blog d'en Pep

Què degust ve córrer a aquesta època, i tan ben envoltats: de gent i natura.

Cada dissabte tenim la incògnita característica; per una banda de qui vindrà i a on anirem. Del cert que els més habituals queden poc sorpresos, donat que els set o vuit circuits que fem, tenim per costum anar-los variant d’una setmana a l’altre, però si que els anem fent. També els progressius que es fan per crear ambient, i enfortir cors i cames. I els reagrupaments, que fem, per anar força units. La característica és anar molt en grup i el remor de les converses es fa molt evident. Aviat arriba l’hora de la fotografia, on es procura ésser tothom per fer un record únic i ens fa ésser més família, i certament no tindrem dos dissabtes iguals i ens cal aquest moment.

S’han fet uns canvis o progressius interessants que heu fet alguns, i d’altres heu augmentat el ritme i en qualsevol cas, tots hi hem participat, ni que sigui en esperit.

Avui, de nou, mirem de fer recorreguts que a tothom els vagi bé, si més no escurçats en alguns llocs per poder ser-hi tots el màxim d’estona. És a dir, que des de la bassa del golf els uns hem fet el llarg i d’altres el curt i ens hem tornat a trobar.

Nous progressius i els més exigent el que va fins a la rotonda de l’hípica.

Hem tingut nous mossenaires, com Isabel i molt bones vibracions, com és característic de la trobada.

Avui en David ens ha dut el que serà el nostre flamants Mossenaire d’honor i de la setmana

I en Josep Mirabet, en primer terme, sempre que pot ens ve a fer costat a la trobada, seguit per l’Antoni Amela i l’Oriol Farré, que a l’endemà tenia una de les duatlons de més prestigi del nostre calendari i que al seu blog ens convida a llegir:

L’Òscar ben rialler al costat d’en Joan Molina amb gorra vermella i seguit de prop per l’Adrià

En Toni, Raúl, Juan Carlos i l’Álvaro, que fa poc ha estat pare per segona vegada i que ja és un habitual entre nosaltres.

Martí, Vicenç, Manel i Toni

En Carles Salmeron, amb ulleres, seguit per la Marga, l’Eva i en Lluís

Quan travesssem el pontet de sobre el tren de Rodalies i ens creuem amb un corredor




Darrera l’Adrià tenim en Joan Forte, que a l’endemà s’estrenava a la Marató de Barcelona






En Josep i en Carles

Xavi Miquel i Mirabet



David, Tomás, Andreu i Isabel, la nostra nova mossenaire i gran corredora




Dos amics que progressen a gran velocitat i mai millor dit: l’Oriol Farré i l’Alex Castells

Aquest progressiu en pujada han estat protagonitzats per l’Òscar, l’Àlvaro, Juan Carlos, Martí i Toni

La foto de família a un punt força estratègic per a tots

I després de la forta pujada al costat de l’hotel de Can Bon Vilar

Els amics d’en Miguel Moreno, que moltes vegades tenim la sort de creuar-nos amb ells

En Tomás fa vint-i-cinc anys que ens veiem, des de quan intentàvem modelar la musculatura al gimnàs Olimpo del carrer col·legi que ja no existeix. Ja per aquella època em vaig fixar amb ell per què sempre tenia aquest toc irònic característic i sa que et fa somriure. De fet no vam fer amistat, però el veia regularment mentre fèiem gimnàstica amb peses. Llavors li vaig perdre la pista.

Passats aquests anys un bon dia vaig veure que també corria i no tan sols això, si no que és força autoexigent i enguany ha assolit 1h27 en mitja, que vol dir que s’ha d’entrenar i ho fa acompanyat d’una bona colla d’amics.

Les xarxes ens han apropat i quan puc vaig a la Pça. de Can Roca on surt amb tota una colla d’amics que s’autoanomena “Nenazas” i que a més és la colla que hores d’ara ens reuneix per Sant Silvestre i fem una volta per llocs emblemàtics de Terrassa.

Avui s’ha apropat gràcies a en David i no podíem perdre l’oportunitat del que el conegueu una mica més i ens ha fet un escrit molt seriós i que agraïm per que ara el coneixem una mica més.

Només pel fet de no perdre contacte amb persones com en Tomás, ja val la pena córrer.

Hola gran familia mossenaire, la verdad es que me es dificil explicaros de mí cuando lo verdaderamente importante sois vosotros, pero bueno acepto el reto que me ha brindado Pep.

