Arxivar per novembre de 2009

11 nov. 2009


Córrer per Córrer – Manlleu

Classificat com a Competicions

Ara quan la gent mira un calendari de curses i recomano un d’important, el que porta de manera altruista en Pep Lluis Molinet, que és el de ropits.com , veiem un munt d’oferta a racons propers on anar a córrer. Muntanya o asfalt, pla i pujada i de ben segur que prop pot haver-hi un lloc on practicar això que tan ens agrada: Córrer.

Ves per on, fa una bona colla d’anys i quan va sorgir la xarxa internàutica atlètica i gràcies a en Salva Pou, podíem llegir que hi havien persones com en Josep Costa, que lluitava per que la gent fes esport, que corrés i de de passada ensenyar-nos un poble: Manlleu. Quina millor manera, que fer-ho pels seus entorns i qui nom més curiós: córrer per córrer. De fet diria, que és de les curses més entranyables a les que participo sempre que puc. No hi ha trofeus, però si un abundós esmorzar fet amb una bondat immensa i amb ganes de fer content a tothom. Una família, els Costa, dignes de la millor menció que hom pot tenir.
Pot haver qui em digui que he exagerat. Doncs bé: aneu-hi i sortireu de dubtes. Crec i afirmo que quan molts no sabíem córrer, gent com en Costa ens mostraven el camí i ens animaven a estimar profundament aquesta afició. Repasso la meva història i porto tan sols vint anys de curses i continuo buscant al calendari sempre que puc on anar i Manlleu és un destí de fa anys. Si algú no ho sap, organitzen una de les Sant Silvestre més antigues de calendari, la cursa de festa major i el córrer per córrer.

Ara parlant una mica del que va estar la cursa; arribem dels primers, i aprofitem per donar un tomb pel poble, fem alguna fotografia, anem a la pastisseria d’una gran plaça a buscar galetes i croissants i anem a recollir el pitrall. Trobem a la Gemma i en Joan, en Txema Torres, un amic de fa anys i parlem una estona, abans no ens donen la sortida.
La meva intenció era provar de fer uns 43′ i finalment faig 42′; vol dir que objectiu cobert. Com que córrer per mi i contra mi, vaig a ritme sense fixar-me massa si em passen o passo i aquest diumenge al voltant del quilòmetre sis em vaig marcar com objectiu visual, passar unes vuit persones i, una , dues, tres, …. set, vuit i just aquest punt em passen: vaig per set, haurem d’apretar i finalment passo deu. És una manera de jugar, que em serveix per distreure’m.
Arribo a meta, busco amb la mirada en Txema per animar-lo que fa al voltant de 44′ i al cap d’una mica arriba en Joan, amb un 46′ i amb en Joan animem a la Gemma que fa una cursa amb 57′, millorant marques anteriors.
Bé. tot això abans d’un esmorzar boníssim que de la ma de la Rosa Maria i la seva família i amics, ens podem menjar aprofitant que el sol ens escalfava i que el dia ens va respectar en la seva vessant climatològica. Una jornada més: memorable.

Tota la plaça per nosaltres

Ja; encara no havia saltat l’automàtic







Pocs minuts abans de sortir
Oriol, Anna, Marisol, Gemma, Joan, Pep

Fotografia que m’ha regalat la Rosa Maria

En Joan, amb el que passem moments increïbles d’agradables i faig la primera fotografia amb la nova màquina

Jo i el meu careto, fet per en Joan

En Josep Costa i el seu fill, un treball en equip per fer una classificació acurada

El pare pren el temps i el fill apunta el nom: a casa endrecen les dades.

l’Anna en un aparell de gimnàstica

Esmorzar fantàstic !

La Rosa Maria, fill i net i amics cap al final de la festa

Ara els toca als treballadors de recuperar forces

Oriol i Marisol

Panoràmica

la meva família





el rei de la casa en Nuck




Lloc ampli i fantàstic per la cursa

Moments de passeig per Manlleu

Comentaris tancats a Córrer per Córrer – Manlleu

09 nov. 2009


Jaume Folguera; un guanyador amb els mossenaires

Classificat com a General

Quan arriba dissabte, sembla que torni el mateix. Sembla que tot segueixi igual, que sempre som els mateixos o quasi, i que la ruta te molt a veure cada setmana i ves per on, que gràcies a la fotografia i que passa el temps, t’adones que sempre hi ha novetats;

– Aquella persona que porta mesos sense poder venir

– La que no ha vingut mai

– La que només ve quan els compromisos li ho permeten

– La que te ganes de trobar-nos per petar una bona xerradeta

– La que no coneix l’entorn i vol fer-ho amb la nostra companyia i un llarg etcètera.

