Arxivar per febrer de 2012

13 febr. 2012


Senderisme amb en Casi i l’Antoni

Classificat com a General

El diumenge dia 5 de febrer passat en Casi, com fa moltes vegades, em va convidar, com en ell és costum, a caminar amb ell a Esparraguera i es va presentar amb el seu amic de l’ànima l’Antoni.

Les xerrades i anècdotes i les explicacions i escoltar a aquell parell de mites, és el millor regal per una matinal.

De fet, quan acabes no estic gens ni mica cansat i en part és per què mentalment fas una bona desconnexió. A més tens l’oportunitat d’anar per carenes, corriols i llocs que d’una altre manera ni pensar-hi d’anar-hi sol. Cada cop que veu algú, en Casi li arrenca moments de conversa i no estalvia donar-se a conèixer. La veritat és que haver fet 100 maratons és una bona medalla que molts no tindrem mai.

EL senderisme forma part dels ingredients que fan més atractiu el contacte amb la natura i els racons que te la nostra geografia més propera i que no cal anar massa lluny per passar un dia immillorable.

Gràcies al dos per aquesta jornada !!


L’Antoni sempre va pel davant, seguit per en Casi, incrïblement abrigat i darrera jo, aprenent dels mestres

Llocs acuradament ben cuidats

Els voluntaris que es diposen a avituallar als senderistes

En Casi gaudint d’un brou que a Collbató li donen


Llocs prou coneguts pels que ens agrada anar per Montserrat, a la vora de Montserrat


Un bon home que treballa a l’empresa Suzuki d’aquí Terrassa ens retrata una vegada ja hem deixat Collbató


L’Antoni és un enamorat de la muntanya i no tan sols li agrada anar-hi sovint, si no que si cal marca rutes i reforça i marca llocs tant de Montserrat com de Sant Llorenc, proveint de cadenes i ganxos per que la gent no caigui i que deixa com a contribució a la societat. Fa nou mesos que no fuma, encara que tot i fumant segur que a Terrassa poca gent ha fet de forma anònima tot el que atresora en quan a proves de muntanya.


En un racó del camí, el parell de mites

També m’agrada endurme’n aquest record cap a casa per compartir-lo
[img][/img]


l’Antoni i deixa anar i córrer sempre que pot per aquests entorns que tant coneix


En Casi, mirant de no ensopegar a la baixada


Ens fan passar per un llocs que no sabria dir com és que tenen aquestes textures.

Sempre s’apren un munt anant al costat de persones que tenen tan a ensenyar. A més, et queda un bon record d’una caminada, que ja no oblidarem mai. Gràcies parella !

SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

Comentaris tancats a Senderisme amb en Casi i l’Antoni

08 febr. 2012


Neva a Can Roure; correm-m’hi !

Classificat com a General

Els entorns de Can Roure son de somni i si a més hi ha neu poc habitual, el toc del color blanc amb la natura verda encara ho fa més bonic. El dijous passat la colla de mossenaires que tenim costum d’entrenar entre setmana ja ens vam adonar i avui, com que des de la Torre Mossèn Homs hi tenim cinc quilòmetres, es fa ideal pel nostre entrenament. Només cal que hi doneu una ullada al nodrit reportatge que us regalem per fruir de nou.
Agraïm als nostres fotògrafs, en Carles i en Rafael l’aportació fotogràfica i a tots vosaltres per recolzar el projecte d'”Entrenament en Grup” tots els dissabtes de l’any.

Moment culminant, a la font de Can Roure amb tota la colla amb objectiu assolit_ tocar neu.

Roser, una setmana després de la Mitja de Terrassa, que tan bé els hi va anar i pujant corrent

Estiraments abans de sortir en un dia on el el fred era present

Expressar l’agraïment pel dia històric que ens heu fet gaudir: fred, paisatges molts nostres i increïbles i nevats, que donen aquesta aspecte bonic. Però res com poder entrenar amb tota la colla i l’esperit de companyonia que sempre es respira: esperant-nos i fent-nos costat i establint grans converses, que son la clau dels nostres entrenaments

Fa unes setmanes em va passar al que a molts, que no sabia ben bé qui era en Toni. Hores d’ara tots sabem alguna cosa més, i li ho agraïm, donat que ens agrada molt tenir-lo com a amic. A més el dia que era el Mossenaire de la setmana, feia estrena de la seva samarreta. El nostre agraïment i et desitgem tota mena d’èxits.



Diu en Toni

”
Hola Mosenaires ! ! !

Me llamo Toni Burgos, tengo 43 años y soy un apasionado del deporte en general, mi mayor pasión es el ciclismo tanto de Montaña como de Carretera aunque en mayor medida esta última disciplina, también me gusta el Gimnasio, la Natación, el Spinning y por supuesto correr. Un día Raúl, Mossenaire desde hace poco tiempo me comento que salía con unos “locos” que corrían juntos, un grupo de amigos con los que compartir afición, sin ataduras ni compromisos y con buen ambiente y para allá que fui…
Siempre es un placer salir con quien comprende la satisfacción que existe en salir a correr 10 Km. a temperaturas bajo cero porque no todo el mundo lo entiende.
Hace 10 o 15 años iba a muchas marchas, competitivas o no, de MTB tipo Selelika, Gòsol – Berga. Ahora Prefiero hacer la Quebrantahuesos o los Puertos de Ribagorza que ha sido una de las elegidas para este año al no tocarnos la Qh en el sorteo.
Pienso que todo deportista tiene cierto espíritu competitivo, de mejora y superación constante, yo personalmente lo tengo con la bici de carretera, por ello planifico estas pocas marchas de calidad como objetivo y el resto del tiempo disfruto del compañerismo, la conversación e incluso los buenos almuerzos.
El deporte es la parte más importante de mis aficiones y posiblemente la que también la que me roba más tiempo pero también me ayuda a despejar la mente, relajarme y poder disfrutar del día a día.

Un Abrazo a todos

–

–

–

–


SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

Comentaris tancats a Neva a Can Roure; correm-m’hi !

« Següents - Anteriors »