Arxivar per novembre de 2011

29 nov. 2011


Corrent pels boscos de Can Deu

Classificat com a General

El darrer dissabte de novembre i dia genial per córrer, com sempre, tan ben acompanyat amb aturada a l’immens aparcament del bosc de Can Deu per fer el bonic record de retratar-nos conjuntament.

Aquí destaquem als nous mossenaires, com en Sebas i la Miriam i reposem dels recents canvis que hem fet i ens posarem a punt pel posterior, quan ens endisem al bosc.

Però abans, el ritual típic de com ens apropem a la sortida alguns tot corrent, amb en Rafa que ens retrata i els moments previs davant la Masia de Torre Mossèn Homs, que encetem o continuem les converses que caracteritzen els entrenaments mossenaires
.
El recorregut serà distret, i ens fa fer primer una sèrie de voltes per anar per llocs del tot coneguts per tots, però que agafem de formes diferents per sorpresa d’alguns i per tenir alerta als que van davant. Podreu veure el recorregut, que hem penjat.


En Carles Salmeron del tot abrigat. Ja no recordem la seva típica imatge de tors nu dels estius

Avui a la dreta en Sebas de blau, animat per l’Antonio, feia el seu debut mossenaire

En Rafa, fotografiat quan surt del cotxe per fer la fotografia d’abans

En Gaby, també en aproximació tot corrent



Avui i amb xandall ens sorprenia en Francisco Javier Jaques, amb el que vam començar les trobades des de la Masia i que engrescat pel seu fill. l’Àlex, que ha estat un gran atleta, i que ha fet possible que s’animés a retornar. Aquí parlant amb en Jordi Setó, que la setmana passada no va acabar l’entrenament i avui ja, una mica més (encara que ha fet una retallada o ajust)

En primer terme en Josep Garcia, un atleta prolífic i que ens visita sovint, com a mossenaire que és

L’Angel, que ve cada setmana a fer costat al projecte mossenaire de tots













Tota la colla retratada i en Francisco Javier, després de molt de temps d’haver deixat de córrer

L’Adrian, que també forma part de la colla Mossenaire i de la Ègara-Mossenaire


Les dues Montses

Andreu i Paco

Josep i Pedro

















Vicente González, Seguit per en Vicenç Cabanes

En Joan Molina

En Gaby


José Segura, Josep Casasola, Andreu Aries, José Pérez



Enric Mateu i Jordi Setó, seguit de prop per en Pau Sust i la Montse Vila

Alberto i Pedro

La nostra nova mossenaire, la Míriam,

l’Antonio Gallardo i en Paco Utrera




Els nostres fotògrafs, que ens han retratat i hem convidat a venir amb nosaltres quan vulguin

I aquí, la parella Miriam i Raúl, que acompanyats per l’Alex, el nostre més gran ultrafondista.

El recorregut ha estat el següent:


http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2245013
http://connect.garmin.com/activity/130944988

D’en en Javier tinc tots els més bons records imaginables: vam començar a entrenar per aquestes contrades, sota les ordes de Carmen Gómez Florido que ens posava deures i els fèiem plegats. Vam fer molt bones marques a Badalona, Granollers, Marató de Barcelona, Matagalls i el més important: vam fer una gran amistat. Llavors jo em vaig lesionar i mal assessorat pels metges, vaig deixar de córrer un parell d’anys i en Jaques va passar a fer marxa, i els nostres camins atlètics es van separar. Eren altres temps, quan la Unió Atlètica Terrassa no tenia maratonians i tan sols un pocs vam triar aquesta dura disciplina, de la que tenim bonics records i moltes hores d’entrenaments plegats: moltes vegades per circuïts de Can Bon Vilar.
Espero que no deixe de venir ara que ho ha provat i tornem a rememorar moments com els que hem viscut.

deia en Jaques:

