14 set. 2011
La família mossenaire creix
Encara que des de fora semblem els de sempre, si repassem la fotografia i l’entrenament us adonareu que hi han amigues i amics diferents cada setmana i que tenim la sort de veure’ns acompanyats per persones, totes molt importants del projecte, que volen compartir aquest entrenament peculiar. Estem molt contents, cal dir-ho, perquè cada setmana feu un raconet i matineu i també dels que veniu per primera vegada. També dels que ens feu el seguiment i ens feu bona proaganda, que en sou: segur.
Avui teníem, per exemple l’Enric. Crec que anava del tot estranyat.
Destaquem en David Garcia, que fa molts dies que tenia ganes de fer-se mossenaire, i hores d’ara tenim el luxe de poder dir que ja ho és. Esperem que tornin sempre que els vagi bé.
Per sort s’han fet un munt de grups a Terrassa que surten per molts llocs i sempre que puc també m’agrada anar-hi, com els “Nenazas Runnig Club” “Pantaurells”, que acostumen entrenar amb nodrides colles.
Avui es tractava d’anar per camins ben amples i fer alguns canvis per comprovar com us sentiu en realitat. Fer aquestes proves son interessants de cara tenir un clixé de que tal encetem la llarga temporada. Com deia algun amic, encara no sabia quin dia s’havia tancat la temporada donat que ja és oberta. Diguem que els mossenaires la fem circular: si hi ha dissabte, hi ha entrenament.
Els llocs per on hem passat son força bonics, i clar reflexe son les fotografies i a més passem per lloc prou importants per la salut: l’hospital de Terrassa, que tots alguna vegada visitem.
La tornada després de la hípica al costat de l’hotel de Can Bon Vilar, i a on fa força pujada, es veia la gent queixosa, però segur que hores d’ara s’ha convertit en fortalesa de cara el proper dissabte afrontar un nou entrenament ben acompanyat. Gràcies per venir !
increïble i majestuosa edificació de Torrebonica, amb els germans Salmerón i en Carles, que també a exercit de fotògraf
Avui estava exercint de Mossenaire: en Mirabet, retornant a cercar als que venen un xic més endarrerits i després d’haver fet un dels coneguts canvis de ritme
Després de sel segon canvi i un nou reagrupament
En Josep Jiménez, que va estar el mossenarie de la setmana passada (3/09/11)
Antoni Gallardo, està en linea atlètica ascendent i gaudeix un munt corrent
l’Antonio Blanco
I avui, després de les vacances, retorna en Miquel
Avui la nostra Mossenaira de la setmana. És un luxe tenir una gran atleta com ella que, avui ha estat l´única representant femenina.
En el tercer canvi, el que va fins a la rotonda de la hípica en primer lloc ha estat l’Antoni i segon el nostre nou mossenaire: en David
El tercer l’Antonio i quart en Jordi
I fem el darrer reagrupament, i ara ens espera una important pujada.
l’Eva i en Frankie
I la pujada passa factura i ens fa anar tranquils, per no cansar-nos
els retratiste ara era en Carles López i d’esquerra a dreta en Frankie, Eva, Jordi Viñera i …
ara em veig , jajaja
de “tal palo tal astilla”, d’un pare gran atleta un fill impressionant. Els Portero, una familia exemplar.
En Kim li espera una bona temporada; segur
en Miquel i el nostre mossenaire habitual, que ara em sap greu no recordo el nom: mmm !
En José Pérez , sempre rialler, encara que amb la pujada es veu més seriós
l’Ignasi Freixa i en Carles, que s’han conegut gràcies al les trobades i que son gran atletes
Jordi Viñeta, al meu costat, està ultimant la seva nova participació a la Matagalls-Montserrat, que ha fet en diset ocasions, acabant a més, alguna vegada en onze hores i escaig. Aquí sabem molts que vol dir això.
I en Frankie, en companyia de la mossenaire de la setmana, l’Eva.
EN Frankie és vei de Can Palet, i el vaig reconèixer per fet de que te dos cans blancs fantàstics i que no passen desapercebuts.
Josep i Joan
de dos en dos, s’assegura una bona conversa, que és clau a mossenhoms.be
I l’Enric, que avui s’estrenava i no sabem que tal li ha anat. Si torna, ho sabrem.
En Joaquin Izquierdo, una de les primeres persones que vaig conèixer quan vaig començar en aquest mundet atlètic
Zona d’estiraments
i l’hora del adeus
Anar a la font s’està convertint en un moment important.
