blog d'en Pep

Quan cada dissabte s’apropa l’hora de la sortida, les 08:00 del matí, hi ha molta alegria amb tothom. El fet de tornar a veure als amics ens posa contents, i així es manifesta a primera hora.

Teníem un circuit per fer que sol agradar; anar a la urbanització de Castell Arnau, tot seguint bonics camins, passant per la Mancomunitat, i pel Quartell dels Mossos d’Esquadra, fins a l’àrea de lleure on davant dels gronxadors, al quilòmetre cinc fent una petita reposadeta i la foto de record de la setmana.

Una colla fantàstica.

Gràcies per creure en el projecte.

Aquí, en aquest moments en Miquel ens diu que la Sant Silvestre de Can Llong està tancada d’inscripcions i veiem que de nou tenim mossenaires nous, com son en Víctor i la Sònica, que s’estrenaven als entrenaments Mossenaires.

Ens ha tornat a regalar un reportatge fantàstic en Rafael, que feia dies que no venia per unes molèsties, junt amb l’amic mutu en Paco.

De fet he pogut comprovar que dúiem uns quants amics amb algun problema, com ara en Carles López amb una torçada de turmell, en Pep Margarit, amb alguna molèstia, en Cabanes, que s’està provant el genoll. Però, hem fet tots plegats el circuït.

Moments on ens posem a punt de sortir

El grup funciona a la perfecció

en José Antonio és un habitual amb moltes ganes d’entrenar, al costat d’en Juli i del Mossenaire de la setmana

en Miquel en primer terme, que ha tingut un fi de setmana ple de bones obres, com és córrer per afavorir la recaptació de diners a favor de les malalties medul·lars. En el seu cas va córrer proves organitzades per corredors.cat acompanyat per altres amics mossenaires també, com en Josep Massaguer, que a més va fer una excepcional marca de més de setanta-dos quilòmetres

Paco Utrera, concentrat

Víctor s’estrena de mossenaire

En Manel, esperant a tothom a cua de grup

l’Emilio ben abrigat

l’Adrià, mossenaire jove d’excepció.

Salvador i Vicenç

I aquí tenim en Rafael, que ha fet avui de fotògraf, i que feia dies que no podia venir per unes molèsties físiques. Ens alegrem de tenir-lo de nou entre nosaltres

En Víctor i la Sònia, que s’estrenaven com a mossenaires avui.

I en Paco, sempre en forma

Recordo allà a finals dels anys vuitanta, quan en ficsava en com corrien els especialistes, què en Josep donava voltes per les pistes de Can Jofresa, quan feia poc que deixava de fer el futbol el seu esport habitual. A més formava part d’una colla d’amics comuns amb els quals inclús hi havia entrenat algun dimarts o dijous a les sis del matí, amb gent com en Trujillo, l’Asin, Purroy, la Dolors, en Serna, Mirabet, Juli en Cabanes. Més endavant els germans José Luis i Nicolàs Franco. Bons records de diferents etapes a una hora ben matinal. També anàvem plegats molts dissabtes i diumenges, preparant diferents proves

En Josep sempre ha estat un atleta excepcional, només cal veure les seves marques. Recentment ha fet una marca en 10000 i una altre en mitja marató, que només és accessible a persones molt preparades com és el seu cas.

Ens regala, en Josep, unes línies que agraïm i per que el conegueu tots plegats una mica.

Us diria un munt de coses bones de’n Josep, però ja l’anireu coneixent.

Ens deia en Josep el següent;

Vaig començar a córrer a l’any 1989 a Viladecavalls i amb un interval de 3 anys (2004-2007) que ho vaig deixar una mica he anat corrent fins avui.

Durant molts anys sortíem a les 6 del matí des del Passeig 22 de juliol cantonada Prat de la Riba i fèiem una volta per Matadepera amb una bona colla d’amics.

Actualment sóc més d’entrenar al vespre i miro de venir quan puc a la trobada mossenaire dels dissabtes.

He corregut un total de 25 maratons i moltes mitges.

Disfruto molt amb aquest esport, m’agrada posar-me objectius i lluitar per intentar aconseguir-los.

El millor d’aquest esport són les moltíssimes hores compartides amb els amics i la sensació indescriptible de creuar la línia d’arribada d’una Marató.

Salut i kms.

JOSEP BOADA 

Dues persones importantíssimes, “Els Agustines”, que a més era com ens dèiem quan entrenàvem plegats fa anys, i que son cabdals a la història dels nostres entrenaments i per molts de nosaltres, amb els que m’incloc, son essencials per seguir fent el que fem: córrer envoltats de bona gent

Nou record de seixanta mossenaires corrent plegats, amb amics nous vinguts de tot arreu.

de veure que sou tants els que us agrada venir a entrenar amb amics, i petar la xerrada. Molt i molt contents i t’emplacem al proper dissabte.
Recordeu que el dia 18 de desembre tanquem la llista de comanda de samarretes mossenaires, per si en vols alguna.

