blog d'en Pep

Primera setmana d’agost i l’esperit Mossenaire segueix enfortit. Sorpresa la quantitat d’amics que ens hem reunit per fer 10 quilòmetres exactes i la presència d’amics que feia molts dies que no veiem i que ens regalen la seva companyia.

La idea era fer un circuit divertit i amb algun canvi, que molts de vosaltres heu seguit. Ja sabeu que aquest invent és per fer més distreta la trobada, però que la filosofia és d’esperar-nos tots als encreuaments i si pot ser anar a la cerca del “germà” que ens ve una mica més endarrerit.

De nou i molt bon ambient i tothom molt participatiu. Gràcies i fins dissabte !!

La fotografia, com a les darreres setmanes, la fem de bon començament i davant l’ermita de Sant Josep, que està just al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs. Gairebé tots somrient, encara no prou cansats de l’entrenament.

EN les conegudes parades, on sempre esperem a aquell que ve per darrera. En aquest cas, en Miguel Moreno, un bon mossenaire sabadellenc, va endavant i endarrere i en tot moment. De fet està molt en forma i prepara la Marató de València a la tardor.

A l’esquerra de blau, avui teníem en Robert, que sempre ens fa costat i amb la samarreta de la Matagalls en Jordi Viñeta, que feia dies que no veiem i que també hi està apuntat a la Matagalls, com en ell és habitual i sempre fent grans marques.

En Rubén, en primer terme, que no veiem des de la Pujada de Coll de Pal a Bagà, que va fer d’animador, reporter, transport i que ens va ajudar un munt.

I la Montse i la Marisol. Avui la Marisol, la dona d’en Pep, a patit un xic, donat que feia dies que no corria 10 qms. Però s’ho ha passat bé, sempre recolzada per la Montse que segueix en forma i forta.

Després d’una primera progressió que molts han fet

La Laura i l’Eva, que per segona setmana consecutiva ens regalen la seva companyia

Josep Antoni Folch, bon amic, que conec des de que vaig començar a córrer i que ens feia de mestre als que als anys noranta ens decidíem per aquesta combinació de família, córrer, camp, muntanya, companyerisme, amistat i un llarg etcètera que comporta el practicar el nostre esport.

En Miquel molt actiu al costat de l’Antoni Gallardo, que el turmell ja li permet grans entrenaments que segueix de forma meticulosa.

Compartim espai amb animals de companyia

El grup compacte i ajudant-nos mútuament

La Montse, en Miquel i la Marisol, tancant la colla mossenaire

Paratges bonics

Emilio no falla mai, i sempre silenciós i actiu, seguit de prop per recent descobert Ramon, un atleta molt fort i jove.

L’Eva, repeteix i en cap moment se l’ha vist cansada, seguida per en Jose Manuel, i en Carles

Jose Antonio i primer terme, vestit de gala com en Carles, Javi i Antonio

Aquí els mossenaires que han anat i tornat, per no deixar sols els que venien darrere.

En Carles, explicatiu, en Javi rialler i la Marisol preocupada per si aguantaria tot l’entrenament.

La Montse no va deixar en cap moment a la Marisol sola.

Marisol, fent la pujada del golf caminant.

Pep tancant el grup

Fotografies amb la Conste pel record; la Montse els dissabtes treballa pels matins i no pot venir tant com voldria, vol dir que aquest record val molt.

Parelleta: Marisol i Pep. El dia abans havíem anat a les 8 del vespre de Monistrol a Monserrat i tornada, i encara lleugerament cansats. Avui, que escric la crònica, cansats per que ahir vam pujar fins el Coll de Verdet al Pedraforca

En Gaby, amb en Casi (que no es veu) en Pedro i en José, que ens saluda.

Moments d’estiraments.

i de comiats fins un altre dia.

Vicente, Casimir, Eva, Laura, Carles, Josep Antoni i Jordi (massatgista, que arriba tard) . Diu que no li agrada matinar. Si el veieu renyeu-lo i que vingui més sovint; és l’autor del dibuix de la samarreta

Jordi Setó, promet venir a entrenar amb nosaltres, encara que fa un munt de temps que no “s’atreveix”. No es sent preparat. Hi posarem remei.

Gràcies de nou per la vostra estimada presència i ja ho sabeu: esteu convidats quan vulgueu i esperem veure-us aviat:

Els Mossenaires !!

No ens preguntarem per què la gent li agrada córrer. No ens preguntarem com sempre som tants i ens ho passem bé compartint aquesta horeta plegats; i com és que molts ens feu l’honor de regalar-nos la vostra companyia. Amb això ja esteu fent la trobada més gran i el projecte comú d’entrenaments en grup. Tal com el fem nosaltres: és únic o no tenim coneixement d’altre.

Bé, per ser el darrer dissabte del més de juliol és novetat que encara ens apleguem entorn la Masia de la Torre de Mossèn Homs tants amics i avui hem tingut de nou la sort de tenir-ne de nou i esperem que no el haguem decebut i tornin com ja feu molts una vegada i un altre.

