21 febr. 2011
Mura – Terrassa 2011: tot corrent
En Mirabet ha estat pioner en molts temes; si a la dècada dels vuitanta ensenyava a molta gent a entrenar i donava a conèixer l’existència de la Marathon, des de que el coneixem a molts com jo ha proporcionat coneixement dels racons de les nostres muntanyes més properes. Per les seves inquietuds i col·laboracions tant en centre excursionistes com per estendre cultura, ha donat els noms que molts no sabíem quan veiem turons i racons de la serra de l’Obac i Sant Llorenç del Munt. Ens ha fet adonat d’antics assentaments humans enmig de les muntanyes i ens distribueix gotes de coneixement dels nostres entorns més propers
Com que és una persona molt involucrada en temes socials dins del poble de Mura, des de que el coneixem, cada any fa una trobada per unir aquest peculiar i ben cuidat poble, fins a Terrassa, que és d’on molts en som habitants, encara que veient la gent que érem, moltes altres ciutats i estàvem representats, com de Sabadell, Manresa i pobles com Vacarisses.
S’han acomplert tots els pronòstics, tant de distància com de durada de la marxa/entrenament. Les vistes que de ben segur la boira no ens ha permès veure, no han deslluït el fantàstic entrenament que hem gaudit. S’ha vist que totes les persones han fet amb demostrada solvència a aquest dia tan entranyable, i en Mirabet ha estat agosarat, donat que poques hores abans tenia febre per una grip present al seu cos. L’hem de renyar, però agrair que no hagi volgut desemparar-nos a l’entrenament que tant magistralment ens ha regalat.
I el detall, de’n Ferran Serret, d’anar el dia abans amb la seva família a dipositar unes begudes isotòniques i aigua al quilòmetre deu.
El conjunt de fotografies que hem fet, reflecteix, novament, com és una trobada molt recomanable i que no s’ha de perdre aquesta possibilitat. És més, crec que enforteix la relació que durant anys anem mantenint gràcies a aquests invents.
Amb l’Agustí, que ara ens sentim encara molt més units per que sovintegem entrenant per tot arreu, amb els entrenaments a mitja setmana des de l’Ègara que ens te molt en forma, anàvem pensant en posar-nos d’acord per fer-lo a l’inrevés i el mateix bus del parc que avui ens ha deixat al poble, agafar-lo de tornada, i si tenim temps fer un bon esmorzar a Mura. Mirarem de madurar la idea i ens balla pel cap fer-ho en properes dates. Us mantindrem informats.
Gràcies a tots per haver-me fet gaudir tant d’aquest esport.
Moments previs a començar a córrer. Els que falten estaven fent un riuet.
abans al Bus del Parc anàvem fent bones converses, per la carretera de Talamanca, tan marejadora
ja arribem
Pep i Robert. En Robert és un amant de tot el que va relacionat amb la Mola
En Ferran i en Guime, que gràcies a unes classes d’anglès ara ja son amics. A més son tots dos del gremi de mestres.
Com que posem la càmera en ràfega, surten diferents moviments, i es podeu veure i baixar la que més us agradi
Primeres baixades pel bellíssim poble
Aquest poble ens inspira i ens recorda que tenim una història digne de recordar
La visita, com és natural, la fem corrent
En Josep Guimerà, gran atleta que està fent grans gestes en tot el que es proposa atlèticament. Ara li agrada molt la muntanya, encara que no oblida els seus entrenaments en pista.
que s’hi amaga en aquest racó ?
En Mirabet ens explica per què serveix aquest foradet; l’explicació me la vaig perdre. Però confiem que ens la tornarà a explicar
En Jordi Gallego, que es refresca a la font, havia fet l’anada de Terrassa a Mura, corrent per la carretera. Aquest bon home és un superhome
Ultimant abans no comencem la pujada que ens durà al coll més elevat a les Estenalles.
beure i desbeure.
En Ferran ens havia guardat una sorpresa al quilòmetre deu.
la boira fa tenebrosa l’estampa
Robert i Guimerà donen l’esquena a Mura
L’Agustí se’n cuida de que quan arribi a casa vegi la cara que feia i també tingui records gràfics
L’Agustí en el seu entorn; li encanta la muntanya i porta la samarreta mossenaire. Com estima el projecte tan nostre.
Entrenament solidari, on ens esperem en tot moment.
Una fotografia al costat d’un crack; segur que cotitza a l’alça
¿ “una piedra” ? Doncs no: te nom. Crec recordar que es diu la roca del cargol
A en Carles li dono un bon ensurt quan em giro a fer una fotografia pel frondós camí.
