17 juny 2012
III Pujada a la Mola amb “Nenazas Running club”
Un cop arribat a casa, veig de nou amb nostàlgia un fet irrepetible, per què no hi han dos moments iguals.
La sortida proposada era la següent: anar a la Mola amb els amics dels “Nenazas Running Club”
l’objectiu pujar a la Mola i fer-ho des de la plaça de Can Roca. S’ha fet distret anar xerrant amb la colla i arribats a Can Robert, Lluís i Sebas ja havien previst tornar. A can Robert conec per primera vegada a Manuel Luque, que a les primeres pujades ja no el veiem i continuem fins a Can Poble on fem una aturada a veure si venia. Com que no ve, continuem la marxa. En Joan, marit de la Rosa Trapé, li perdem la pista i no el veurem fins a l’arribada on a més hi arriba després d’haver-se perdut. I quan portem una estoneta esmorzant i fent-nos fotografies, arriba per la part Nord en Luque. Pujant jo anava esbufegant a darrera, seguint a en David i en Carles, que em diu que el seu apod és “autónomo”. M’ha fet gràcia. Tampoc tenia el gust de conèixe’l.
Un voluntari ens fa la fotografia de record i el seu amic s’hi afegeix, ja ho veureu que no sabem ni qui és. Però si li agrada la Mola i ben d’hora, ben d’hora: segur que és una bona persona. Més tard vindran els “domingueros” ei, ho dic sense ganes d’ofendre que jo també en soc. N’hi han que ja esperen a que els obrin el restaurant.
En aquest moment proposo baixar per l’Abella i en Tomàs, amb certa preocupació; no ho veu clar. Com jo, som més aviat asfalters i a més com que te d’anar a un bateig, baixa queixant-se: que si quin mal camí, que si patatim, que mira que si caic i anar remugant però va baixant; em sembla que per la lluentor dels seus ulls: s’ho està passant teta.
A Can Robert, en Luque te el cotxe, però com que s’ho està passant bé: vol baixar fins Terrassa, on en David el tornarà per recollir el vehicle.
Bé, una mica de resum del que ha estat una bonica jornada compartida amb uns atletes impressionants i gaudint de la: duresa del córrer, natura, amistat. Com a colofó, i després d’haver-nos refrescat a una font de Can Marcet, hem baixat a un ritme altet, com es pot comprovar a les dades del gps. Gràcies a tots !!
la recompensa més gran de qualsevol entrenament és fer el cim: mai millor dit. Una dia inoblidable i ara com diu en Tomàs: fins l’any que ve.
la xarxa social ens proporciona una interessant convocatòria a un lloc idíl·lic
Amb puntualitat fem la sortida a terrassa amb els primer raigs de llum solar
l’objectiu: la Mola
I en Sebas que vol la foto amb la bala de palla, que es fa cada any
i tornem a la feina
La Mola es va apropant sense gairebé adonar-nos enmig de la conversa i la preocupació: aguantarem ?
Tornem al circuït terrestre. La majoria ens considerem asfalters.
El nostre pas per la Masia de Cant Torrella
Les rampes direcció al restaurant de Cavall Bernat
I ara ja som prop de Can Robert, més o menys al quilòmetre 8 que podreu comprovar al trak
Ja som al parc d’atraccions !!!!!
I aquí en Manuel Luque ens espera i en Sebas, Lluís i un noi que no conec, ferant un retorn
Conegudes rampes impactants
En David gaudeix de valent
Mentre esperem en Luque, ens fem una foto. Però no ve. i ens preocupa
Anem tirant doncs, amb en Tomàs i en Carles
Per sota de Can Poble en un dia fantàstic per córrer amb bona companyia
En Carles es dirigeix segur a la Mola
Revols durs, que els fem xino xano
Amb en Carles i en David, la Mola a tocar
Objectiu a punt d’aconseguir
La millor hora per córrer, el millor dia per córrer, la millor gent per córrer: córrer és l’excusa és clar
Els craks son dalt eufòrics !!!!
I arribo jo, fet caldo:, però més content que gínjol
i ara si que hi som tots. En Luque ha pujat per un altre lloc i sortosament hem arribat
Vistes per la posteritat amb Terrassa al fons i amb la colla fantàstica. Luque, David, Tomàs i Carles
Vistes al Montcau i en Tomàs preocupat: aquí anàvem cap a la cova del Drac, que no coneixia.
Carles al que anomenen “l’autónomo”
Luque i Tomàs a la cova del Drac
M’ha fet gràcia que els dic al Tomàs: per aquí una drecereta: “Nada, nada, por el camino”. Bé jo he fet tres metres i m’he esperat que vinguessin per retratar-los. És un paio legal com pocs 😉
i a Can Marcet ens refresquem per darrera vegada. Ara baixarem més o menys a quatre i poc, que podreu comprovar al track
Un dos, tres quatre: havia de comptar deu segons…
però la bona era aquesta. Cinc campions !!! i preocupats pel Luque
Algú dubtava del Luque ?? tot un campió !!
Si voleu veure els ritmes, si fa o no fa els trobareu aquí.
http://connect.garmin.com/activity/189804527
i també penjat a wikilock per compartir-ho amb més gent.
Bé, molt content d’haver compartit amb tots volsatres un dia “irrepetible”. Gràcies !!
..
 
  
|
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís
No hi ha resposta