Si poguéssim parlar més entre nosaltres: un munt d’històries, a quina millor.

Tot això fa la trobada encara més peculiar, donat que passa el temps i es va fent.

Aquest dissabte sabíem que uns quants amics habituals no podien venir, donat que anaven a Behovia.

Aquest dissabte, per exemple, venien uns mossenaires com en David Elcacho i en Manuel Priego, que també són donats d’alta de fa anys al nostre fòrum i que els sorprenien alguns dels canvis que fem, per distreure’ns.

En Lluís, que vindrà sempre que pugui, tot i tenir-ho ara més complicat.

El circuït ha estat el de les dues torres: baixant pel perímetre del golf, i també venia en Ferran Seret, el marit de la Knyera, que està més especialitzat en la muntanya i per tenir-ho a la nostra col·lecció la fotografia l’hem fet ben aviat, donat que no podia venir tota l’estona.

Em fet la hidràulica parada a la Font de l’Argelaguet, tot retornant cap al punt de sortida.

He estat de nou una trobada memorable.

L’Albert i el Josep, vestits de Matagalls i bons amics

Xavi Miquel, seguit de prop per la muller d’en Guarch, Ahlam Elkadi

Joan, Jaume i Ferran

Tots tres coneixen els rigors de la Matagalls, però en Jaume no tan sols això: a més l’ha guanyada establint un rècord de tots els temps.

David, Josep i Martin

Martin i Montse

La Montse la setmana passada, tot acabant l’entrenament mossenaire, va fer uns 10 quilòmetres més amb en Josep Casasola

Compactem el grup tot esperant-nos

En Josep Casasola, que havia quedat enrere per saludar a un esportista amic seu, que havia passat amb bicicleta

La mova d’estirar la cama a un lloc emblemàtic pels mossenaires, la Font de l’Argelaguet

Lluis i Joan

Amb aquest grup d’amics que entrenen plegats, ja fa una bona colla d’anys que ens creuem pels camins i a més a algun entrenament hem tingut la sort de córrer junts, com elmultitudinari dia de la Maria José Pueyo.

Sempre ens saludem i ens desitgem sorts diverses. Per molts anys

En Pau i la Tensi van anar a caminar

Quan ens van dir que vindria una persona com en Jaume, no ens ho podiem creure. I de fet ens costa, donat que nosaltres fem uns entrenaments que poden semblar senzills per atletes amb un nivell tan i tan gran. Hores d’ara va venint i nosaltres que estem confois de poder compartir aquestes estones amb ell i volem felicitar-lo de part de tots els mossenaires, donat que tot el que fa té molt i molt mèrit.

Com que no el coneixem gaire personalment, la xarxa ens ha ajudat a trobat alguna entrevista realitzada per un altre gran, en Paris Canals i el que va escriure el mateix Jaume a corredors.cat

PETITA ENTREVISTA

1) Te’ns podries presentar?
Hola! Em dic Jaume Folguera Robert,del Club Falcons Sabadell,visc a Sabadell,casat sense fills.Treballo en una fabrica fent conductes i accesoris de ventilació,11h diaries de dilluns a divendres.

2) Quan fa que corres? Fes-nos una mica d’història. Vas començant fent algun altre esport?
Vaig estar corrent amb bici de carretera desde els 17 fins els 22 anys,a la categoria elite-sub23.Quan ho deixà seguir sortint els caps de setmana fins que amb la dona ens varem aficionar a caminar per la muntanya,l´any passat.La nostra primera caminada fou la Ripollet-Montserrat,al maig del 2008.Jo encara no corria a peu,mai m´havia agradat,es més,en la pretemorada de la bici tenia que correr i sincerament ho odiava.
Sense saber com,vaig anar a correr la meva primera cursa al juny d´aquell mateix any a Bagà,de 12 km,sense cap entreno,i es clar,se´m va fer llarga,peró em va agradar.A la semana següent estava corrent les Goretex a Andorra,al costat d´en Agusti Roc i com diuen,enganxa com una droga.

4) Havies participat en alguna altra edició de la MM? Com t’havia anat?
Precisament l´any passat va ser el primer cop,aquelles altures no habia corregut més de 20 km seguits,i clar,vaig sortir de Collformic corrent com si res,a l´urbanització de Cavall Bernat ho vaig deixar,entre molesties fisiques i en 61 km no vaig coincidir amb ningú.

5) Com has preparat la MM-09? T’havies plantejat factible fer récord?
No la he preparat especificament,de fet tenia ilusió només acabar-la després de l´experiencia anterior.I sincerament el record ni somiar-ho,volia estar fregant les 10h,amb aixó més que content.