Sempre es fan nous amics a aquestes trobades
A la cova hi havia el sant sopar. La fe diuen que mou muntanyes. Esperen que aquesta s’estigui quieta.
Gràcies a persones com en Mirabet, i de fa molts anys, unim per la muntanya Mura amb Terrassa
I en Ferran es mou per la muntanya com peix a l’aigua. Li encanta !
Amb l’Agustí anàvem tancant el grup
Aquesta Alzina, si podés parlar.
Us recomano una poma en tot moment; a mi em funciona.
L’alzina monumental amb tota la colla i en Jordi Gallego enfilat: increïble tot plegat. L’home que aixeca la ma a l’esquerra formava part d’una gent que estava tranquil·lament esmorzant.
L’Alberto Prata ens ha vingut a fer companyia. Encara que ara està lesionat, hi era i ens ha fet costat. Hi havia moments que la bicicleta era indomesticable
En Carles, ens mostra que recta es va al turó de la Pola i cap a l’esquerra el Coll de les Tres Creus.
I davant la nostra incredulitat, en Ferran Serret treu d’enmig d’unes herbes, unes begudes molt ben rebudes per tots nosaltres i que hem d’agrair pel que significa haver-les dut el dia abans junt amb la seva família.
En Manel es decanta per l’aigua, altres ho farem per l’Aquarius que revifa a qualsevol
Encara que sembla que parem molt, ha estat una marxa bastant ràpida com mostrarà més endavant el recorregut que ha penjat l’Agustí
Aquesta fotografia: m’encanta !! És la millor que surt de la meva persona.
Al quilòmetre deu fem molt bona cara i ja gairebé tot és baixada, de moment…
Ara estàvem al Coll de les Tres creus, i ens mostra que recte es va al Paller de Tot l’Any, a l’esquerra a l’Alzina del Sal·lari i a la dreta a la Font de la Pola: llocs del tot aconsellables
L’Alberto Prata, tenia que posar més d’una vega el peu a terra, tot i estar en plena forma. Les competicions que ara sovinteja son les raquetes de neu.
En aquest punt, i durant molts anys i quan fem la Matagalls, en Mirabet ajuda a fer el setè control de la prova que organitza el centre excursionista de Gràcia. L’he fet durant deu anys i crec recordar que sempre hi és, amb la seva vocació d’ajut que tant el caracteritza.
En Jordi porta ell solet trenta tres quilòmetres i algun musculet comença a fer-se més present sorollosament, nyec, nyec.
Primers rajos de sol prop de Les Pedritxes i aviat vindran dures pujades.
I per allò de les casualitats, l’Irene i l’Albert, dalt de la Btt, dos mossenaires, estaven parlant de nosaltres i del projecte dels dissabtes.
Aquí en Mirabet anava queixós de que no era el dia que millor es trobava per la seva Mura – Terrassa
meravelles de la naturalesa
L’Agustí i en Manel. En Manel cada setmana està immers en gestes atlètiques i fa un munt de curses de tot tipus.
Fantàstica fotografia. L’hem de repetir aviat amb els mateixos ingredients
Què ve m’ho he passat gràcies a persones com l’Agus.
Ja veiem per primera vegada Terrassa
La trobada i és patrimoni dels nostres cervells i aquestes fotografies podran perllongar una mica més la jordada atlètico muntanyera que haurà ajudat a continuar creient amb aquest esport tan meravellós: córrer.
La col·lecció de fotografies la podeu veure a picasa i si hi ha alguna fotografia que, son de quatre megues, la voleu me la demaneu tot dient el número de la fotografia.
Estàs convidat a veure l’àlbum de fotografies de Pep: Mura – Terrassa 2011
|
|
Mura – Terrassa 201120/02/2011
|
Si tens problemes per veure aquest missatge, copia i enganxa l’adreça següent al teu navegador:
https://picasaweb.google.com/lh/sredir?uname=moliner63&target=ALBUM&id=5575889997629527105&authkey=Gv1sRgCNDXgZf-nLH4Xg&invite=CPyAyN8J&feat=email
Per compartir les teves fotografies o rebre notificacions de quan comparteixen fotografies els teus amics, obtingues el teu compte d’Àlbums web de Picasa.
l’Agustí Salvador exposa el recorregut, el ritme, els desnivells, etc
http://fitness.strands.com/Agustinjr/posts/24352721
No hi ha resposta
