07 juny 2011
Corre, no paris, no paris
Corre, no paris, no paris. Segueix corrent, però amb qui ? amb els “Mossenaires”.
Com que la setmaneta en quan a pluges ha estat intensa, es preveia que els camins de Can Bon Vilar, del golf, de Can Deu i en definitiva, tots els nostres camins, estarien ben enfangats. El radar meteorològic estava ple d’amenaces de pluja, però observabem que hi hauria una clariana que ens deixaria córrer.
La tecnologia ens afavoreix, i decidim pujar en direcció a Matadepera per anar a passar a l’equador de l’entrenament, per la font de Can Roure sempre abundosa i sense enfangar-nos.
Com que no tothom s’hi veu encord encara, la pensada era que feta la fotografia a la Pça. Sant Jordi, qui volgués podés tornar cap a la Masia de Torre Mossèn Homs abans. I es va fer un grupet, composat per amics mossenaires.
Veiem que repeteixen mossenaries i l’entrenament ronda els 10,8 quilòmetres. A la font fem una segona aturada per fer un bon traguinyol i fer el retorn al camp base.
De nou un plaer tenir tanta gent !
A punt de fer el primer reagrupament, just a l’entrada de Matadepera, pel Mas sot
A seu pas per l’Església de Matadepera
Montse Vila, sempre riallera i en forma
Ferran. igual que en Pedro, havia fet el darrer diumenge el Zegama. Al seu blog el podeu llegir si voleu.
http://fgalcera.blogspot.com/2011/05/x-aizkorri-zegama-mendi-maratoia-aupa.html
Kim i Josep . Dos amics que els agrada venir i fer bones xerrades.
Avui en Jose Manuel Jiménez estrenava la seva samarreta. És dels que no falla mai i sempre que pot.
Avuí l’Adrià la panxa no la tenia fina.
i el tancament de grup.
Uns quants mossenaires ja estaven de tornada, fent menys recorregut.
La Masia de Can Torrella. molt ben conservada, ara Restaurant amb molt bona pinta, per on passem.
l’Ermita de Sant Joan
http://www.turismematadepera.cat/index.php?fuseaction=llocs-d-interes&id_lloc_interes=68&id_categoria_llocs=11
La pujada més forta que fem, no fan perdre la rialla. Al fons la bonica Mola
En Salmeron, ho fa tot caminant. Feia dies que no corria.
I en Diego, de vermell, ens confesa que te un bon costipat i es trobava avui cansat
Els tres magnífics: Carles Salmeron, Carles López i Toni Granados
I la font de Can Roure.
Una grata sorpresa: en Luis Maqueda. Quan els hi explicava el mite que tenim en la seva persona, s’ha obert un passadís i els “Mossenaires” li han dedicat una sonora rebuda amb un bon aplaudiment
Aquest pont fimbreja al nostr pas. Es fa divertit passar-hi
Imagineu-vos si en José Manuel Jiménez està fort, que ha volgut improvisar amb unes escales
I en Carles, talment igual. En Casi, desapareixia per un altre camí diferent al nostre.
Dins del món de l’ultrafons, quan un veu un ultrafondista aviat veu similituds i és el que em va passar pel cap quan vaig començar a seguir en Pedro. Soc sincer si dic que no el conec gaire, i només li ser la seva vessant com un home dur. Sovinteja la muntanya de Montserrat i fa entrenaments que per un altre persona serien impossibles. S’apunta i acaba tot tipus de variants de proves de lo més bèstia i de tant en tant, ve a rodar amb nosaltres i sempre en total discreció.
Hi ha una imatge d’ell que tinc al cap quan faig el 100 de pista i es passa força hores mirant-lo, i el veig prenent mides i ser que te al cap sotmetres a la “tortura” de fer 100 quilòmetres donant voltes: la idea encara no el sedueix, encara que estic segur que el feria perfecte per la seva fortalesa física i mental.
Li vaig demanar de ser “Mossenaire” just a la setmana de fer una proesa: La Marató de Zegama,
http://www.zegama-aizkorri.net/web-es/CustomPages/presentacion.aspx
Gràcies per ser un “Mossenaire” més i venir.
Hola
Em dic Pedro Santos, tinc 58 anys, i corro per que m’agrada, sense saber exactament, els motius per què ho faig.
Aquesta es la meva segona etapa com a corredor, ja que vaig córrer durant uns anys per l’època dels 80,
després va venir un “parón” de 15 anys, fins que en vaig proposar fer el Camí de Sant Jaume amb Btt, i en vaig posar
a fer bici durant l’any previ.
En arribar junt amb un company de treball, ens van proposar com a repte per l’any següent fer la Marxa Matagalls-Montserrat,
amb lo qual vaig canviar la bici per les caminades, fent moltes excursions per tot arreu,cosa que em va fer redescobrir
la muntanya, que no penso abandonar mentre el cos aguanti.
Vaig fer la Matagalls-Montserrat en 20:38, tot i que a les darreres excursions ja començava a trotar a les baixades
i en vaig proposar ferla tots els anys, cosa que fins ara he aconseguit.
Poc a poc el trote a les baixades es va anar allargant, trotant als plans, falsos plans i fins i tot pujades,
transformant-me poc a poc de marxaire a trotador, i m’imagino que amb el temps i la edat tornaré a ser marxaire
un altre vegada.
M’agrada córrer per la muntanya, i en dedico casi exclusivament a fer curses, marxes i trails, preferiblement de 40 a 100 km,
que son les distancies on em trobo be. Les curses urbanes, encara que faig alguna, no m’acanaven de fer el pes.
A MHoms vaig de tant en tant, per veure a coneguts, fer un bon esmorzar, i perquè es una bona zona per estirar les cames.
Tinc reptes importants per fer de cara al futur, sobre tot quan ja no treballi, i sempre que el cos ho permeti, com:
Ca la Montse – Ca la Pili, non-stop.
De Sant Quirze a Finisterre seguint el Camí de Sant Jaume Caminant/Corrent.
Irun a Santiago (Camí del Nord).
UTMB.
Gr-11.
Gr-92.
etc……
i tot el que en faci il·lusió, com els 100 km de Terrassa, que els tinc pendents
No hi ha resposta