Veureu com sempre tenim sorpreses: si la setmana passada la Gemma ens deixava bocabadats amb tot el que ens explicava, aquesta setmana la sorpresa ha estat què en Ramon ens ha portat la tercera de les joies i que ens ha deixat impressionats. Si l’Adrià porta més d’un any venint els dissabtes mossenaires i amb catorze anys, sense no perdre’s cap entrenament; fa tres setmanes que en Nil, el germà, ens va donar una sorpresa agradable que amb la seva joventut vingués també a córrer, i encara que patiríem si veiéssim que ell pateix. I ara quedareu de nou bocabadats: avui en Pau López de sis anys ha fet tot l’entrenament de 10 quilòmetres amb una àmplia rialla; ha vingut llavors a la font a refrescar-se i ens ha fet el gran honor de ser el Mossenaire més jove de la història i que ens atrevim a pensar que aquesta gesta serà insuperable.

Els felicitem a tots quatre, el Pare Ramon, l’Adrià, en Nil i en Pau. Quina família més excepcional !!.

Anem a l’entrenament; havíem pensat anar a fer unes rectes i incentivar a la gent a fer uns quants canvis, i avui s’ha aconseguit força i hem vist moltes ganes en quasi tots quatre acceleracions. El primer des de la bassa del golf fins l’asfalt que creiem que es diu camí de Can bon Vilar. Llavors en Ferran Galceran, ens ha motivat per fer el que va fins la hípica. El de la hípica aquest en baixada, l’han fet molts, la pujada em sembla del Mas Canals i aquí s’ha fet la fotografia sorpresa sense esperar a ningú i que ha tornat a sortir divertida.

La pujada pel camí l’han encetat els tres germans i arribats un punt se’ns ha acudit endurir-ho, fent un ritme més elevat i fer una arribada improvisada on hem aplaudit i fotografiat als amics mossenaires conforme anaven arribant. Tot un nou invent per fer més distret aquesta trobada d’amics i per amics.

Moltes gràcies a tots per fer aquest projecte ben viu i ara pengem fotografies que hem fet junt en Rafael Atienza, que ens recolza en el record que tots continuarem tenint ara a casa nostra.

fotografia al començament per ser-hi tots, instants abans de la sortida i tornem a veure que som una bona colla

En Rafael ens regala aquestes instantànees, de com estirem, flexionem, etc. i en definitiva ens posem a punt per entrenar. Es veu perfectament la concentració ens els exercicis.

a

A les vuit en punt, gairebé hi som tots


Avui ens ha fotografiat un senyor que estava passejant i que ens ha fet aquest favor. Amb el gos no les teniem totes

Com podeu veure a la primera fotografia del reportatge, el bon home l’ha fet molt bé. Si mai la veu: gràcies, i si algú el coneix que li digui que ha estat el nostre primer protagonista !!

En Ferran ajuda a la seva filla en un treball i ens demanarà que responem a una enquesta al final de l’entrenament


Emgeguem amb en Gaby, Agustinjr i l’Antonio, de cara avall pel cami de Can Bon VIlar


En Joan Rodamilans i en Josep Rull, encara poc cansats.

L’Anna Cos i en Ferran Galceran; dos gran atletes que ens fan bona companyia i ens ensenyen

Xavi Miquel, que ve sovint i se’l veu en forma

L’Antoni Gallardo, que te el turmell ja millor
[img][/img]

l’Esther, que ha participat força als canvis de ritme

Travessem el pont i els més joves ja marquen ritme

Fran i Antonio

En Josep Rull, també ha fet els canvis o acceleracions

En Maten, a qui li hem preguntat pel seu germà que fa dies que no ve, i te mal d’esquena i desitgem aviat tenir-lo amb nosaltres ben recuperat

Esther, Antoni i Rafael

Aqui fem pinya per baixar plegats, com a bona filosofia Mossenaire

I ja entrem al cami del golf, amb la Rosa sempre molt contenta

Dos Mossenaire nous, en Franki i en Carles, que ha fet tots els canvis amb molta fermesa i ganes.

Em sembla que es diu Carles, li ho preguntarem i porta una samarreta d’una cursa molt bonica .

Avui s’ha trobat dues bones amistats: la Gemma i l’Eva i se les veia felices de l’oportunitat de tornar-se a retrobar amb l’excusa del nostre peculiar entrenament


Avui ens ha tornat a regalar la seva presència la Laura seguida de prop per en Pedro

Javi, Maten i Tensi


L’Agustinjr, que ens ha anima a entrenar els dimarts i dijous aquí al fòrum i també al facebook

Joan Carles, amb en David, que feia molt temps que no podia venir

Si ho veieu i com en ella es costum, l’Anna fa de Mossenaire i va a cercar els que venen més endarrerits

Aquest primer canvi ens ha sorprès l’acceptació que ha tingut avuí

En tot moment en Pau ha estat molt participatiu i hores d’ara no sabíem que ens faria de Mossenaire de la setmana