Mi nombre es Tomás Sanchiz soy de Terrassa y ya hace más de 20 años que tuve 20 años , como la mayoría de cuarentones parece que vivimos una segunda juventud y para aprovecharla hago deporte, en este caso running y que como todos vosotros sabéis, engancha.

Desde tiempos pretéritos me gustó siempre el deporte y desde niño lo he practicado con asiduidad. Mis comienzos fueron en el mundo del fútbol donde con más pena que gloria iba quemando etapas, desde los 12 años hasta los 18 cuando me di cuenta que mi lamentable formación futbolística sólo me permitiría llegar a calentar banquillos en equipos de 4ª regional. Una vez descartado el fútbol en campo grande probé el fútbol sala, lo mismo pero corres menos. Eso duró unos cuantos años, lo que quemaba en los partidos lo ganaba después en el bar y poco a poco iba entrando en el típico abandono físico de los veintitantos a los treintaitantos. El abandono no era total, intentaba maquillarlo e iba al gimnasio a ponerme “cachas” (a destacar en esa etapa de culturista poco culturizado coincidí con Pep Moliner). Cabe destacar que en el tema del culturismo tampoco nada de nada, en mi habitual linea de precariedad.

Y bueno, llegamos a la etapa runnera donde me encuentro en la actualidad y espero que dure muchos años. Esta nueva vida deportiva comenzó hace 6 años en el gimnasio terrassasports donde de la mano de Jaume Leiva comencé a aprender a correr… sí aprender, porque empecé desde lo más abajo que se puede, concretamente hacía una clase de running indoor en cinta donde Jaume me indicaba técnicas y me imponía los ritmos… aún recuerdo el sufrimiento de las sesiones, entiendo a los que abandonan.

Ya durante esas clases indoor comencé a conocer a gente ( los famosos nenazas) que salían a la calle a entrenar y me animé, junto a ellos poco a poco fui entrando en el mundillo runnero en toda su magnitud, los progresos los notaba enormemente y eso me animaba mucho, tanto que me decidí a apuntarme a hacer cursas. Recuerdo la primera como si fuese ayer, la cursa Santi Centelles de 5 km paralela a la mitja marató de Terrassa, que manera de sufrir. Veía a los participantes de la mitja marató y me preguntaba si sería capaz algún día de hacer una cursa de 21 km. Ahora, 5 años después puedo decir que llevo varias medias maratones y que prácticamente una detrás de otra he ido mejorando, empecé haciendo 1h 50´50´´ y en la actualidad tengo una MMP de 1h 27´52´´ en Terrassa este año.

En resumen, que desde siempre he hecho deporte pero es ahora cuando el running y las personas que estoy conociendo practicándolo me hace feliz de verdad, porque gracias a este deporte mi cartera de amistades ha crecido mucho en cantidad y en calidad.

Un cordial saludo a todos los mossenaires y nos veremos más Sábados, sin duda.

..

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

Encara que les fotografies semblen repetitives; nogensmenys. Aquestes si les comparem es pot veure com sempre tenim noves incorporacions i els mateixos “MOSSENAIRES” ens fan venir amics que gràcies a tots sempre ens fa ampliar el grup i les coneixences. Avui ha estat un dia d’aquells en que un munt de nous participants a la trobada als que esperem tornar a veure.
Per ser considerat un “autèntic mossenaire”, aquest te que venir almenys tres vegades a les 08:00 un dissabte i anar a cercar al l’amic o amiga que ve més poc a poc. Llavors s’obté aquesta medalla. És per això que la trobada es fa tan duradora i com que tots estem interessats en perllongar en el temps fem això: explicar de la nostra existència.

Després del rotlle que us he fotut, anem a parlar una mica del darrer dia d’hivern i que hores d’ara sabem que donarà pas a una setmana en la que la pluja tan esperada pels que ens agrada anar al camp, ja ha arribat.

Com anunciàvem al twitter/mossenhoms_be es tractava de fer el circuit de l’anterior setmana, però aquest cop en sentit contrari. Creiem que es tan bonic d’anada com de tornada.

Els “nous” amb una predisposició als canvis proposats i que fan endurir cames, cuixes i cors als participants. Com sabeu: rodar i rodar és bonic, però algun canvi ens fa millorar i posar-nos una mica a prova.

