06 set. 2011
Encetem temporada de córrer
Temporada encetada ! i promet.
Tants amics fent-se costat i en constant millora, és un bon senyal.
El circuït, per qui no ho sàpiga, és un d’aquells que al començament del projecte, allà pels noranta, era l’únic. I ho fèiem per si algú venia més tard tingués l’oportunitat de venir a buscar-nos.
Hem fet la fotografia a darrera de l’àrea de lleure de Sant Julià, al quilòmetre 3,7 , donat que amics que han vingut estaven encara recuperant-se de l’aventura de la setmana anterior al Montblanc.
Com a mossenaire nova, la Serafina Blanco, germana del l’Antonio i que com a corredora veterana és molt coneguda i que ens ha regalat la seva companyia per primera vegada. La Laura, la seva filla, ja fa temps que va venint i també hem tingut de nou la companyia d’en Fernando, ja recuperat de l’accident de moto.
Fins dissabte, que tornarem a fer allò que més agrada: entrenar plegats.
Mentre en Rafa i en Paco pugen per la carretera de Castellar, de vegades ens retraten com a part de l’entrenament. També us recordem que si algú li ve degust venir, si està al voltant de les 07:43 al Monument de la Dona Treballadora, farà uns 2,5 quilòmetres extres
Just al monument, que està per damunt del pont que està sobre les vies del tren: en Carles Salmerón
i a més es retroben amb l’Albert Argelaguet i en Agustin Martínez, que solen venir tot corrent
El fotògraf fotografiat: en Paco Utrera, càmera a la ma
el de la gorra un tal Pep
I el trio anterior, patrocinats per “Mercadona”
Els Sabadellencs arriben més aviat que ningú
en Josep hores d’ara no sabia que seria el nostre principal protagonista de la setmana: el Mossenaire !!
En Fernando enmig, amb en Josep i en Martí
Fran i Pep
Miquel i Xavi de Sabadell
Antonio, Jose Antonio i Josep
En Mariano ! , va sol !!!!
En Nil encapçala el grup, seguit per l’Adrià i en Manolo
I les nostres Mossenaires fèmines: l’Eva, Laura i l’Anna
La Serafina avui s’estrenava, al costat de l’Emilio i seguida per la Rosa i Antonio
Xavi Miquel, una setmana després de fer la volta al Montblanc al costat de l’Agistin
Nous reagrupaments, per anar plegats, moments abans de travessar la carretera de Matadepera, un xic perillosa.
L’Antonio en una bonica fotografia de l’entorn de Sant Julià d’Altura
Mentre preparem la fotografia de grup
eiiiiii !!!
Ens fa especial il·lusió aquesta parella; dos germans units per l’estimació al mateix esport, a la natura i al córrer envoltats d’amics: tant la Serafina com l’Antonio se’ls nota que son persones dotades d’una gran fortalesa i ho han anat demostrant al llarg de la vida. El mateix Antonio, poder fer una mica d’esport l’ajuda a viure i pujar la Mola cada setmana li dona aquell punt de qualitat de vida especial, que molts coneixem.
Ens ha agradat molt avui comptar amb ells dos a l’entrenament.
Quan vam començar a creure que era important anar-nos coneixent, no sabíem les sorpreses que ens donaríeu i sempre ens sentim complaguts de llegir paraules com les que en Josep Jiménez ens dedica i a més anem sabent que som com una gran família, que recolzats pel companyerisme, els objectius es fan més fàcils d’assolir.
Desitgem que continuïs progressant i nosaltres estar prop per animar-te.
Deia en Josep:
Hola a tots
El meu nom és Josep Jiménez, tinc 41 anys i des de molt petit sempre m’ha agradat l’esport. La veritat és que mai m’he definit per cap i he provat de tot, això si tant en la vida professional com personal sempre ha estat marcat per un objectiu.
Us explicaré una mica la meva vida amb l’esport. Vaig jugar a bàsquet durant uns anys, després em va donar per sortir amb bicicleta de carretera , mes tard em va donar pel gimnàs i la natació , Quan em vaig cansar del gimnàs i spinnig vaig començar a sortir amb bicicleta tot terreny , amb el company que sortia amb bici ( Jose Antonio ) sempre m’estava dient de sortir a córrer i sincerament no m’agradava o no em veia corrent, des de fa un any i mig vaig començar a córrer i em vaig marca un objectiu que veia molt llunyà, era fer una cursa de 10 km.. I la veritat que em va començar a agradar el de córrer i ja he fet algunes. I ara m’he tornat a marcar altre objectiu, que abans de final d’any o principi i amb l’ajuda de companys i del grup dels mossenaires ho aconseguiré, és de fer el meu primera mitja marató. No em vaig a seguir enrotllant per que em podria estendre molt més però m’agradaria dir com vaig conèixer a GRUP DELS MOSSENAIRES.
Al conèixer els camins que anaven des de Terrassa a Castellar i Sabadell, vaig pensar que era un bon lloc per a anar a entrenar, quan duia uns 3 Dissabtes passant per allà, sempre em trobava amb un grup molt gran de gent corrent, l’hi vaig comentar a un amic i em va dir que era un grup que sortia tots els dissabtes a les 8 del matí. A la pròxima setmana em vaig presentar sense conèixer a ningú i amb la sorpresa, que abans de sortir a córrer ja estava parlant hi havia saludat a gairebé tots com si els conegués de tota la vida i això em va animar molt, quan va arribar en Pep Moliner m’ho van presentar i vam sortir a córrer, vam estar una bona estona parlat i em vaig adonar que era realment un grup de gent molt sana. Des de llavors duc ja uns 9 mesos que no he faltat gairebé mai i quan he pogut he dut a gent perquè ens coneguin i he parlat molt bé; a per cert i en gairebé totes les curses que he fet he dut la samarreta dels MOSSENAIRES
Amb això solament vull agrair-li a en Pep i a tots els companys Mossenaires a seguir mantenint el grup i donar les gràcies per tot.
No hi ha resposta