En Toni Rubio, en primer terme. Si veiem el fil del fòrum dels Ègara – Mossenaires, es cuiden molt de donar-li vida, com el mateix Alex i com no l’Agustinjr que va apostar per aquests entrenaments que enguany estem a punt d’estrenar com a tercera temporada.
[img][/img]

en aquest tercer canvi, ja que el segon ha anat pel cami de Can Bon Vilar, veieu amb quina empenta ens ho prenem

I com s’ajuden els germans, en Pau i l’Adrià

Veieu com hi ha mossenaires que apliquen a la perfecció el anar a buscar els mossenaires que venen per darrera

LA FOTO SORPRESA !!
els amics s’hi van incorporant mica en mica i molts en queden fora. Sap greu

En Nil, fantàstic !! tancant el grup en Pau amb el pare

En Pau !!!!

Animant a la nostra nova joia.

I les altres dues joies

i al capdavant, no podia ser d’una altre manera

I el grup comença la pujada

Avui hem encetat i pujat a ritme i fotografiat conforme anava arribant la gent. En segon lloc, en Ferran 😉

en tercer, l’Antoni, seguit de prop del mossenaire nou, en Carles

L’Agustinjr Salvador, que ajuda a molta gent a entrenar

L’Antonio Blanco, un crack

Joaquin, el cantautor. També practicant i organizador de curses d’orientació alhora que secretari de la U.A. Terrassa

En Fran a pujat fort també

Uiii ! no recordo el nom, és en… la tercera setmana que ens fa costat. A més orgullós de portar la samarreta mossenaire que avui estrenava.

Mossenaire nou en Franki
[img][/img]

Toni Rubio, un ultrafondista de les muntanyes i gran Ègara-Mossenaire

En Josep Rull, alcaldable i persona molt important en el mon polític i amant de l’esport i sobretot de córrer.

Joan Carles Arévalo i David Espinar, dos bons amics.

Xavi Miquel, fantàstic

Javi Colado i Joan Rodaminals, seguit a tota pastilla per l’Eva que els atrapa


La Laura, una gran atleta i neboda de l’Antonio Blanco

Rafael Atienza, el nostre fotògraf que ens fa costat en els reportatges i que està afinant la seva bona forma física

En Nil ha fet un esprint, per arribar com un campió

Com també ha fet en Pau

I el seu pare més cofoi que ningú de tenir aquest grans petits esportistes. al costat d’en Pedro Molina


José Segura, que l’any passat va quedar tercer de la categoria de veterans al circuit de curses de Terrassa

La Gemma Franco, mossenaire d’excepció que la setmana passada ens va explicar coses molt interessants i que riu dels aplaudiments rebuts
[img][/img]

La Tensi i la Rosa, tancant el grup

I aquí riuen pel públic que teniem


Públic i tot aplaudint. A mi la de rosa em va piropejar… pa a l’ull !!!




Una vegada omplenades les respostes pel treball de la filla d’en Ferran, tan contents

Un moment nou, és la remullada que alguns fem a la font de les canyes i que cada cop hi anem més amics

I l’Eva s’ha volgut retratatar amb les nostres joies més joves de tots els temps, per animar al seu fill també a fer esport. Ho aconseguirà ?

És un moment esperat, refrescar-se a la font. Recomenable per tots.

Avui de nou un dia per marcar com a fet remarcable: el dia que un gran atleta de sis anys feia tot l’entrenament Mossenaire.
Estem molt contents de saber que hi han tres germans de les vostres edats que us agrada el mateix que a nosaltres, gràcies a en Ramon que els ha introduit en aquest mon lúdic esportiu

Enhorabona als quatre i avui especialment a en Pau.

EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA

En Ramon ens ha enviat el següent per que els coneixem una mica més i li ho agraim de tot cor.

Hola Pep,

El Pau és el meu fill més petit, te 6 anys. Només fa un any i mig que corro, abans feia senderisme i me’ls emportava, és per això que potser tenen una bona resistència. De ben petits ja pujaven amb molta alegria per les muntanyes d’arreu.

Vaig començar amb els Mossenaires ja fa un any més o menys i amb el fill gran, l’Adrià gairebé no hem fallat mai. El Nil va començar a dir que també volia venir, i ja porta 5 setmanes venint. El Pau també fa temps que m’ho demanava i he decidit portar-lo. En cas de que no aguantés, tornar tranquil·lament caminant. Però m’he quedat sorprès de la resistència que ha tingut.

Després dels 10Km del Mossenaires, el mateix dia a la tarda teníem una cursa a Rellinars. El Pau va quedar quart, tot i l’entreno del matí, adjunto foto de la sortida. També a la Sant Silvestre de Ribes de Fresser va quedar el primer. En general si vaig a curses me’ls emporto per motivar-los. Crec que l’esport és saludable, especialment per a nens tant moguts com els meus.

Una abraçada a tots els Mossenaires pel seu recolzament en tot moment a l’entrenament.

Bones vacances!

Ramon i Pau

Ens ha fet arrivar la fotografia de la cursa que va fer a la tarda del mateix dia: