blog d'en Pep

Avui es feia més que evident que tenim molts amics mossenaires. Els que recordem anys anteriors, sabem que per aquest època molts estem de vacances i d’altres reposem de córrer, que també és interessant.

Es proposava baixar fins a Castellarnau en un circuït on la primera part es fa tot baixant per llocs amples i que han permès fer un parell de canvis que els que han volgut han fet, com sempre diem. Els canvis proporcionen aquell puntet de velocitat que de tant en tant ens agrada comprovar que tenim.

Arribats a l’àrea de Castellarnau comprovem que la font no raja, cosa que abans ens anava bé, però que sort que no fa massa calor.

Quaranta cinc mossenaires és un número elevat i s’agraeix que tingueu aquesta voluntat d’entrenar plegats: recordeu que no esperéssim als que van un xic més a poc a poc l’entrenament en grup es convertiria en individual, i és per això que us agraïm el gest de recolzar el projecte que tots portem entre-mans. Sempre diem que als encreuaments és interessant, els que aneu més ràpids, d’anar a buscar enrere per fer més esplèndid aquest entrenament.

Bé, tenim gairebé dues-centes fotografies que fa notar que us ho passeu molt bé i donat que aquest és l’objectiu, ens complau d’allò més.

Fotografia representativa dels amics que volem entrenar plegats en aquest entorn esplèndid

n’hi ha que anem des de casa i pugem com en Carles Salmeron, retratat per en Paco Utrera

L’Antoni, Jaume, jo i l’Oriol des de Can Palet


I a l’arribada ens fem una xerradeta amb els amics i amigues



La Roser arriba amb la moto, com una moto

hi som tots, si… som-hi !!



en Javi Colado fa la fotografia per que surti el de la gorra amb el gran Miquel Moreno de Sabadell, que fa uns entrenaments que posa al fòrum per que tothom tingui oportunitat d’aprendre d’ell.


Avui a en Nil l’he vist a patir una mica a l’entrenament; però és un crack

l’Antoni, amb la samarreta de I Run With Leiva s’està recuperant d’una lesió al turmell.


en primer terme amb la samarreta mossenaire, el que serà el nostre mossenaire de la setmana: l’Albert Pérez

Mossenaire nou: que ve aconsellat per la Gemma.





Tan important com córrer és esperar als amics i amigues que venen mes endarrere
No aconseguim erò no defallim en l’intent: mica en mica.

Paco Utrera: el dia abans vam estar a Guadalhorce veient actuacions i espectacles de centres esportius i en Paco és una de les persones més importants en el dinamisme del barri i la seva gent. A més un gran tri-atleta

l’Antonio i l’Emilo encapçalant el grup

+
+
+



l’Andreu Aries, ve sovint i està sempre molt fort

Joaquin Izquierdo, seguit de prop per en Vicente González: dos “vells amics”

En Gaby mira el seu ritme, i és que hem aprofitat per fer una important canvi de ritme.

l’Ignasi Freixa, ha fet el segon canvi també i a més l’ha mesurat amb el seu gps . Se’l veu fort i a punt per gran gestes que te pendents ben aviat.

Com veieu l’Oriol i en Jaume exerceixen de mossenaires i retornen: fantàstic .
El senyal de perill d’animals solts, no em feu cas: em sembla que a part de nosaltres no n’hi han a aquestes hores.

En Gaby, rialler i gaudint de l’entrenament

I seguint a en Diego Garcia: tot un campió de tots els temps

I avui i després de fer quasi quatre-cents quilòmetres les darreres setmanes, el Lluís Garcia que sempre en te una per explicar

La Montse i en José Antonio: fixeu-vos que engega i atura el crono . Vol dir que es guarden les dades reals del que es corre





Al nostre pas per la Mancomunitat Terrassa-Sabadell amb el munt d’amics que entrenem plegats

I l’arribada als gronxadors, on abans podíem veure i ara passem gairebé de llarg, just al quilòmetre 5

Aplaudint a en Nil, que avui li ha costat un xic

I el Carles i en Rafel han fet un conjunt de fotografies per re-gaudir de l’entrenament i posar les dents llargues a tot aquell que no ha pogut venir i que convidem qualsevol dissabte

l’Antoni i l’Oriol, que gràcies a la xarxes socials sabem exactament com entrenen, on i a quin ritme i confirmem que estan magníficament bé

Paco Utrera i Joaquin Izquierdo, seguit per en Marti Roxa i el mossenaire de la setmana, l’Albert Pérez

Joaquin, tot seriós i concentrat. També ha fet els canvis i torna a estar fort.

