14 març 2012
Correm amb sequera: també
Es nota que venen els dies llargs i encara que ens sap molt greu la sequera i ens encantaria que plogués ja d’una vegada, però més tard de l’entrenament. Camins molt empolsinats i secs. Ruta de les maques, encara que poques ganes de fer canvis ni progressius. Però com que el que es tracta és passar-ho bé, creiem que es va ben aconseguir.
Al camp base on cada més dies hi han més amants del córrer que l’agafen com a punt de sortida
Avui teníem amics que feia dies que no vèiem i d’altres que son sortosament molt habituals
Toni, Manel i Carlos i ajupit crec que en Diego
Els Sabadellencs Jordi i Pau en primer terme, observats per en Xavi Miquel, l’autodenominat corredor enretirat
En Lluís Garcia, Carles i Joaquin
Expressió amistosa dels amics que arrelen
Amb els primers rajos del sol, instants previs a l’entrenament que gairebé ningú sap cap on anirà.
L’arrencada
En Manolo, Roser i Diego; amb una molesta lesió a l’esquena, en Diego es permet venir sovint a rodar
Xavi Miquel, de San Quirze, que ara feia dies que no vèiem
En Fran, que duu molt temps arrossegant molèsties al bessó, però que sempre que ja va veient la llum al final del túnel, ben acompanyat per en Carles Salmerón
Fotografia que no perdem, amb el nostre fons favorit. En Primer terme en Josep Miquel, que ens farà els honors de ser el “Mossenaire de la Setmana”
Jaume Armengol, que després de la lesió ens torna a venir a veure.
En Carlos, amb gorra vermella, que també feia dies que no el vèiem.
Al capdavant l’Eva i en Diego, dos megacracks, seguit per Jose Antonio, Javi Colado i Antonio.
Xavi Miquel i Toni Burgos, seguits de prop pel nou mossenaire Josep
José Perez, en primer terme seguits per l’Adrià, Antoni Amela i Joan Forte.
I després de passar prop la font de l’Argelaguet, arribem al punt de reagrupament. Al capdavant en CAsi i els dos amics Lluís i Joaquin, que aprofiten per fer plans
En Toni Burgos exercint de mossenaire: “el que ve i va i espera”
Rafael Atienza, cooprotagonista que sempre ens regala els seus reportatges fotogràfics
Nicolàs, el pare de l’Adrià, que ara no em ve el nom, en Manel i en Toni. En Toni de vegades el veiem entrenant més d’hora, per obligacions familiars
Fran Frutos i en Jordi Renom
Hola Roser !
Manolo i Marga Moix
Avui pocs hem fet el progressiu: l’Irene de Corremonts.cat, i en Jose per exemple.
En Josep Miquel, estrenant-se en el mon del Mossenaires, encara que és un habitual Ègaramossenaire, els dimarts i dijous a l’Ègara.
Eva i Roser . Diego i Casi
Marga i Manolo
Pau Sust, bon mossenaire !
Rafael i Carles
Joaquim i Eva
I ara el moment culminant: “LA FOTO”
I avui si, hi som tots. Gràcies per venir i com sempre: fins dissabte si ens vols regalar la teva companyia
I ja pel camí del golf, hem immortalitzat el moment en el qual els que anem a la cua ens fem la bonica fotografia.
Antoni, Roser, Casi, Josep Miquel i Rosa Cos
A finals d’any, vam tenir la sort de conèixer en Josep Miquel. Ja per les coses que explicava es veia que era una gran persona i un atleta admirable. Te una fortalesa física potent i el seu entorn natural d’entrenament, la muntanya de Montserrat, li confereix un plaer per tot ho relacionat amb la muntanya. Ara ens explicarà un xic per què el conegueu, i ell encara demana consells a la gent de com córrer, encara que a les seves tres darreres mitges maratons ha fet tres millors marques consecutives per sota de l’hora trenta, i tot sense experiència. Li desitgem tota mena de sort i que continuí amb el tarannà que ja li coneixem i que ens agrada.
Ens diu en Josep Miquel;
Hola a tots i totes,
Sóc en Josep Miquel Corral, he viscut durant 14 anys a Terrassa, i des de fa 3 visc a Sant Cristòfol de Castellbell i el Vilar, al peu del refugi de Santa Cecília, a la emblemàtica muntanya de Montserrat. El mateix temps fa que vaig tornar a començar a córrer, atret suposo per la Moreneta i aquesta muntanya màgica.
Fa cosa d’un any vaig descobrir que podia compartir la meva afició per córrer, i per la muntanya, amb persones que necessiten de l’ajuda d’una persona per a poder gaudir-ho. Sense pensar-ho gens, vaig fer-me guia de la Once de curses de muntanya per persones cegues i amb discapacitat visual. Això va portar-me a començar a anar a curses, encara què el competidors son ells, m’anava enganxant, llavors va venir la invitació per anar a guiar a la Marató d’Amsterdam, ja eren paraules majors. La vaig fer, i el meu cap va fer un click, vaig decidir què volia més. Buscant, buscant vaig anar a parar a la Unió Atlètica de Terrassa, de retruc amb els Egaramossenaires, els dimarts i els dijous, i aquest passat dissabte amb tots vosaltres.
Ara, rodejat d’una colla de gent tant maca, tinc el privilegi de compartir aquesta passió amb tots vosaltres, de córrer per mi, ja he fet tres mitges, i ajudar a persones a gaudir d’aquest esport. Queden per venir molt reptes personals, la Marató de Barcelona, la Intermón Oxfam Trailwalker, la Matagalls Montserrat Ultra…..
I la gent encara es pregunta què perquè correm? Això és una manera de viure la vida.
Gràcies a tots per deixar-me compartir amb vosaltres.
Josep
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
Comentaris tancats a Correm amb sequera: també
