blog d'en Pep

Avui l’entrenament ha estat marcat per la tristor. Ens portava a imaginar el durs moments que passaven les nostres mossenaires estimades, Rosa i l’Anna Cos i la pèrdua de la seva mare, el dia quinze d’abril.Han estat uns instants emotius el minut de silenci en la seva memòria i moments abans de la fotografia de grup i de fet el nostre pensament ha estat amb elles i la seva família a qui els hi desitgem molt d’ànim davant aquest fet tan transcendent.L’entrenament, com ve estan habitual, amb força amics i amb un recorregut una mica variat. Ha estat un mixta de circuits molt agradable i hem realitzat algun canvi de ritme, per millorar la nostra rapidesa i molt seguit per la colla.Arribats a la hípica, baixem per fer el recorregut complet, i pujant fins la bassa del golf, i pel bell-mig de l’esplanada hem completat un recorregut d’uns 10,5 en total.Moments emotius i una bona colla, com sempre.Es un punt per fer fotografies prou bonic i la colla està forta. Tenim un grup en formaL’Alex, que al nostre fòrum ens mostra tota la seva preparació per fer l’Ultratrail d’Andorral’Alberto s’estrenava de mossenaire, seguit de prop del seu germà en Carlos. Amb ells hem estat entrenant tota la temporada a les fosques i des de l’Ègara els dimarts i dijous a dos quarts de vuit del vespre. Estan molt forts i tenen molt bona projecció.I tenir a l’Eugeni una setmana darrera l’altre, ens omple de joia. Un luxeI davant de tot, el mossenaire de la setmana, passada. Bé sempre i fa anys que ens ho passem bé plegats. Aquesta setmana la part femenina era representada per la Montse.En Torres repetia i sembla que li agrada venir i ens agrada molt .En Rafa de fotògraf, plasma les rialles continues del grupEls perseguidors, amb en Paco al capdavantEn Mirabet, un luxe.Paco i Pep, de la mateixa quinta i bons amicsAvui portava l’anunci de que necessitava abans del dia 25 d’abril la nostra col·laboració en la votació pels projectes de Terrassa, on ell en porta un del molt digne, com tots i que requereix que els Terrassencs empadronats li fem costat tot votant-lo. També tenim un bon amic de la UDFonts. en Jacobo, que ens també ens donava a conèixer el seu projecte. Son el 6 i el 7 i si podeu vota’ls, us estaran molt agraïts. Us poso el link i podeu votar lliurament aquells que us semblin.https://aoberta.terrassa.cat/participacio/participa.jspJosep i Torres. En Josep portava l’uniforme de Messi.I girem a la dreta. L’Alex lluu el seu company més fidel: el GPS que li diu en tot moment els ritmes.Els germans, que a més s’assemblen.I en aquests moments i sense ells saber-ho corrien dues persones amb el mateix cognom: Torres.En David està en un incipient projecte d’equip de Rugbihttp://rugbyterrassa.wordpress.com/Penso que estava explican-li al seu homònimL’Àlex, com és costum amb ell, exerxeix de mossenaire anant a buscar als que anem per darrera.I de fa una colla d’anys que coneixem i hem pogut gaudir de la companyia d’en Robert, un Sabadellenc de Castellar amb el que he pogut compartir més d’una trobada històricai ara tenim la sort de que vingui amb tots nosaltres.Ens ha regalat un escrit i ara el podem conèixer tots una mica més i li agraeixo tot el que diu, de tot cor.Dèia en Robert:Hola, sóc en Robert, veí de la capital del Vallés Occidental, Sabadell. Bé capitalitat compartida amb Terrassa; perque no se m´enfadin els Mossenàires. Un recent vingut al món de l´atletisme. Ara tinc 40 anys però “només” corro desde els 34 anys. Jo era futbolero de tota la vida, però una trecada de canyell, unaltre trencada de costella i l´edat em varen fer desistir del futbol.És curiós, perque a l´hora d´entrenar a futbol, la part de córrer, era la més “ odiada “ . Volia estar tocant pilota tota l´estona i ara , aquí estic enganxat a aixó de córrer.Tenia clar que volia contiuar fent esport, i l´ideia de tancar-me dins un gimnàs no em seduïa. Sincerament, vaig escollir córrer, perque era el que em treia menys temps. Ja se sap, venen els fills i adéu temps ¡!.Un dia , per aquelles casualitats, vaig entrar a la web d´atletisme , ja desapareguda de 10de1000.com i vaig contactar amb un parell de sabadellencs que sortien a córrer desde el club Natació Sabadell, Xavi Curull “ Escurçó” i en Xavi Gómez “ Xavi70” . Les primeres sortides amb ells, són les que em varem començar a fer estimar aquest esport. Després coneixent més i més gent , fent més i més amics com en Pep . Sí , sí , el gran Pep Moliner. Grandot de cos i més gran de cor.Tot va venir rodat, sortidetes, entrenos, coneixença de les particularitats de l´atletisme i finalment les curses. I no en tenie mai prou. Ara una cursa de 5 km , després de 10 km, després Mitja, després Marató i curses i més curses. Ja em deien alguns: “ tu no tens constitució de corredor de fons “ , faig 1,84 i 85 kg; vaja grandot. I sigui com sigui , la qüestió és que al cap d´uns 3 anys vaig començar amb dolors a l´esquena que feia que em quedés pinçat cada dos per tres. Finalment va acabar amb una protusió que si no tenia cura es convertiria en una hèrnia. I ja se sap que aixó no té marxa enrere.No he aconseguit baixar de 40´en els 10 km i tampoc de 1h 37´en mitja. Marató vaig fer 2 i vaig punxar a les dues , fins acabar amb 4 hores.Amb la lesió vaig parar durant més d´un any , dedicant l´esforç a fer abdominals i lumbars ; única sol.lució per tornar a córrer amb seguretat.. Ja fa quasi un any que he anat tornant a córrer progresivament i , de moment tot molt bé. Però ara amb el xip un xic canviat. No he tornat a competir, de moment. Ara gaudeixo més amb les trobades per córrer els caps de setmana. Sortides diverses , sobretot per muntanya, per exemple amb l´incombustible Mirabet i la ineludible cita dels Dissabtes a Mossen Homs.Potser quand veus perillar el poder córrer, disfrutes més de les sortides organitzades amb els amics que de la competició.O sigui , que li dono més importància a gaudir d´una bona estona corrents que a lluitar contra el crono. Però ja m´està picant el cuc de fer alguna cursa ¡!!Espero amb que amb aquest resum em pugueu haver conegut una miqueta millor.I no vull acabar , sense donar mil gràcies a en Pep Moliner, per fer-nos disfrutar cada dissabte d´aquesta hora de bon rotllo i sobretot agraïr l´il.lusió que li posa un dissabte sí , i l´altre encara mésSalut i kmsRobert Herrero.

