28
juny
2011
Pep Moliner
El llarg pont no frena les expectatives de trobar a algú que vulgui entrenar en grup; la mostra que vam fer una bona colla
Instants previs a la sortida
Primers punts on fem possible que la gent entreni plegada: sempre dic “El bon mossenaire és aquell que va a buscar el que ve més en darrera” Aquí radica l’èxit de la trobada
Aquest punt és típic i on la gent no sap on anirem; un misteri
Avui teníem la sorpresa d’un mossenaire de luxe: en Vicente Barato, que sempre que pot ve a entrenar amb nosaltres, però que per una cosa o altre feia dies que no podia. Un luxe !
El noi tot de negre i amb ampolleta és en Jorge: deia que “no li agrada córrer” i això hi hem de posar remei tots els “Mossenaires” i és un repte que s’ho passi bé i repeteixi.
L’Ignasi Freixa, és un futura promesa del mon dels tri-atletes i repeteix i es consolida com a Mossenaire i ens fa propaganda, com molts de vosaltres, amb els seus amics.
I que dir d’en Martin Molina: fixe-vos quin aspecte d’estar en forma que te.
En Fran, en Rafael (fotògraf) i en Jorge
Fa gracia el que fa en Rafael, que us retrata mentre poso a punt la fotografia de tots, on si no no surto amb vosaltres i que em fa especial il·lusió, donat que cada dia és irrepetible. Avui dos “Mossenaires Nous”, en Jorge i l’amic de l’Aragonès. En José Carlos i en Vicente, que no podien venir i avui si: en definitiva. Un dia únic, amb mil històries.
Avui he conegut una mica en Gaby, animat per un amic comú; en J.M.Portero
En Cesc, aviat farà una marató de muntanya
En Jorge, crec que ha patit força. Esperem que s’animi de nou a entrenar, que segur que de cara el tenis, que tan li agrada, li va bé: i qui sap: alguna cursa 😉
I l’Ilde, amb el seu bon humor i bon fer.
En Pedro i José Carlos: un luxe !
I una nova modalitat “Mossenaire” un bon traguet i refrescada a tocar de la Masia de Torre Mossèn Homs, a la font de les Canyes. L’Aigua fresquíssima i recomanable, una vegada acabat l’entrenament
I de tornada el nostres “Mossenaires Motoristes”, vestits per l’ocasió.
En definitiva, una nova excusa per trobar-nos amb amics per fer un entrenament després de la revetlla de Sant Joan, per cremar les calories.
Gràcies per venir !!
21
juny
2011
Pep Moliner
La filera d’amics d’entrenar plegats avui era d’excepció. No hem d’oblidar que aquests entrenaments son fruit de que tots compteu igual com el què més i que sense vosaltres no cal que diguem que no serien possibles aquestes trobades.
L’arrencada és veu la quantitat de persones que estan confiant amb aquest entrenaments. En Primer terme en Carles i en Valenzuela, seguit de prop per en Jordi Portero, un dels nostres mossenaires més joves.
En Jordi, seguit de prop per en José Manuel, el seu pare, vestits de gala per l’ocasió.
I en Toni, enxampat amb els ulls en blanc, i amb ulleres en Salamó, que s’està preparant per una marató de muntanya el proper més i ara fa entrenaments consistents.
En Cesc seguit de prop de Mossenaires nous: ja ens aprendrem el nom.
El primer revolt en direcció al torrent de la Betzuca, seguint el GR
I l’Agustí, que s’ha imposat la responsabilitat d’ajudar-nos a molts, entre ells jo, a entrenaments variats des de l’Ègara amb els Ègaramossenaires :
amb grup al Facebook i racó al fòrum on s’encabeixen fotografies i cròniques.
