Arxivar per 1, agost de 2010

01 ag. 2010


No vindrà ningú … però

Classificat com a Entrenaments

“No, no vindrà ningú”

Aquesta expresió la tinc grabada al cap de fa anys i en alguna època passava: he arribat a estar sol entrenant un dissabte al matí ara fa uns tres anys.

Avui, darrer dia de juliol i la gent penses que està reposant i que molt menys pensa en “matinar” per córrer plegats i…. oh, sorpresa; una bona colla ens tornem a reunir entorn la “Masia de Mossè Homs” per encetar de nou un bon entrenament. Aleshores hem anat a fer el circuït més antic, tot i que modificant-lo en un punt on s’ha anat en el sentit contrari al habitual.
La fotografia en grup, ha estat realitzada en un pont a tocar de Sabadell, en el quilòmetre 5,2 i tot pujant ens hem hidratat convenientment a l’àrea de lleure, i d’aquí anar fent fins el camp base on de nou tornem a comprovar l’excel·lent salut que regeix el grup mossenaire i el goig que feu tots.

Anécdotes de tots tipus, com ara que en Manel ha arribat amb el seu cotxe i s’ha sentit un soroll com de rascada de la part del carter i que quan hem arribat s’observa que el cotxe està inutilitzat amb una enorme llàgrima negre.

De nou torna en Salvador, que desprès de lesió retornava a fer una bona mossenejada i des de Viladecavalls. Vol dir que avui érem; de Vacarisses, Viladecavalls, La Garriga, Sant Quirze, Sabadell i Terrassa. Un luxe.




































Com a Mossenaire de la setmana; un mite de l’atletisme. Diego Garcia Perez. Quan jo començava i anava a prendre part de competicions, solia veure’l entrar dels primers i lluitar amb els millors. La seva presència als podis era lógica i habitual, i quan un dia ens va venir a acompanyar i ara s’ha fet típica la seva companyia, ens omplia de joia poder sentir la seva veu explicant un munt d’anècotes esportives. Ens ha fet un resum de les seves millor marques, quan li he sol·licitat, per què pogueu veure quin treball i èxits propis al llarg de la ja dilada etapa esportiva i que encara manté una qualitat per sobre de la mitja.

Per exemple;
en 5000 l’any 1993 va establir una marca de 14’57”.
En Marató té una millor marca al 1994 de 2h24’10”, i en mitja el 95 de 1h07’32”
En pista i en 10000 metres i també el 95, va fer 31’20” i a la marató de Barcelona l’any 1996 va fer 2h26’44”

Enguany, any 2010, va quedar 2º de la Categoria en el Campionat de Catalunya i 2º en el 5000 metres pista, amb 34’30” i 16’59”, respectivament.

Ha estat, enguany també, tercer de Catalunya en cros.

Hores d’ara entrena a diari i té una edat de 52 anys.

Estem molt contents de que ens enriqueixi la trobada i que sigui amic nostre i un “MOSSENAIRE”. Per molts anys !

Comentaris tancats a No vindrà ningú … però

01 ag. 2010


No vindrà ningú … però

Classificat com a Entrenaments

“No, no vindrà ningú”

Aquesta expresió la tinc grabada al cap de fa anys i en alguna època passava: he arribat a estar sol entrenant un dissabte al matí ara fa uns tres anys.

Avui, darrer dia de juliol i la gent penses que està reposant i que molt menys pensa en “matinar” per córrer plegats i…. oh, sorpresa; una bona colla ens tornem a reunir entorn la “Masia de Mossè Homs” per encetar de nou un bon entrenament. Aleshores hem anat a fer el circuït més antic, tot i que modificant-lo en un punt on s’ha anat en el sentit contrari al habitual.
La fotografia en grup, ha estat realitzada en un pont a tocar de Sabadell, en el quilòmetre 5,2 i tot pujant ens hem hidratat convenientment a l’àrea de lleure, i d’aquí anar fent fins el camp base on de nou tornem a comprovar l’excel·lent salut que regeix el grup mossenaire i el goig que feu tots.

Anécdotes de tots tipus, com ara que en Manel ha arribat amb el seu cotxe i s’ha sentit un soroll com de rascada de la part del carter i que quan hem arribat s’observa que el cotxe està inutilitzat amb una enorme llàgrima negre.

De nou torna en Salvador, que desprès de lesió retornava a fer una bona mossenejada i des de Viladecavalls. Vol dir que avui érem; de Vacarisses, Viladecavalls, La Garriga, Sant Quirze, Sabadell i Terrassa. Un luxe.




































Com a Mossenaire de la setmana; un mite de l’atletisme. Diego Garcia Perez. Quan jo començava i anava a prendre part de competicions, solia veure’l entrar dels primers i lluitar amb els millors. La seva presència als podis era lógica i habitual, i quan un dia ens va venir a acompanyar i ara s’ha fet típica la seva companyia, ens omplia de joia poder sentir la seva veu explicant un munt d’anècotes esportives. Ens ha fet un resum de les seves millor marques, quan li he sol·licitat, per què pogueu veure quin treball i èxits propis al llarg de la ja dilada etapa esportiva i que encara manté una qualitat per sobre de la mitja.

Per exemple;
en 5000 l’any 1993 va establir una marca de 14’57”.
En Marató té una millor marca al 1994 de 2h24’10”, i en mitja el 95 de 1h07’32”
En pista i en 10000 metres i també el 95, va fer 31’20” i a la marató de Barcelona l’any 1996 va fer 2h26’44”

Enguany, any 2010, va quedar 2º de la Categoria en el Campionat de Catalunya i 2º en el 5000 metres pista, amb 34’30” i 16’59”, respectivament.

Ha estat, enguany també, tercer de Catalunya en cros.

Hores d’ara entrena a diari i té una edat de 52 anys.

Estem molt contents de que ens enriqueixi la trobada i que sigui amic nostre i un “MOSSENAIRE”. Per molts anys !

Comentaris tancats a No vindrà ningú … però