Les vacances de setmana santa inclouen el dissabte d’entrenament a Mossèn Homs. S’ha notat, després de moltes setmanes de ser molta colla, que els habituals havien aprofitat aquests dies de descans. Per nosaltres el descans significa anar a córrer, estar clar.

La colla s’ha reunit entorn la masia i hem anat tots plegats cap a la font de l’Argelaguet, on aproximadament al quilòmetre dos i mig ens he fet la fotografia de record. Val a dir, que abans aquest indret era punt clàssic de passada i de fotografia i que manté aquest flaire bonic de racó maco.

Llavors hem baixat fins l’encreuament que moltes vegades ens serveix per refer el grup i directament cap a les torres elèctriques, des d’on s’observen bones vistes.

Passem prop d’una tanca metàl·lica on un gossos grossos i perillosos ens fan un munt de lladrucs.

La recta de l’hípica i avall que fa baixada, i pugem pel costat del golf fins la bassa d’aigua, amb el grup bastant compacte.

Aquí l’Oriol es fa càrrec de la màquina i per sort gràcies, donat que per segona vegada amb quinze dies caic de genolls i malmeto les meves malles amb un bon foradet.

Tret de l’anècdota, un bon ambient mossenaire per llocs prou coneguts.

No ens sovintegen les mossenaires, com abans i de vegades sap greu que es puguin sentir soles, com la Isabel, que em deia que va venir per primera vegada per què en Javi Colado li va explicar de l’existència del nostre projecte i, sempre és un luxe comptar amb amics que es fan els dissabtes a les 08:00 a Torre Mossèn Homs com a propi.

Fotografia a la font de l’Argelaguet, en un dia radiant

Els mossenaires més alts al capdavant, amb una Mola amb una imatge impressionant

Avui han vingut en Fernando, Mariano i Maldonado, que altres dies per agendes, no podien venir: molt d’agrair

Una vista de les moltes que ens agraden

Sort que estava a l’altra banda de la tanca. Quantes dents !!

Noteu el que va i ve, amunt i avall i el punt de compactació

L’Oriol Farré es fa càrrec de la càmera en aquest punt abans d’enfilar el camí del golf

En Juan al capdavant, seguit per en Mariano, Pep i Tony i tot el grup

Els amics que tanquen el grup

Diferents moments de marxa en pujada

En Josep Serna, que li agrada tancar el grup, sempre que pot

Una bona esplanada ombrívola

L’Isabel ve sovint i té un gran currículum atlètic i li desitgem molts d’èxits en tot el que es proposi i que vagi venint, com tots vosaltres, per fer de la trobada un bon projecte comú

Deia l’Isabel;

Hola compis compis de entreno, de risas y de charlas.

Soy Isabel Mesa, hace unos 5 años aproximadamente que me inicie en el mundillo del running, y os tengo que confesar que he encontrado el deporte que mejor me hace sentir.

Salgo con mi compañero a entrenar a las 6 y 30 de la mañana entre 2 y 3 dias.

Me apasionan las cursas de montaña, he realizado, entre otras, La Campana en Vacarisas, Copons, Torrelavit, Conserola.
Y las ultimas hechas, la Mitja de Terrassa y la Mont-Rodo (Matadepera).

Cursas que si puedo no falto a la cita, la de Fiesta Major de Terrassa, Corte Inglés Bcn i la Cursa de la Dona , por la buena causa que se hace, contra el cancer de mama, y con ella cada vez hay más mujeres que se adentran al intrepido mundo del correr con estas palabras y sin enrrollarme más, invito a todas las chicas que no quieran entrenar solas que vengan a Mossem Homs que se divertiran un monton.

Isa.