Una cosa tan senzilla com és córrer i que es pot fer, si es vol, a pocs metres de casa de cadascú i ves per on algunes i alguns preferiu venir-ho a fer en companyia. És tot un fenomen i un luxe, almenys per mi

També he sentit que diu: és que és massa d’hora i per això no vinc, és que de vegades es corre massa, és que estic desentrenat i no us vull fer anar malament, és que estic lesionat, és que… senzillament que no em va bé. Els mossenaires ens esperem, i no deixem a ningú tirat, per si algun dia tu que em llegeixes vols venir a provar-ho.

Que feliç es veu la gent entrenant junta. i només per aquest motiu val la pena el projecte que portem entre tots.

Es proposava fer el circuït que considerem més antic. Aquest, es feia per que antigament, setmana darrera setmana, es feia sempre el mateix. El motiu era perquè si algú no arribava a les 08:00 en punt i ens volia trobar pel camí, li quedava aquesta possibilitat. I funcionava. Va ser quan van venir amics que se’ls feia monòton, que vam començar a variar recorreguts. Ara els hem consolidat i en tenim un bon grapat.

Destaquem, que tot i fer rècord de gent entrenant junta, un grupet ha preferit quedar-se més prop de la Masia i fer una caminada, també d’una hora.
Nosaltres, els que hem corregut, hem anat amb l’estil característic, esperant als encreuaments i avui amb l’Oriol Farré de fotògraf. Un parell d’aturades més i anem fins la part més baixa del circuit, on arribem just fins les portes de Sabadell on, per un camí diferent, i aprofitant l’esplèndid Bosc de Can Deu, anirem fins l’àrea de lleure, on farem la fotografia de grup.

Increïble l’escena de la llarga corrua de gent que entrena junta

La cua del grup, a punt del primer re-agrupament




Un cop tots arribats, re-engeguem

I quan passem la carretera de Matadepera, vigilem de no perdre efectius.


Compartim el circuit amb altres esportistes, com els que practiquen btt

El nou nou mossenaire, tot content

I dos amics nostres, que també estaven entrenant des del Club Natació Terrassa, com son Serafina Blanco, la germana de l’Antonio I en Jaime Aragonés, tots dos d’esquena

I aquí tornem a fer una re-agrupament, com cal i saludem als nostres amics










Re-emprenem la marxa, una vegada ja hi som tots

I en la línia oberta per part de l’Antonio Gallardo, que ens està marcant els circuïts amb el seu fantàstic enginy, de nou el circuit d’aquest dissabte, amb tot un munt de dades, com quilometratge, desnivell, ritme, etc.

Com li deia a l’Agustí, moltes vegades les persones més properes i amb les que tinc més amistat com és ell son els que es van deixant per més endavant, i en canvi els dec aquestes ganes de continuar corrent. Darrerament entrenem almenys un parell de vegades els dimarts i dijous en un entrenament que ell mateix estudia, combinant carga, amb sèries i en definitiva fent-nos passar-ho bé mentre millorem, tot sortint des de l’Ègara. Fa molt temps que ens coneixem, encara que va ser amb el seu pare qui primer rodàvem per les pistes de Can Jofresa. Tots dos son més que bones persones.
Li demanava d’alguna manera que ell mateix es donés a conèixer per tot aquell que no sàpiga detalls de la seva vida atlètica.

Deia l’Agus

Tot el mon del corre li dec al meu pare AgustinSr des de l’any 2000. Per un càncer i un tractament llarg de quimio i ràdio, ell encara corria i donava voltes a les pistes i això va fer que deixés de fumar i engrescar-me en el mon de l´atletisme . La progressió va anar cada vegada més. Vaig conèixer lo que seria el meu grup d’aprenentatge per fer aquest esport que va ser Joaquin, Folch, Andrés i Pep. Tots quatre el pare i jo sortíem des de les pistes de Can Jofresa dimarts per fer el nostre Parc de VAllparadís i dijous es quedàvem fem sèries i farlecks a les pistes. Els meus millors temps no es que sigui per tirar coets però bueno en mitja 1h34 i em marató 4h03. Fa uns tres anys en vaig ficar en el mon de la muntanya i es lo que més practico ja que en dona molta pau i benestar correm entre pedres, arbres, neu, pujades, baixades, rius… es a dir, un munt de coses que no te l´asfalt. La meva satisfacció ara no es fer marques sinó intentar acabar el que començo i tot això agraeixo a tot el grup dels Egaramossenaires dels dimarts i dijous i com no al meu pare Agustinsr

Agustinjr