Arxivar per juny de 2012

20 juny 2012


Gotelles per la fresca

Classificat com a General

Els circuïts amb predominança de llocs ombrívols, que proporcionen frescor mentre fas esport, on a més pots fer un bon traguinyol d’aigua i que estigui en el nostre radi d’acció. Amb aquests ingredients anirem des de bon començament i de forma premeditada per uns llocs que reuneixen aquestes característiques i per les cares del personal, pensem que força encertat el recorregut, si bé cap al final i per sortir del torrent de Gotelles, s’ha d’estar un xic fort, si es vol fer corrent. D’altres ho fem a mitges: correm i caminem. Una cosa que ens amoïna és travessar la carretera de Matadepera, per la velocitat que porten els vehicles i sempre un pensament a que mai passi res. Sempre hi ha qui vetlla per avisar la gent, però no podem estar a tots els llocs a la vegada i demanarem sempre ajut als més prudents a animar a la prudència. Ens farà especial il·lusió, de la mateixa manera que ens en fa sempre, que una persona jove ens regali la seva presència els dissabtes i a més tingui la prestància a donar-se a conèixer com en Miguel Herraiz, que de la ma de l’Encarna i en Juan les darreres setmanes matina per córrer al costat de tots vosaltres. Córrer està bé. Fer-ho pel camp: millor. Envoltat d’amics: grandiós. Fent-nos costat: generós. Que siguem noies i noies , grans i joves: un orgull. Què gran és fer esport !! foto de familia amb bona colla i una vegada acabat l’entrenament però abans sempre hi ha qui s’hi aproxima a peu, com en Carles Salmerón I l’espera a fer l’hora a la que sortirem en direcció a la fresca Nicolau, ja ve avui amb el seu fill l’Adrià En Carles i Manel Fran en primer terme, seguits pels grandíssim atletes, Mariano i Emilio I en Pascual Vicente, que li agrada també venir, tot i el gran nivell que sempre ha tingut I aquí en Victor Martin i jo, petant la xerrada de vermell el nou mossenaire al costat d’en Diego i en Oscar Muñoz, que si busqueu a Mossenaire d’honor el trobareu al quatre l’Oscar i en Victor Juan, que gràcies amb ell tenim avui en Miquel Herraiz entre nosaltres I què seriem sense el reagrupaments !! Per davant en José Carlos, de vermell, i en Vicenç Mariano seguit de prop per en Casi, José i Alberto tancant aquest grup en Víctor i l’Andreu En José Expósito, del Califòrnia, seguit per la Dolors, que finalment s’ha atrevit a tornar a córrer I cap al corriol magnífic i el progressiu d’avui l’han encapçalat en Miguel i l’Óscar José Carlos, Carlos i Carles Diego i Pascual Aturar-se a veure a la font de la Moreria, val molt la pena Aigua fresquíssima En Miguel i jo, per la posteritat Amb en Juan, que l’anima, com ara ens explicarà al seu escrit i ara ve quan fem la foto de família I avui tres noies valentes: Rosa, Dolors i Eva

Per nosaltres poder tenir a nois com en Miguel, ens dona ganes de continuar amb el projecte, donat que son joves que formaran part del futur i sabem que si prenen com a costum fer esport, pujaran com a mínim més sans: almenys molt ho creiem així Què córrer serveixi per aquest objectiu, a més d’encetar noves amistats: és fantàstic i ens ajuda a creure que val la pena.

Ens deia en Miguel:

Pep aquí tens la meva “biografia” Vaig néixer el 12 de maig del 1997 al hospital de Terrassa m’agrada fer esport perquè és una forma de sentir bé, de passar-m’ho bé i perquè és la millor droga per al cos. Rodo perquè el meu amic Joan em va dir un dia a la tarda d’anar a córrer amb ell a córrer pels voltants de l’hospital vam estar així dos dies fins que es sencer que un grup de mossenaires sortien a córrer els dissabtes 10 km durant una hora, li vaig dir que val. Aquest dia vam anar a provar ens va agradar bastant i bo ara volem anar tots els dissabtes. Gràcies al Joan i el pep que em van donar ànims per seguir corrent i per seguir venint els dissabtes. El pep un dissabte em pregunto que si volia formar part dels mossenaires, i li vaig dir que perquè no. M’agradaria 1 córrer 1/2 marató i poc a poc si puc una marató. També m’agradaria participar i guanyar una competició en bicicleta. Abans d’anar a córrer i anar en bicicleta vaig estar un any fent handbol. M’agrada molt sortir acompanyat perquè amb la gent em sento un més i molt a gust, espero seguir moltes temporades o molts anys en companyia de tota la gent que forma part dels mossenaires …

..

SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

:)

2 respostes

17 juny 2012


III Pujada a la Mola amb “Nenazas Running club”

Classificat com a General

Un cop arribat a casa, veig de nou amb nostàlgia un fet irrepetible, per què no hi han dos moments iguals.
La sortida proposada era la següent: anar a la Mola amb els amics dels “Nenazas Running Club”

l’objectiu pujar a la Mola i fer-ho des de la plaça de Can Roca. S’ha fet distret anar xerrant amb la colla i arribats a Can Robert, Lluís i Sebas ja havien previst tornar. A can Robert conec per primera vegada a Manuel Luque, que a les primeres pujades ja no el veiem i continuem fins a Can Poble on fem una aturada a veure si venia. Com que no ve, continuem la marxa. En Joan, marit de la Rosa Trapé, li perdem la pista i no el veurem fins a l’arribada on a més hi arriba després d’haver-se perdut. I quan portem una estoneta esmorzant i fent-nos fotografies, arriba per la part Nord en Luque. Pujant jo anava esbufegant a darrera, seguint a en David i en Carles, que em diu que el seu apod és “autónomo”. M’ha fet gràcia. Tampoc tenia el gust de conèixe’l.

Un voluntari ens fa la fotografia de record i el seu amic s’hi afegeix, ja ho veureu que no sabem ni qui és. Però si li agrada la Mola i ben d’hora, ben d’hora: segur que és una bona persona. Més tard vindran els “domingueros” ei, ho dic sense ganes d’ofendre que jo també en soc. N’hi han que ja esperen a que els obrin el restaurant.

En aquest moment proposo baixar per l’Abella i en Tomàs, amb certa preocupació; no ho veu clar. Com jo, som més aviat asfalters i a més com que te d’anar a un bateig, baixa queixant-se: que si quin mal camí, que si patatim, que mira que si caic i anar remugant però va baixant; em sembla que per la lluentor dels seus ulls: s’ho està passant teta.

A Can Robert, en Luque te el cotxe, però com que s’ho està passant bé: vol baixar fins Terrassa, on en David el tornarà per recollir el vehicle.

Bé, una mica de resum del que ha estat una bonica jornada compartida amb uns atletes impressionants i gaudint de la: duresa del córrer, natura, amistat. Com a colofó, i després d’haver-nos refrescat a una font de Can Marcet, hem baixat a un ritme altet, com es pot comprovar a les dades del gps. Gràcies a tots !!

la recompensa més gran de qualsevol entrenament és fer el cim: mai millor dit. Una dia inoblidable i ara com diu en Tomàs: fins l’any que ve.


la xarxa social ens proporciona una interessant convocatòria a un lloc idíl·lic

Amb puntualitat fem la sortida a terrassa amb els primer raigs de llum solar


l’objectiu: la Mola



I en Sebas que vol la foto amb la bala de palla, que es fa cada any


i tornem a la feina


La Mola es va apropant sense gairebé adonar-nos enmig de la conversa i la preocupació: aguantarem ?

Tornem al circuït terrestre. La majoria ens considerem asfalters.

El nostre pas per la Masia de Cant Torrella

Les rampes direcció al restaurant de Cavall Bernat


I ara ja som prop de Can Robert, més o menys al quilòmetre 8 que podreu comprovar al trak

Ja som al parc d’atraccions !!!!!

I aquí en Manuel Luque ens espera i en Sebas, Lluís i un noi que no conec, ferant un retorn

Conegudes rampes impactants

En David gaudeix de valent

Mentre esperem en Luque, ens fem una foto. Però no ve. i ens preocupa


Anem tirant doncs, amb en Tomàs i en Carles

Per sota de Can Poble en un dia fantàstic per córrer amb bona companyia

En Carles es dirigeix segur a la Mola


Revols durs, que els fem xino xano


Amb en Carles i en David, la Mola a tocar

Objectiu a punt d’aconseguir

La millor hora per córrer, el millor dia per córrer, la millor gent per córrer: córrer és l’excusa és clar

Els craks son dalt eufòrics !!!!


I arribo jo, fet caldo:, però més content que gínjol

i ara si que hi som tots. En Luque ha pujat per un altre lloc i sortosament hem arribat


Vistes per la posteritat amb Terrassa al fons i amb la colla fantàstica. Luque, David, Tomàs i Carles

Vistes al Montcau i en Tomàs preocupat: aquí anàvem cap a la cova del Drac, que no coneixia.


Carles al que anomenen “l’autónomo”

Luque i Tomàs a la cova del Drac

M’ha fet gràcia que els dic al Tomàs: per aquí una drecereta: “Nada, nada, por el camino”. Bé jo he fet tres metres i m’he esperat que vinguessin per retratar-los. És un paio legal com pocs 😉

i a Can Marcet ens refresquem per darrera vegada. Ara baixarem més o menys a quatre i poc, que podreu comprovar al track


Un dos, tres quatre: havia de comptar deu segons…

però la bona era aquesta. Cinc campions !!! i preocupats pel Luque


Algú dubtava del Luque ?? tot un campió !!

Si voleu veure els ritmes, si fa o no fa els trobareu aquí.


http://connect.garmin.com/activity/189804527

i també penjat a wikilock per compartir-ho amb més gent.

Bé, molt content d’haver compartit amb tots volsatres un dia “irrepetible”. Gràcies !!

F O T O G R A F I E S

..

SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

:)

Comentaris tancats a III Pujada a la Mola amb “Nenazas Running club”

« Següents - Anteriors »