradeta a la font de Can Roure pel remullar-se la closca
no es veu l’Ermita de Sant Joan: només aquests tres que s’ho passat bé
Ara si: ja es veuen els monuments i espero que t’hagi agradat i el dia que hi vagis m’ho expliquis, com he fet jo: val ?
Encantat !!
Us poso el track i una mica de plànol i si us el voleu baixar: és vostre.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3084884
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
Comentaris tancats a Alsina del Salari – Òbits (caminant)
