10 jul. 2012
Montserrat, de Santa Cecília a Sant Jeroni
Fa dies que pensàvem pujar a Sant Jeroni, per buscar una ruta per més endavant pujar-hi a la meva mare, per què vingués a aquest entorn únic i privilegiat. Bé, la ruta fantàstica, com era d’esperar, però no apte per a ella: un xic massa llarga i llocs on segurament patiria per les irregularitats del terreny.
En canvi molt recomanable per tot aquell que vulgui o bé córrer, també gaudir d’un paisatge esplèndid, d’uns cants d’ocells increïbles, i de llocs i racons dignes de ser vistos en directe com son ermites, corriols, i punts elevats que fan gaudir de vistes magnífiques, com una mica veureu.
I vam anar els tres; l’Oriol, Marisol i jo i us posem el track per si el voleu fer algun dia. Aparcar bé al conjunt arquitectònic de Santa Cecília i anar i tornar exactament pel mateix lloc. No superem els catorze quilòmetres, que vol dir que caminant es pot fer en un matí. El track diu vint, però no: son prop de catorze
També tinc que dir que un cop vist el track m’adono de la volta tan llarga i estic segur que hi ha rutes més curtes o almenys ho esbrinarem, si més no per què el dibuix que fem a la muntanya queda clar que fem molta volta.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3059694
Guiats també pel gr 172 marcat com és habitual de blanc i vermell i veient al fons el MONESTIR DE SANT BENET on hi ha una intel·lectual molt coneguda, la monja Teresa Forcades, que es va fer molt coneguda per la grip aviar i la seva postura radicalment en contra i ara proposa una vaga general. És una persona que val la pena escoltar, encara que no siguis religiós.
El camí que estem seguint és el de la rel. I ens ha encantat.
Sentir-nos informats amb aquests rètols indicatius, s’agraeix. Et dona alçades, distàncies i previsions del temps que et queda tot caminant
A mi em segueixen per que porto el tiberi
Que farem en un lloc tranquil com és l’ermita de Sant Benet, i el gran esmorzar consistirà amb uns suculents entrepans de pa amb tomàquet, formatge i fuet, amb una bona llimonada i un tallat, tot portat des de casa
Una mica de record per endur-nos cap a casa. No se si veieu que han deixat una garrafa d’aigua, imagino que pel caminant i al apropar-te al l’ermita es sent els lladrucs d’una bestiola. Hi ha un rètol on es pot telefonar i s’hi pot fer estada.
L’ermita s’aparta cinc minuts del camí i ens hi duia una escala encimentada
Vista privilegiada des d’aquest mirador, on es veu el monestir de Montserrat
Ara ja estem en un camí molt més conegut i concretament al pla de Santa Anna; a l’esquerra deixem el que queda de l’ermita del mateix nom
Un descendent del llop, pelut, simpàtic i eixerit. Amic dels seus amics i que es fa estimar: en Nuck, que quan sent la praula “camp” el cor li va a tres-cents !
Pendent de nosaltres tres sempre
l’Oriol un xic més endarrerit li encanta la muntanya
darrer tram on deixem enrere l’ermita de Sant Jeroni
els tres portagonistes de la història, a punt de fer el cim
Com varien les llums en pocs segons
ens posem a punt per veure l’increïble vista des del punt més elevat
Com aquell que no ha fet res, hem pujat sis-cents metres i caminat prop de set quilòmetres
un lloc magnífic i molt recomanable: llàstima que els núvols no ens deixaven veure-ho tot amb nitidesa, encara que poc o molt, ens adonem de ho privilegiat que som de tenir aquests llocs tant prop de casa
i ara tornarem pel mateix camí
Fa seixanta anys els excursionistes van dedicar aquest monument a Mossèn Cinto Verdaguer
Introduint la càmera fotogràfica per una escletxa ens permet veure l’interior de l’ermita de Sant Jeroni, com si no hi hagués porta
No, no la posaré. He arribat tard, però la Marisol ha ensopegat: per sort tan sols una anècdota. “aquesta no la penjarem”; una promesa difícil de complir. Un no cau cada dia.
Com sol passar, els gamberros malmeten els senyals i on posa el temps que queda per arribar a Sant Jeroni està esborrat. La pregunta: “i per què ? ”
El Pla dels Ocells te aquest monòlit tan xulo. De fet mentre caminàvem avui, la companyia del cant dels ocells va ser constant i agradable i relaxant
Com de vegades dic a algun dels meus amics “que bé que encimentin el camp” encara que la majoria no hi estan gens d’acord. Però els que som de ciutat…
jo mirant amunt: taclar
I molt ben acompanyats per l’Oriol, que ja em passa !!
Ara al mirador d’abans on veiem el Monestir i la cua dels creients, turistes, gent que fa cua per que hi veu cua i li agrada fer cua, i anar a fer un prec a la “Moreneta”. Penso que en te tants avui dia, que no se pas si donarà l’abast. La gent que te fe, li agrada confiar-hi.
No se si veieu que enmig d’aquesta muntanya hi ha uns construcció, una casa, que te com a parets dues muntanyes
El Monestir de les Benedictines
I punt i seguit: l’excursió s’ha acabat a Sant Cecília.
Conclusió: no hi podem portar la mare, per què és molt llarg, però si poden portar als millors amics i quedareu bé, vol dir que si us animeu, tant si correu com si camineu: un deu ! Adéu !
.
.
.
..
     |
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
..
.
No hi ha resposta