Com a mossenaire de la setmana voldria donar uns traços de la meva activitat atlètica:
Entre als 12 i 15 anys, anava a córrer, mentre als meus companys jugaven al futbol al pati del col·legi.
Dels 19 als 24 anys corria al CAT (Club Atlètic Terrassa),  en mig fons.
Dels 40 als 43 anys, vaig reiniciar  la meva activitat atlètica per acompanyar al meu fill, aquí vaig arribar a fer la mixa 1h 21′, la marató 3h12′ i la Matagalls amb 15h 45′. A l’any 1994 vaig iniciar juntament a Pep Moliner les trobades a Torre Mossèn Homs als dissabtes a les 8:00 hores.
Dels 44 als 49 anys, edemes de continua corrent, amb vaig iniciar a la marcia atlètica, sent inclús campeu d’Espanya comà a veterà l’any 1996 a Sant Sebastià.
Desprès de 10 anys de no fer casi cap activitat atlètica, vaig tornar aquest dissabte a Torre Mossens Homs, i encara que no puges acabar el circuit, si que tinc intenció d’arribar a fer-lo.
Em feria molta llussio al futur fer alguna que altra carrera popular, i perquè no alguna mitja marató.

Comentaris tancats a Corrent pels boscos de Can Deu

27 nov. 2011


Volteta per la Mola

Classificat com a General

Costa d’explicar per què correm; segurament anar a la Mola te part de culpa. Fa dies que tenia al cap fer aquest recorregut per mesurar-lo i saber exactament en quin temps, distància, sensacions es podia fer. Amics comuns em fan adonar que segurament anar per la carretera no és una gran idea; però és per on més gaudeixo. Poder córrer anar pujant a ritme, tranquil: poder pensar i tan sols anar alerta quan el revolt va a l’esquerra o endevino que ve un vehicle. De fet, quan vas per la carretera Talamanca en direcció al Coll de les Estenalles, pocs cotxes baixen. Més aviat en pugen. Des de Coll d’Estenalles a Coll d’Eres, comences a patir un xic, però reduint el ritme i no la cadència,

i quan a partir de Coll d’Eres ja trepitges terra, anar vigilant de no fer-te mal. Escampant salutacions a tort i a dret, encara que per aquesta vessant i per l’hora, encara molt tranquil. El primer objectiu és aturar-se a Font Flàvia, on menjarem per recompondre força, menjar-me una fruita i re-omplir la cantimplora, assegut

i llavors seguir pel corriolet que ens portarà als imponents Òbits i d’aquí i ja desprenent-se de la capellina, per gaudir dels rajos solars i enfilant-se cap a la Mola, on un munt de gent esmorzant i gaudint de les vistes i la tranquil·litat des d’on els vehicles motoritzats no tenen accés fàcilment, i ho dic per que una avioneta m’ha donat un ensurt per la proximitat al cim.

Entrar al monestir de Sant Llorenç, i sense entretenir-se massa, començar el descens pel camí dels monjos i ara si saludant sense parar.


Un munt d’excursionistes d’edats diverses que aprofiten l’època tan bonica de l’any, on la frescor, verdors, l’olor a terra mullada i aprofitar el solet tan gratificant. Passo per Can Poble, concretament per sota, per anar sempre que puc per camins ben amples fins a Can Robert. Aquí observo la quantitat de cotxes que aproxima el vehicle al màxim per anar a passar un dia a la muntanya. Ja per la urbanització de Matadepera, i fins la riera, pel camí que tantes vegades faig amb els meus amics entrenem de fa un parell d’anys els dimarts i dijous. Em sorprèn, de nou, una persona damunt d’una bicicleta de muntanya que em saluda pel meu nom. Bé, segur que em coneix. També un home que em diu que ara vaig millor: segur que m’havia vist de cara amunt.

En conclusió val la pena córrer: només per poder gaudir d’una matinal com aquesta, on sense gastar-me ni mig cèntim he estat una persona feliç, feliç de debò i encara que pensava: “et fan un xic de mal els malucs, però que vols ia-iu si portes tot el dia corrent: em sembla que hi ha un muscle que xiscle, diria que l’isqui, que es foti. La planta dels peus no guixa bé; normal. L’esquena, fa mal, si i què ?. Cordons: i encara dius que t’ho estàs passant bé ? doncs si, au i qui no s’ho cregui que m’ho digui i intento explicar-me” si ?

Si voleu veure el track; aquí

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2249986

i els ritmes i tot plegat; si voleu baixar el track atlètic

http://connect.garmin.com/activity/131203802

Gràcies per llegir-me

Comentaris tancats a Volteta per la Mola

Anteriors »