En Rafa, que avui anava amb un bon tocat de mocador, ens ha fet de fotògraf i el podeu veure a la primera presa, mentre preparàvem la foto de família.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració i us desitgem una bona primavera.

moment culminant on en Rafa el tenim amb una bona autofoto en primer terme

Instants previs on en Manel. Diego i Fran fan una bona xerrada

l’Emílio ens delecta amb un estirament vertical

Posant-nos apunt de marxa

Sortida triomfal del camp base: Masia de Torre Mossèn Homs

En Rafel Carreras, en gorra verda, acompanyant a la seva estrena d’un nou mossenaire

l’Antonio apuntant amb el dit, amb també un nou mossenaire

Gaby, Jose i Andreu. Avui en Jose serà el nostre Mossenaire de la setmana

En Toni Fernández en primer terme

En Joan i l’Alberto

En Ferran Galceran i en Jordi Renom, vinguts expressament des de Sabadell, seguit per l’Albert Cardona i en Marc Roura,

En Casimir Martin, l’Albert i en Marc. Aquesta setmana en Casi ha estat nominat per la final a esportista de Terrassa en la vessant de persona dedicada al mon de l’esport

Tot el grup en dança, amb el fons de la residència d’avis de Torre Mossèn Homs

Per que el grup funcioni tan important és córrer com esperar. I una bona manera d’esperar activament és retornar a buscar a amics. De fet aquí és un lloc on acostumen a reagrupar-nos i tothom acompleix l’escomesa

ara encarem cap a l’hípica amb una primera pujadeta i llavors d’haver fet un bon progressiu. Ara en vindrà un altre. La Mola ens acompanya

Fantàstic l’estil de la Irene i el nostre nou mossenaire: en Carles (si no m’equivoco).

Aquest progressiu que acabem de fer, un del nostres més antics mossenaires l’ha encapçalat: en Juli Puigantell, amb el nostre nou mossenaire . Allà dalt en Toni i l’amic de la dreta, ens l’aprendrem aviat el seu nom si ens torna a fer costat.

I ara ve aquell moment que molts esperem:
la “Fotografia de Família” i jo m’enfilo per captar bé als amics

Segur que aquest moment ens uneix i és on destaquem si recordem coses: per exemple als nous amics-

En Jordi renom en primer terme, que aquest proper diumenge junt amb en Joan Forte, i el mateix Juli, estaran fent la marató de Barcelona i als que desitgem molta sort.

La font de l’Argelaguet ens permet, a més, refrescar la gola, les mans i la cara.

posat seriós d’en Manolo, tot i que sempre està bon humor,

Moment que aplaudim als nous mossenaires

aquest paio tan lleig soc jo, que he posat la càmera d’en Rafa al revés. Es nota que no era meva, jeje

i en Rafa fent equilibris

Gràcies a tots per fer gran el projecte de: “ENTRENAMENTS EN GRUP”

I ara toca anar cap al camp base

El noi de blau, nou també, s’estrenava avui i venia corrent des de molt lluny. ara no se si la Cogullada o Can Parellada. Però hi havia una “elle”

Avui, com bons amics que son, en Gabi ha fet possible que en José Pérez ens fes els honors, i ens expliques una mica qui és, donat que és l’única manera de que tots sapiguem amb qui compartim aquests bonics moments.
Que el grup pugui tenir la sort de tenir persones com en Jose, que es mostra discret, però sempre te una bona paraula i se’l veu amb ganes de que l’ambient sigui tan magnífic i que gràcies a ell i persones com ell s’aconsegueix. Li agraïm la seva presentació

Hola,
Sóc José i fa més de quaranta anys que vaig néixer a Terrassa, lloc privilegiat pel seu emplaçament, al costat de la natura i sempre vinculat a l’esport.
Des de petit he practicat diversos esports, però mai havia fet atletisme, fins que fa uns quatre anys, motivat per un gran amic de la infància, i diversos companys de feina vaig començar a córrer per la zona d’Egara.
Ja sé que semblarà un tòpic, però la veritat és que aquest esport enganxa i veure que cada dia et superes una mica més i et trobes millor físicament, fa que quan acabis l’entrenament, estiguis ja preparant la propera sortida, i si aquestes és en bona companyia millor.
Suposo que aquest serà un dels motius pel que si la feina m’ho permet, intento anar cada dissabte a Mossèn Homs, on amb l’experiència de grans corredors et vas enriquint i comprenent cada vegada més aquest esport.
No m’he marcats grans metes, ja que sóc nou en aquest esport i intento gaudir cada sortida, però ja he fet algunes carreres, l’última la Mitja Marató de Barcelona, on vam gaudir d’un gran dia en bona companyia amb el meu amic Gabi, Jose Portero, el seu fill i unes 12.000 persones més.
Bé una salutació a tots i desitjo que aquest gran grup segueixi creixent, ja que com més siguem, més gaudirem d’aquest esport.

—

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