17
febr.
2012
Pep Moliner
La mitja de Gavà ha estat la segona de la temporada i no l’hagués fet si no fos per en Jordi Viñeta que m’hi ha convidat. Vam escalfar una mica, encara que les temperatures estaven fregant els zero graus. Les gàbies estaven situades per temps i tenia un amic que volia anar amb mi, en Josep Miquel,i no ens vam trobar a la sortida, i és per això que vaig anar encabint-me en grups on m’hi trobava millor. És al quilòmetre quinze que em sembla que estic patint un xic i m’acomodo a un ritme més assumible. Un conegut, en Pedroche, em fa costat i em fa anar a bon ritme, però aviat em despenjo.
La intenció, donat que vaig veure que tenia ritme, era rondar el ritme de 4′ el qm. , encara que al començament sempre m’agrada anar un xic pujant de revolucions. Feia molt de fred. Al darrer quilòmetre em passa en Paco, que em convida a seguir-lo. Ho faig de prop uns metres, però com que em sembla que puc fer-lo anar malament em distancio força. Al darrers metre premo l’accelerador i acabo amb molt bones sensacions.
Des d’aquí al meu agraïment a en Jordi Viñeta, que pocs instants després d’acabar rebrà la mala noticia de tenir el para a l’uci. Hores d’ara sembla que la situació està millor.
M’ho he passat bomba !!! i estic molt content que gairebé vaig anar a un ritme similar de fa vint anys i se, com sabeu, que és gràcies als entrenaments sobretot de dimarts i dijous amb els auto-anomenats EgaraMossenaires, que fem uns entrenaments molt divertits.
A la sortida, ajustant posicions, encara molt còmode i quan a més hi ha baixades.
Ara, ja si corrent sense cap fre, a gust. A pocs metres per davant i duia en Josep Boada, un atleta de renom
I seguint a en Paco Galera, al que recordo de tota la vida, d’ençà vaig començar a fer curses
En Paco és una persona d’allò més competitiva. La meva imatge és de persona molt concentrada i que dona tot de si. Recordo ja fa uns vint anys, que formava part d’un grup, també del C.N. Terrassa, com son Antoni Pedrero, l’Amancio, l’Aguirre, en Galan i on tot teníem un gran referent i entrenador en Vicente Muñoz. Anaven de color verd fosforescent i eren patrocinats per Tabisec. Doncs bé, sempre el veien als primers llocs a les mitges i a les classificacions locals Terrassenques, sempre era dels primers. Ha estat i segueix sent un referent per molts de nosaltres i tinc el plaer de compartir moments com el del diumenge.
http://www.xipgroc.cat/resultat/cursa/id/29
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
15
febr.
2012
Pep Moliner
- Acostumats a ser tanta colla, quan baixem de la vintena d’amics sembla que siguem pocs; això si: amb ganes de passar-no-ho bé i passar-ne via. Feia dies que no anàvem a Castellarnau i avui hem fet aquest circuit que ens permet córrer per camins amples. Hem passat per dins el torrent de la Betzuca, i encara que no em fet canvis, l’escalf de la bona companyia ens ha fet pujar la temperatura. De fet estàvem per sota de zero i hem vist a sortir el sol, moment bonic del dia. De nou una nova mossenaire, la Lourdes, que esperem vagi venint, com tots vosaltres.
La fotografia borrosa ens fa endevinar amb dificultats, que encapçala l’entrenament.
l’Alberto en Joan i l’Enrique
Aquí tenim en Gaby amb la Lourdes. En Gaby sempre ens fa bona propaganda i col·labora en el projecte d’ “Entrenaments en Grup” aportant noves mossenaires. En aquesta ocasió ha estat la Lourdes: una gran atleta
I ben curiós que dues atletes de lo millor dels seus pobles: la Teresa de Sabadell és una atleta veterana reconeguda i de les millors de la co-capital i l’Anna a Terrassa també és de una de les més guardonades. Dos tresors dels nostres entrenaments. Al seu costat, en Vicenç que arrossega problemes físics que només li permeten entrenar un dia per setmana i que sort ho fa amb nosaltres.
L’Andreu i en Javi seguits per la resta de la colla
El moment que ens fa molta il·lusió on tots estem disposats a retratar-nos per la posteritat. Sempre dic que no trobareu dues fotografies iguals. Sempre hi han persones noves
En Vicenç arriba el primer a la frontera de les dues capitals. Nosaltres els Egarencs tenim més coses, ja ho veieu. Un Hospital, un mercat i tenim més pes al rètol. No podia ser d’altre manera
Com a representant Sabadellenca, la Teresa que en Casi no ha volgut deixar sola. Ens fa molta il·lusió els anys que fa gràcies a la vinculació amb corredors.cat , no deixem de tenir contacte amb tots els amics Sabadellencs
Bella estampa i ja de tornada
Tots ens adonem que setmana rera setmana el projecte s’engrandeix gràcies a vosaltres i un dia vam tenir la sort de que provés els nostres entrenaments en Raúl. Hores d’ara sempre que pot no falla mai. S’estrena en el mon de les mitges no fa gaire i a més d’ésser un company nostre, gràcies a les seva autobiografia atlètica, tenim ocasió de saber més coses. Moltes gràcies Raúl i et desitgem el millor i que vagis fent el nostre projecte molt teu.
Ens deia en Raúl:
Hola todos, Pep me ha pedido que escriba algunas lineas para acompañar las fotos del mossenaire de la semana, así que aquí van:
Aunque mi afición por el deporte viene desde que era muy pequeño (he estado media vida practicando judo), no ha sido hasta hace menos de un año que he empezado a darle caña a las piernas.
Llevo casi cuatro años viviendo en Terrassa, al lado de Torrebonica. Así que cuando un día me puse a “dieta”, empecé a aprovechar los caminos que tenía al lado de casa para hacer un poco de deporte por la montaña. Poco a poco iba perdiendo kilos y haciendo más kilómetros, hasta que perdí poco más de 20Kg y no salía de casa si no era para hacer 10Km. En ese momento dejé la dieta a un lado pero ya estaba enganchado a lo que últimamente se llama “running”. Respecto a las curses, como MMP tengo 50:36 en 10Km y 1:55:27 en Media Maratón (sólo he hecho una).
Gracias a las redes sociales y al Endomondo (programa del móvil que registra entrenos y los comparte) conocí a Gaby, José Pérez y a Toni Fernández en la Cursa de Matadepera del año pasado, y éstos me comentaron lo de los entrenos con los mossenaires. Así que un día me decidí a ir, a la semana siguiente también, y la otra, etc. Incluso he aportado nuevos fichajes, como el de mi cuñado Toni (mossenaire de la semana pasada).
Como dice Marciano Durán en su video de “Esos locos que corren” (disponible en youtube), somos unos locos que nos levantamos temprano en la mañana y nos empeñamos en ganarle al Sol.
Nos vemos el Sábado, Salut i Kms
—
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂
—