6) Com valores el resultat obtingut en aquesta MM-09? Com et va anar? Comenta-nos-la un pèl.
Doncs estic content i alhora sorprés.Vaig arrancar de Collformic sense pensar en cap moment el que faltava,simplement amb una previsió de 10h que anava mirant a cada control.A mida que anaven passant els kilometres veia que retallava temps,i aixó animà.L´unic moment dificil va ser pujant el Coll de la Grua,peró em recuperà rapidament i desde Vacarises veia factible baixar de 9h i al final…..

7) T’hem vist fent curses de muntanya de totes les distàncies i per tota Catalunya. En quina distància et trobes més còmode?
En el terreny que em trobo més cómode es pujant,per tant,a les cronoescalades i kilometres verticals es on mes disfruto.

8) Tot i que et veiem normalment per muntanya, fas alguna prova també en ruta? Tens alguna marca en 10km, mitja, marató, 100km?
No la veritat que d´asfalt res de res,suposo que en vaig quedar fart amb la bici.No tinc marques.

9) Ens podries descriure una setmana tipus del teu entrenament? Quants kms fas habitualment per setmana? Quant desnivell?
Ui,aixó ja es més complexe.Al treballar tantes hores de peu i majoritariament estàtic,no recupero gaire bé,i es clar,poc entranament puc fer.
Una semana normal seria:dilluns descans,dimarts una sesió d´spinnig,dimecres correr una hora,en pla,pel riu Ripoll,dijous altre cop spinnig i divendres descansar pel cap de setmana,que normalment sempre m´agradar competir,per aixó corro disciplines diferents.en epoca d´estiu canvio l´spinning per el mountain bike.Com pots veure kilometres pocs,els 12 del dimecres i els de la competició el cap de setma

A més ha guanyant un munt de curses i marxes, com ara :

Núria – Queralt: Jaume Folguera, 1r

Jaume FolgueraXIX Marxa Núria Queralt.
Núria, 04/05-07-2009.
96km, D+4500m, D-5700

Web organització

primers:

1. FOLGUERA ROBERT, JAUME 14:33:10

  Competicions / Muntanya / Re: XXXª Matagalls-Montserrat – 19 i 20 de Setembre de 2009175

Doncs ja està! poca cosa que explicar.A la sortida ha saludat varis correcats, sergi30, kiskejr,Fuentes,Carles Martorell,Sioux,Xeix,Massa i algun més que em deixo….

Sortida a les 17:30 en punt.Al primer corriol he anat avançant gent i després del restaurant als que havien sortit 5 minuts abans.Una vegada a dalt de la petita pujada,tot sol fins el monestir surprised.

Per tenir una referencia per fer 10h,m´havia fet horaris de pas en base al temps d´en Pedro,treient-li un 20%.Aixi sabria com anava en tot moment.A Aiguafreda he vist i saludat l´abuelo, Buff i jordiPapiol.

He de dir que els controls els agafava despistats,no contaven tant aviat algú,al igual que els avituallaments. Al de Can Janot ho tenien tot tapat,i no reaccionaven whip,així que he arrancat sense agafar res.

La clau ha estat que la dona m´ha esperat en diferents llocs,i em donava exactament el que necesitava.

Al arribar a sant Llorenç,els de les taules ni m´han mirat practicament,es pensaven que no la feia estant inscrit,he vist que no tenien ni l´entrepà fet….siau!

Remarcable el control C6,coll de Grua,el bon home em diu que on vaig tant d´hora,al principi no em volia passar el codi surprised whip,que si volia correr que hagués sortit dels ultims oh.

L´unic que estava preparat i han sigut molt amables,l´avituallament de Vacarisses Cool.I que haig de dir del l´ultim control,impresionant,com animaven,era jovent,quina marxa,xapó!!

Al arribar a dalt el mateixde sempre,suposo,només els tres de la taula i la meva dona,a la que li haig de fer un monument yes…per aguantar tot el dia,desde collformic passant pels diferent llocs on m´ha vist,8,fins a dalt del monestir

  Competicions / Muntanya / Re: XXXª Matagalls-Montserrat – 19 i 20 de Setembre de 2009 el: 20 Setembre 2009, 07:44:50
M´oblidava,he arribat a dalt a les 01:51,per tant si no em fallen els cálculs……8:21.Al tram del 3/4 he tardat 37 minuts.


 
 

Comentaris tancats a Jaume Folguera; un guanyador amb els mossenaires

« Següents - Anteriors »