En Rafael Atienza, que fa fotografies, que llavors penja per tots nosaltres. Ara feia dies que no podia venir i aviat ho farà des de Can Palet,
En Manel, posat seriós
En Sebastian Chamorro Serrano, ja em va dir a la cursa de Poble Nou que vindria, i aquí el tenim capitanejant al grup de les “NENAZAS RUNNING CLUB”
I Avui venia, després de força temps, en Joan Carles Arévalo, de vermell, al costat de l’Antoni Rúbio, reconegut ultrafondista, que al fòrum ens posa moltes propostes de proves llargues
I les dues gran amigues, Roser i Marga, que son habituals i entrenen molt plegades
En Pep, na fent
El matrimoni de la Núria i en Angel Maria. L`Àngel em deia pel facebook que estava molt content de venir a entrenar i fer 10 qm. a l’estil Mossenaire
Noves Mossenaires
Dos campions com en Pasqual Vicente i en Diego Garcia, seguits de prop per en Lluís Oller
En Tomàs, que el conec de l’època que anàvem plegats al Gimnàs Olimpo i que ara corre amb la bona colla dels Nenazas i que ens feia la fotografia següent
i al Faceebok van escriure els següents comentaris:
Com us podeu imaginar és broma 😉 . Tampoc hi havien negociacions. Home: si fos en Cesc Fàgregas, faríem un esforç.
Moments previs a la fotografia, on donàvem notícies i parlàvem d’en Jaume Leiva, que no havia pogut venir per haver anat a intentar fer una marca mínima a Bilbao, de cara als campionats estatals de 5000 metres. Diu que anant a 2’50” quan transitava pels 2800 metres, va adonar-se que no ho aconseguiria.
També explicàvem la sort de que havien vingut els amics de les “Nenazas Runnig Club”
Que en Paco Gómez porta un blog que val la pena de seguir: http://atletisme-elnatacio.blogspot.com/
En Carles López i en Fran Frutos, tot escoltant la xarrera d’en Pep
i dalt en primer terme de vermell, en Víctor, l’autor del vídeo
No vaig fer aquesta fotografia.
I aquí la fotografia multitudinària, prop del rècord amb cinquanta sis Mossenaires, on hem vist quantitat d’amics nous. Per exemple l’Ignasi Freixa que li ha semblat genial l’entrenament, i ho manifestava al twitter i se’l veia eufòric. De blanc al davant de l’Anna Cos. I tants i tans amics, que per nosaltres tots son molt importants.
Com a sorpresa i per qui no el coneixeu, amb bigoti, l’Antonio Zarco: tota una institució del mon de l’atletisme, que ara fa senderisme i btt, però que és un del primers Mossenaires i dels primers que feia els canvis que tots coneixeu. Un home que feia els 100 quilòmetres en 8h38′, la marató en 2h31 i les mitges amb 1h11, amb més de quaranta anys d’edat
Una bona colla d’amics amb bicicleta de muntanya als boscos de Can Deu
Un dia l’Anna Cos em va dir: “Et trucaran per fer-te una entrevista” Bé: l’Anna li va donar el meu nom a en Víctor i va venir ja amb dades del que fèiem els “Mossenaires” i de les proves d’ultrafons.
Van fer amb la seva parella, la Sònia, i amb un ventall de preguntes que a tots sis protagonistes ens havien fet igual, on ella preguntava i Víctor filmava. Llavors vindria la feina de laboratori per fer aquest vídeo que en principi tenia aparaulat amb una televisió. Finalment va tenir per optar en penjar a la xarxa, per exposar la seva feina i que tots poguéssim contemplar.
El que em va sorprendre que el regal que li va fer la Sònia va ser una inscripció a la Marató de París i no tan sols la va córrer, si no que a més va baixar de les mítiques tres hores. Han vingut diferents vegades, a córrer i se’ns presenta per que el conegueu
Diu en Víctor:
El meu nom és Víctor Martín Gros, tinc 25 anys i tinc la sort de ser un corredor popular. A finals de l’any 2005,quan feia uns dos mesos que havia començat a correr, vaig veure un poster al carrer sobre la mitja marató de terrassa i vaig preguntar-me: perquè no fer-la? Vaig guardar-me el poster i a hores d’ara encara el tinc penjat a la meva habitació. Així va començar la meva aventura en aquest món. Sempre he entrenat sol perquè amb la meva edat no he trobat gaires amics disposats a fer maratons, però les ganes de superar-me cada dia han fet que el running es converteixi en el meu esport per a tota la vida.
Sóc realitzador audiovisual i des de feia temps tenia en ment la idea de traslladar a través d’uns extraodinaris protagonistes tota la passió i sensacions que desperta aquest esport. El reportatge en qüestió és aquest: http://youtu.be/ua2c4s5p8xg – http://youtu.be/J28C9H3M1wU
No dubteu en compartir-lo!
Les meves millors marques són:
38.35 en 10km
1.22.04 en mitja marató
2.59.18 en marató
Gràcies a tothom, és un honor ser mossenaire!