Aquí tenim un bon home, en Miguel Hernández, que ens informen que te molt a veure en que la font estigui ben conservada. Sol venir sovint a arreglar tot el que pot i la cuida com si fos seva i li agraïm el fet de que hi hagin persones com ell que desinterassadament ens manté aquests racons tan ben conservats.
L’Eva és la parella d’una de les persones molt estimades per molts de nosaltres, en Javier López, que ens ha fet la promesa de que algun dia el farem mossenaire de la setmana i que tantes aportacions ha fet al nostre fòrum amb el seu racó
L’Eva és una feliç mare, que la coneixem perquè a més ja fa temps que quan pot, ve a entrenar amb nosaltres i avui hem tingut el luxe de que ens expliqués detalls atlètics de la seva vida, i li ho agraim tots els mossenaires.
El diumenge era l’aniverari del seu fill Marc, que ja te nou anys i que segur que està encantat de tenir uns pares tan macos i joves. Enhorabona !!!!!
Diu l’Eva:
Doncs t’explico una mica tot. Vaig començar a córrer fa 4 anys va fer aquest juny. La Laura Cobos, amiga íntima meva de la meva infància em va convèrcer per córrer. Jo tenia el meu nen “Marc” que encara no havia fet els 5 anys i estava amb un moment delicat. Finalment em vaig animar i apuntar a la Unió atlètica de Terrassa.
Allà a les pistes vaig conèixer a Javi López i ara som parella, ja fa més de 3 anys. És una sort haver-nos trobat per aquest camí, i que ens agradi a tots dos. El Marc no fa atletisme, fa bàsquet, però sempre fa les curses populars, i ens acompanya a nosaltres a on anem.
Hi han varies curses que m’agraden especialment: la Sant Silvestre de Gelida de 3 Km i de la que guardo amb especial record per el tracte de l’0rganització i en especial a Josep Gavilan l’organitzador i gran corredor i la cursa de la festa major de Terrassa per còrrer a la meva ciutat : són les meves preferides, i en general totes les que son populars m’agradan perque no tinc la tensió de pista. Per col-laborar amb el club, participo a les jornades de lliga, i encara que la pista no és lo meu, ho faig lo millor que puc, ja que no entreno per fer les proves, nomès 2 setmanes abans. He participat fent 1.500, 800 i 400 m.
Dir-te que entreno amb un grup divers: Laura, Monchi, Frankie, Carlos Juncà, Vicente Barato, Joaquín Ortega, Marcel, Josep Folch, Ahlem, Jose Manuel Portero, Jordi Portero, Miguel Rubio i algú més. Ara estic preparant la Behovia que serà la primera vegada que vagi, a veure que tal. El Javi també vindrà i ens anem amb Marcel i Joaquín que són les persones que ens ho van proposar. M’agrada entrenar acompanyada però també m’agrada molt competir, encara que em poso molt nerviosa sempre. Crec que m’agrada més competir però les carreres que m’agraden i no sempre. A vegades faig curses perque el Javi s’apunta i aprofito per fer-les com entrenament o per aprofitar que anem.
He fet 3 mitges, 2 en Montornès i 1 en Terrassa aquest any.
Les curses de 5 Km són les que m’agraden més i la que em va sortir millor va ser a Poble Nou l’any passat amb una marca de 21:35, aquest any he fet més de 22 minutets.
M’agrada entrenar encara que soc molt mala patidora i em costa patir. M’agrada còrrer a la muntanya però sempre que vagi acompanyada, sempre és fa menys dur. Les pujades no m’agraden molt, ja que em donen dolor a l’esquena i em costen bastant, però es fa lo que es pot. La veritat, ara que puc fer sortides els caps de setmana, m’agrada molt anar els dissabtes amb els mossenaries, ja que agafes un ritme, i sempre pots tirar més si vols o si no et sents bé o falten forçes pots anar més a poc a poc, ja que ens esperem tots. D’altre banda, coneixes a noves persones que t’explicen coses noves i sempre et pots enriquir de tot lo que escoltes i t’envolta. També Pep amb els teus comentaris de les pròximes curses i les informacions que ens dones que a vegades podem no assabentar-nos m’agraden escoltar-los. Jo animaria a tothom i sobretot a qui no ho hagi provat, a vindre amb nosaltres els mossanaires per passar una molt bona estona els dissabtes a les 8 h del matí. Ho recomano, sereu benvinguts!! Una abraçada ben forta. Eva Cantero.
Comentaris tancats a La família mossenaire creix