En Manel, gairebé no falla mai i amb el senyal de la victòria ens demostra que és un mossenaire fantàstic

tinc que aprendrem els noms dels mossenaires: sap greu. Però estem contents de que siguem una família tan gran

i al mig l’Enric Mateu, que ja ens porta a amics

A la mateixa hora i sovint ens creuem amb coneguts de Sabadell com son aquestes dues persones. Em sembla que no son mossenaires.

Amb ulleres i pel mig, en Pascual que va venir una vegada a entrenar amb nosaltres quan ens va visitar la Maria José Pueyo i que ens envia informacions per email, seguint a una Roser molt concentrada avui

Tancant el grup amb els Lluïsos, i en primer terme el júnior que avui anava justet, donat que havia dormit quatre hores tan sols

En Lluís li ha anat la mar de bé el “Camino de Santiago” i se’l veu en molt bona forma. El de la gorra; que corra.

L’Andreu amb una samarreta de finisher i que fa maratons per tot arreu amb molt bon ritme

La creme de la creme: tres megacracks: Jaume, Diego i l’Oriol

L’Antoni, que entrena per la ciutat en un recorregut que te totalment mesurat i que repeteix una vegada i un altre a un ritme que fa treu el sanglot, seguit per la Irene i en Martí

En Pascual i el seu company: no venien amb la colla però hem pogut gaudir de la seva companyia


no recordo el nom: espero saber-lo ben aviat.

Magnífic fotògraf: en Rafa

Gaby

En sembla que es diu Jose: però si no ho arreglo. Això si, després d’un temps amb poblemes d’otitis (oida) pot tornar a entrenar. Pels que no heu tingut: és molt dolorós. !!



Observeu que el Nil està patint.

El mossenaire més gran de la jornada i el més jove. seixanta-quatre anys d’en Casi pels nou d’en Nil


Cap aquí, cap allà: m’encanten aquest dubtes . Tenim oportunitat d’anar plegats. En Ramon, de groc, desconfia de quin camí seguir.

ç
Fantàstic fotografia



Avui hem comprovat que la Gemma està en una forma formidable, amb cap símptoma de cansament en cap moment i anant endavant i endarrere i amb molt bones sensacions. Enhorabona Gemma i gràcies per portar-nos a un nou mossenaire.

Ja sabem el cami, anem-hi. Observeu que al mig hi ha un cor.

Tot seguint a l’Ignasi i veieu com la Gemma va i ve

Espera, anima. Fantàstic






El de la gorra no pot: mica en mica: fa poc que corre

Amb el mossenaire de la setmana

Ignasi i Ramón

Interessant l’estirament d’en Fran, per terra

les nostres joies: Casi i Nil

i ara posarem a punt amb la muller de l’Albert, Irene, que és una muntanyenca que on va trepitja podi, com fa poc ens explicava.

i el noidelabarba, que ara s’ha tingut d’apartar de córrer per un problemes físics que esperem aviat solventi


Es volia retratar amb els amics, per endur-se’n cap a casa un bon record del dia en que hem tingut la sort de torna’l a veure.

I a uns doscents metres tenim aquesta font que ens ajuda a que el dia sigui rodó: la “font de les canyes”

Com sempre dic, darrera d’una imatge hi ha una gran persona amb moltes coses per explicar, i l’oportunitat del “MOSSENAIRE DE LA SETMANA” ens fa conèixer-vos un xic més. La veritat és que tots sou sorprenents i ara ho podreu veure també amb l’Albert, amb qui tinc la sort d’entrenar també entre-setmana i veure quina fortalesa física li ha donat el seu esforç constant i l’estimació a tot el que envolta a la muntanya i la natura. A més amb el seu recentment estrenat portal, on hi encabeix informacions que a molts de nosaltres ens ajuden a aprendre molt i que des del nostre modes racó agraim;

Ens deia l’Albert:

Em dic Albert Pérez Monfort. Alguns, però, em coneixem per Corremonts. Després explicaré perquè. Fa molts anys que em dedico a això de sortir a córrer per estar en forma. La meva principal passió és el món de la muntanya, mitjà on m’he bellugat des de que era ben petit. Recordo bé la meva primera travessa pel Pirineu, la qual es pot classificar com a important, donada la seva distància i nivell de dificultat. Aleshores només tenia catorze anys. Després d’aquesta en van venir moltes altres.

A l’inici de córrer em dedicava a les curses d’asfalt, però la muntanya seguia essent el meu mitjà i on em sentia realment còmode. A aquella època gairebé ningú corria per la muntanya, només s’hi anava a caminar. A l’edat de 23 anys se’m va acudir que havia de fer una marató i durant aquella temporada vaig fer moltes mitges i altres curses. Així, l’any olímpic vaig fer, amb un temps més que discret, la meva primera i última marató, la marató de Barcelona. Tot i que no em vaig cansar massa i m’ho vaig passar força bé, després d’aquella marató, no sé exactament perquè, vaig deixar de córrer. Va ser com haver aconseguit una fita i deixar-me d’interessar el tema de l’atletisme. A partir d’aquell moment l’alpinisme, l’esquí de muntanya, esport pel qual tinc una veritable passió, i la BTT van ser els meus esports. De tant en tant feia alguna que altra cursa, però sempre de muntanya i de forma irregular.

Per diferents raons durant un període llarg de temps vaig reduir considerablement la pràctica de l’esport i a guanyar quilos. Fa aproximadament un any, descontent d’aquest nou estat, vaig començar a tornar a córrer de forma més o menys regular i això va provocar la meva primera aparició a la Torre Mossèn Homs, aquest setembre passat. L’Anna Cos me n’havia parlat feia molts anys, però mai m’havia decidit a anar-hi. Aquell dissabte de començament de setembre allà estava, avergonyit perquè pensava que no coneixeria a ningú i en baixa forma, però amb la moral ben alta. El cas va ser que no només coneixia a diverses persones del grup, sinó que a més, em vaig sentir ben acollit per altra gent amb qui mai havia parlat. Fantàstic, acabo de trobar una gent amb qui sortir a córrer i que porta un ritme que em va bé. A més m’esperen!

Més o menys a aquesta època un conegut em va demanar ajuda en un projecte de portal d’Internet d’esquí de muntanya. Vaig trobar la proposta engrescadora i vaig acceptar col·laborar. El projecte no va funcionar. Em va suposar una despesa de temps enorme, però va despertar en mi una passió que havia estat amagada en algun lloc del meu subconscient. A més, per mitjà del portal, vaig entrar en contacte amb gent fantàstica del món de l’esquí de muntanya i l’skyrunning. Amb els millors del món que, per sort nostra, són catalans. Amb tots aquests ingredients em vaig posar a treballar, amb el recolzament i ajuda incondicional de la Irene, la meva dona que també és Mossenaire, en un portal d’Internet de muntanya, corremonts.cat. El vam estrenar l’1 de maig d’enguany i en aquest temps ha crescut considerablement. Us convido a tots a participar-hi i fer-vos-el vostre. En aquest portal hi tenim una secció anomenada “Entrenem amb…”. És la secció més divertida i interessant de totes. Es tracta de sortir de tant en tant a entrenar amb referents de la muntanya a casa nostra i fer un article de com ha anat l’entrenament. De moment he entrenat amb la campiona del món d’esquí de muntanya, la Mireia Miró, que també està sent imparable en les curses d’estiu, el gran Just Sociats, el Marc Pinsach, la Gemma Arró i el Genís Zapater. Tots ells gent molt preparada i increïblement forta que, a més, tot i la diferència d’edat, m’estan ensenyant un munt de coses. Són fantàstics! Això em motiva i fa que surti a córrer per muntanya més que mai. Noto que en poc temps he millorat considerablement la meva forma física i ara torno a fer curses. Ara, fins i tot m’estic plantejant fer una marató de muntanya i també un Ultra Trail.