02 ag. 2011
Pau: un corredor de 6 anys
No ens preguntarem per què la gent li agrada córrer. No ens preguntarem com sempre som tants i ens ho passem bé compartint aquesta horeta plegats; i com és que molts ens feu l’honor de regalar-nos la vostra companyia. Amb això ja esteu fent la trobada més gran i el projecte comú d’entrenaments en grup. Tal com el fem nosaltres: és únic o no tenim coneixement d’altre.
Bé, per ser el darrer dissabte del més de juliol és novetat que encara ens apleguem entorn la Masia de la Torre de Mossèn Homs tants amics i avui hem tingut de nou la sort de tenir-ne de nou i esperem que no el haguem decebut i tornin com ja feu molts una vegada i un altre.
Veureu com sempre tenim sorpreses: si la setmana passada la Gemma ens deixava bocabadats amb tot el que ens explicava, aquesta setmana la sorpresa ha estat què en Ramon ens ha portat la tercera de les joies i que ens ha deixat impressionats. Si l’Adrià porta més d’un any venint els dissabtes mossenaires i amb catorze anys, sense no perdre’s cap entrenament; fa tres setmanes que en Nil, el germà, ens va donar una sorpresa agradable que amb la seva joventut vingués també a córrer, i encara que patiríem si veiéssim que ell pateix. I ara quedareu de nou bocabadats: avui en Pau López de sis anys ha fet tot l’entrenament de 10 quilòmetres amb una àmplia rialla; ha vingut llavors a la font a refrescar-se i ens ha fet el gran honor de ser el Mossenaire més jove de la història i que ens atrevim a pensar que aquesta gesta serà insuperable.
Els felicitem a tots quatre, el Pare Ramon, l’Adrià, en Nil i en Pau. Quina família més excepcional !!.
Anem a l’entrenament; havíem pensat anar a fer unes rectes i incentivar a la gent a fer uns quants canvis, i avui s’ha aconseguit força i hem vist moltes ganes en quasi tots quatre acceleracions. El primer des de la bassa del golf fins l’asfalt que creiem que es diu camí de Can bon Vilar. Llavors en Ferran Galceran, ens ha motivat per fer el que va fins la hípica. El de la hípica aquest en baixada, l’han fet molts, la pujada em sembla del Mas Canals i aquí s’ha fet la fotografia sorpresa sense esperar a ningú i que ha tornat a sortir divertida.
La pujada pel camí l’han encetat els tres germans i arribats un punt se’ns ha acudit endurir-ho, fent un ritme més elevat i fer una arribada improvisada on hem aplaudit i fotografiat als amics mossenaires conforme anaven arribant. Tot un nou invent per fer més distret aquesta trobada d’amics i per amics.
Moltes gràcies a tots per fer aquest projecte ben viu i ara pengem fotografies que hem fet junt en Rafael Atienza, que ens recolza en el record que tots continuarem tenint ara a casa nostra.
fotografia al començament per ser-hi tots, instants abans de la sortida i tornem a veure que som una bona colla
En Rafael ens regala aquestes instantànees, de com estirem, flexionem, etc. i en definitiva ens posem a punt per entrenar. Es veu perfectament la concentració ens els exercicis.
a
A les vuit en punt, gairebé hi som tots
Avui ens ha fotografiat un senyor que estava passejant i que ens ha fet aquest favor. Amb el gos no les teniem totes
Com podeu veure a la primera fotografia del reportatge, el bon home l’ha fet molt bé. Si mai la veu: gràcies, i si algú el coneix que li digui que ha estat el nostre primer protagonista !!
En Ferran ajuda a la seva filla en un treball i ens demanarà que responem a una enquesta al final de l’entrenament
Emgeguem amb en Gaby, Agustinjr i l’Antonio, de cara avall pel cami de Can Bon VIlar
En Joan Rodamilans i en Josep Rull, encara poc cansats.
L’Anna Cos i en Ferran Galceran; dos gran atletes que ens fan bona companyia i ens ensenyen
Xavi Miquel, que ve sovint i se’l veu en forma
L’Antoni Gallardo, que te el turmell ja millor
[img][/img]
l’Esther, que ha participat força als canvis de ritme
Travessem el pont i els més joves ja marquen ritme
Fran i Antonio
En Josep Rull, també ha fet els canvis o acceleracions
En Maten, a qui li hem preguntat pel seu germà que fa dies que no ve, i te mal d’esquena i desitgem aviat tenir-lo amb nosaltres ben recuperat
Esther, Antoni i Rafael
Aqui fem pinya per baixar plegats, com a bona filosofia Mossenaire
I ja entrem al cami del golf, amb la Rosa sempre molt contenta
Dos Mossenaire nous, en Franki i en Carles, que ha fet tots els canvis amb molta fermesa i ganes.
Em sembla que es diu Carles, li ho preguntarem i porta una samarreta d’una cursa molt bonica .
