05 juny 2011
Corrent cap a Coll de Pal
Es tractava d’anar a un dels pobles, Bagà, que li tinc més apreci per la manera d’organitzar les seves curses, amb aquell tarannà de qui ho fa per què estima el poble i el vol donar a conèixer des de tres vessants: pujant a Coll de Pal, anant a Gisclareny i la de festa major.
Tot això durant un munt d’anys, dels quals he anat força vegades a les tres o a dues.
La que més respecte em fa és la de Coll de Pal pel que significa enfilar-se fins els 2070 metres, quan partim des de els 800
Tenir a amics aprop, com son els mossenaires de Sabadell, en Miquel, Xavi, Ruben, ens fa sentir-nos encara millor, i que la Marisol i l’Oriol puguin fer el seguiment gràcies a la família d’en Rubén, prometia una jornada perfecta.
La idea era aprofitar l’estat de forma que tinc gràcies als entrenaments que fem per Terrassa, tant amb els amics Egara-Mossenaires, com els Mossenaires.
Tenir a amics amb qui compartir una bona conversa i no estar sol en els moments previs, fa trobar-se millor.
Xerrades gratificants, moments d’opinió i el que importa: la cursa.
Un parell de rectes d’escalfament amb l’Albert i en Carles i fotografies de record. I somni. Surto valent, i miro si hi ha alguna “roda” a seguir. Veig un atleta immens, com en Ramon Fernàndez que està a la meva òrbita i decideixo referenciar-me.
Endevino que és un corredor solitari aviat, i decideixo anar sol encara que amb referències visuals. De vegades el veig allunyar-se, altres m’hi apropo. Cada vegada que la família i els amics que ens fan el suport amb cotxe m’animen, rebo aquests ànims i segueixo a un ritme constant, agafant l’aigua que em donen i en un moment donat l’amic Carles López, que admiro d’allò més, em passa amb un molt bon ritme i el veig allunyar. Però no, quan arriba a l’alçada d’un altre atleta, redueix el ritme i m’hi vaig apropant. Se’m desperta aquella il·lusió de travessar meta amb ell agafat de la ma, i aquesta imatge ronda el meu cervell.
En Carles López, quan correm en paral·lel m’explica que els “metatarsos” li donen molèsties i en un moment donat s’atura en sec. Continuo sol, i no se d’on i veient el crono, trobo forces per encarar aquell darrer quilòmetre dur, i el faig sabent que avui havia fet la meva millor marca i acabant sense símptomes remarcables de cansament
Un avituallament esplèndid que ofereix com sempre els amics de l’Atletisme de Bagà i a esperar l’entrada gradual dels amics.
Una jornada esplèndida: la climatologia “al dente”, l’estratègia: perfecte i el resultat inesperat unes hores abans.
El Miquel és una persona col·laboradora en molts aspectes. És un multitasca: està a molts llocs on considera que pot aportar coses positives i per mi és un luxe tenir-lo com amic.
En Xavi Carracedo, de taronja, indumentària de corredors.cat , ens coneixem de fa molts anys i sempre és un plaer compartir converses, curses i tot el que calgui amb ell. També em dedica boniques paraules al seu blog.
Agraïments a l’organització, als amics i a la família i felicitacions a tots, donat que heu fet tots una cursa duríssima i l’heu finalitzat més que bé, encara que tot és millorable i tots pensem que podíem haver-ho fet encara més bé. Gràcies !!
El meu temps 1h52’30” en la dotzena posició i segon de la categoria . Què més puc demanar ?
Que tot us vagi bé: això puc demanar.
més informació a:http://www.atletisme.net fotografies de la Marisol i l’Oriol https://picasaweb.google.com/moliner63/PujadaCollDePal2011?authkey=Gv1sRgCP744fGUh8bH9AE#slideshow/5612571500816187282 Fotografies dels amics https://picasaweb.google.com/MiguelSBD/CursaDeCollDePal2011?feat=directlink Vídeo de la cursa
http://www.youtube.com/watch?v=JN98QuycpxY
Comentaris tancats a Corrent cap a Coll de Pal