Avui s’ha trobat dues bones amistats: la Gemma i l’Eva i se les veia felices de l’oportunitat de tornar-se a retrobar amb l’excusa del nostre peculiar entrenament
Avui ens ha tornat a regalar la seva presència la Laura seguida de prop per en Pedro
Javi, Maten i Tensi
L’Agustinjr, que ens ha anima a entrenar els dimarts i dijous aquí al fòrum i també al facebook
Joan Carles, amb en David, que feia molt temps que no podia venir
Si ho veieu i com en ella es costum, l’Anna fa de Mossenaire i va a cercar els que venen més endarrerits
Aquest primer canvi ens ha sorprès l’acceptació que ha tingut avuí
En tot moment en Pau ha estat molt participatiu i hores d’ara no sabíem que ens faria de Mossenaire de la setmana
En Toni Rubio, en primer terme. Si veiem el fil del fòrum dels Ègara – Mossenaires, es cuiden molt de donar-li vida, com el mateix Alex i com no l’Agustinjr que va apostar per aquests entrenaments que enguany estem a punt d’estrenar com a tercera temporada.
[img][/img]
en aquest tercer canvi, ja que el segon ha anat pel cami de Can Bon Vilar, veieu amb quina empenta ens ho prenem
I com s’ajuden els germans, en Pau i l’Adrià
Veieu com hi ha mossenaires que apliquen a la perfecció el anar a buscar els mossenaires que venen per darrera
LA FOTO SORPRESA !!
els amics s’hi van incorporant mica en mica i molts en queden fora. Sap greu
En Nil, fantàstic !! tancant el grup en Pau amb el pare
En Pau !!!!
Animant a la nostra nova joia.
I les altres dues joies
i al capdavant, no podia ser d’una altre manera
I el grup comença la pujada
Avui hem encetat i pujat a ritme i fotografiat conforme anava arribant la gent. En segon lloc, en Ferran 😉
en tercer, l’Antoni, seguit de prop del mossenaire nou, en Carles
L’Agustinjr Salvador, que ajuda a molta gent a entrenar
L’Antonio Blanco, un crack
Joaquin, el cantautor. També practicant i organizador de curses d’orientació alhora que secretari de la U.A. Terrassa
En Fran a pujat fort també
Uiii ! no recordo el nom, és en… la tercera setmana que ens fa costat. A més orgullós de portar la samarreta mossenaire que avui estrenava.
Mossenaire nou en Franki
[img][/img]
Toni Rubio, un ultrafondista de les muntanyes i gran Ègara-Mossenaire
En Josep Rull, alcaldable i persona molt important en el mon polític i amant de l’esport i sobretot de córrer.
Joan Carles Arévalo i David Espinar, dos bons amics.
Xavi Miquel, fantàstic
Javi Colado i Joan Rodaminals, seguit a tota pastilla per l’Eva que els atrapa
La Laura, una gran atleta i neboda de l’Antonio Blanco
Rafael Atienza, el nostre fotògraf que ens fa costat en els reportatges i que està afinant la seva bona forma física
En Nil ha fet un esprint, per arribar com un campió
Com també ha fet en Pau
I el seu pare més cofoi que ningú de tenir aquest grans petits esportistes. al costat d’en Pedro Molina
José Segura, que l’any passat va quedar tercer de la categoria de veterans al circuit de curses de Terrassa
La Gemma Franco, mossenaire d’excepció que la setmana passada ens va explicar coses molt interessants i que riu dels aplaudiments rebuts
[img][/img]
La Tensi i la Rosa, tancant el grup
I aquí riuen pel públic que teniem
Públic i tot aplaudint. A mi la de rosa em va piropejar… pa a l’ull !!!
Una vegada omplenades les respostes pel treball de la filla d’en Ferran, tan contents
Un moment nou, és la remullada que alguns fem a la font de les canyes i que cada cop hi anem més amics
I l’Eva s’ha volgut retratatar amb les nostres joies més joves de tots els temps, per animar al seu fill també a fer esport. Ho aconseguirà ?
És un moment esperat, refrescar-se a la font. Recomenable per tots.
Avui de nou un dia per marcar com a fet remarcable: el dia que un gran atleta de sis anys feia tot l’entrenament Mossenaire.
Estem molt contents de saber que hi han tres germans de les vostres edats que us agrada el mateix que a nosaltres, gràcies a en Ramon que els ha introduit en aquest mon lúdic esportiu
Enhorabona als quatre i avui especialment a en Pau.
En Ramon ens ha enviat el següent per que els coneixem una mica més i li ho agraim de tot cor.
Hola Pep,
El Pau és el meu fill més petit, te 6 anys. Només fa un any i mig que corro, abans feia senderisme i me’ls emportava, és per això que potser tenen una bona resistència. De ben petits ja pujaven amb molta alegria per les muntanyes d’arreu.
Vaig començar amb els Mossenaires ja fa un any més o menys i amb el fill gran, l’Adrià gairebé no hem fallat mai. El Nil va començar a dir que també volia venir, i ja porta 5 setmanes venint. El Pau també fa temps que m’ho demanava i he decidit portar-lo. En cas de que no aguantés, tornar tranquil·lament caminant. Però m’he quedat sorprès de la resistència que ha tingut.
Després dels 10Km del Mossenaires, el mateix dia a la tarda teníem una cursa a Rellinars. El Pau va quedar quart, tot i l’entreno del matí, adjunto foto de la sortida. També a la Sant Silvestre de Ribes de Fresser va quedar el primer. En general si vaig a curses me’ls emporto per motivar-los. Crec que l’esport és saludable, especialment per a nens tant moguts com els meus.
Una abraçada a tots els Mossenaires pel seu recolzament en tot moment a l’entrenament.
Bones vacances!
Ramon i Pau
Ens ha fet arrivar la fotografia de la cursa que va fer a la tarda del mateix dia:
Comentaris tancats a Pau: un corredor de 6 anys
