19
nov.
2009
Pep Moliner
Em va fer molta il·lusió que es fes l’excursió del CDC a la nostra estimada Mola. Ha estat una dia esplèndid en un entorn, per mi, dels més estimats, amb gent de totes les edats i sensibilitats. S’ha pujat força bé i per no quedar empolsinat pels que utilitzen el cotxe fins a Can Poble, hem pujat per dues dreceres, tot i que també hem fet pista, reposant a l’aparcament, que a partir de gener ja no serà operatiu, donat que no deixarant pujar vehicles motors.
Una parada a Can Poble i un tram que ens durà al camí dels monjos i d’aquí fins dalt. Unes fotografies de record i una jornada molt bonica, envoltat de gent, amb sensibilitat per la natura i de conversa, i amant dels nostres entorns.
Tots han demostrat un estat de forma bo, donat que tot i ser una excursió per un entorn bonic, el desnivell és considerable. Bé algú ha anat de cul a terra, però això és normal.
Dalt hi havia tanta gent, que semblava la nostra Plaça Vella.
M’ha sorprès la Maria, que a més anava embolcallada amb la senyera i per la seva fortalesa física anava fent les fortes pendents amb notada solvència. Curiosament venia un amic mossenarie, en Marià, que de la mà de’n Ricard i l’Anna, president local i senyora, ha pogut compartir aquesta bonica jornada.
He conegut nova gent i el luxe d’anar al costat d’un dels nostres més il·lustres parlamentaris Catalans alhora Terrassenc, i regidor del nostre Ajuntament i que el veus a lluitar un dia i un altre i proper candidat a l’alcaldia, que li agrada trepitjar territori i com no la muntanya més emblemàtica del nostre entorn, en Josep Rull. A mi me’l fa més proper saber que sovint ens uneix el plaer pel córrer i el veiem a diferents proves atlètiques, com ara és la Mitja Marató Ciutat de Terrassa. Tant de bo algun dia pugui governar amb aquesta sensibilitat que els que el veiem a curta distància intuïm la seva gran vàlua. I, per descomptat també ha compartit entrenaments per Torre Mossèn Homs, i recordo que va tenir una estrena un dia plujós. Te a la seva atapeïda agenda venir sempre que pugui.
Companys simpatitzants amb els seus fills, ens ha regalat la seva companyia, que per cert els seus fills s’interessaven pel gosset de casa nostra, en Nuck, que ha fet de company fidel de tots i que també era present en tot moment.
De baixada, hem desfet el camí pels mateixos llocs i a mi em quedarà el record d’una bonica matinal.
Vaig fer unes quantes diapositives on es pot fer uns tastet del que ens envolta.
Diapositives
16
nov.
2009
Pep Moliner
Els dels circuits més pintorescs que fem, tot i que el fem sovint en sentit nord, aquest dissabte era cap el sud que anàvem. A la font de la Moreria no ens aturem, en altres motius per què ningú te sed. Venim beguts de casa, i el rierol ens acompanya en tot el descens fins al punt on el grup es torna a fer compacte. Fem una mica de pujada i continuem baixant, que ens fa preveure que com més es baixa, més pujada ens esperarà.Ara si, encarem la pujada i es comencen a veure com l’entrenament s’endureix i algun mossenaire posa el peu a terra i camina, per garantir arribar dalt. Si, ara ja som a l’ària de lleure de Sant Julià, lloc on arribem aquest cop en poc menys de quatre quilòmetres a les cames. Fem la fotografia de record i ens dirigim a la font de l’Argelaguet i oblidem que el pas per l’Olivera ara no es pot passar i fem un quants metres endavant i altres tants enrera. A partir d’aquí ens anem ara si fins la font per llocs bonics i d’aquí.Bé, dir que prèviament i com que m’agrada pujar des de casa a l’alçada de la plaça Catalunya hi havia en Rafel i passat el Monument de la Dona Treballadora venia en Carles López, que ves per on venia des de el barri del segle XX: quins estats de forma més fenomenals !!Em sembla que ets dius David, tot i que ara no ho recordo. Ve sovint i li agrada l’invent mossenairedescens pel torrent de GotellesCasimir i AntonioFent pinyaTornem a engegari les pujades, què ?i en Cayetano ens va dur a la seva filla i vol dir que tenim nova mossenaire |
|
|
|
|
|
|
Estic content per que molts amics ens venen a visitar i aquest dissabte des de Vacarisses va venir l’Eduard. Els que el coneixeu sabeu que el seu tarannà, amb tot el que fa, se’l fa una persona interessant, amoïnada i amb ganes de servir a la gent amb tot el que pot, sense esperar res a canvi. És participatiu i amb molts col·lectius el seu ajut és molt important.Aquestes darreres setmanes als mossenaires els demano si poden fer-me el seu currículum atlètic i tinc la sort de que el tinc i ara us l’adjunto per que el conegueu una mica més.Em comenta l’anècdota de “El Corte Inglés”Bé, aquesta cursa que abans no aconsellava, pel munt de gent i les irregularitats a l’hora de córrer i un llarg etcètera, ara si, que trobo que anar-hi, com feia jo, amb els meus fills els donava la possibilitat de no sentir-se en cap moment sols i fer una llarga distància.Què passava ? que el primer any veig que em ve una persona a la que no coneixia de res, vestit amb l’equipament del meu estimat antic club, la Unió Atlètica i com que veia que jo anava vestit com ell, es va apropar a saludar-me. El seu pel llarg i la barba forma part d’una imatge molt agradable. Doncs bé, cada any i en van ser tres, quan arribava a la recta d’escalfament esperava trobar-me l’Eduard i com per art de màgia, sempre apareixia i vam arribar a córrer plegats, això si: a tope.Que ens deia l’Edu i al qui li agraïm:”Hola Pep,T’envío 4 dades bioatlètiques, posa-les com et sembli…-Vaig començar a córrer, com molta gent, participant a les curses de Festa Major de Terrassa i del Corte Inglés, cap als anys 89-90.-Des del 2001 estic corrent de forma més continuada, des de llavors, no he parat.-M’agrada participar a curses populars, darrerament m’he proposat descobrir curses que no he fet mai.-Fins ara, he participat en curses curtes (milles, 5Km…), 10.000 i mitges maratons…i curses infantils acompanyant les meves filles. 10.000 és la distància que més m’agrada i en la que em trobo més bé.-M’agrada córrer per sentir-me viu.-Col·laboro en la organització de la cursa de la campana de Vacarisses.-Encara que sóc car de veure (pel fet de viure a Vacarisses vinc poc), fa uns quants anys que vaig anar per primera vegada a córrer a Mossèn Homs, per això em considero un Mossenaire més.Pep, no t’oblidis de comentar que ens vam conèixer a la gran cursa del Corte Inglés…No sé si a l’explicar-t’ho així et dono massa feina, pots posar-o com vulguis, retallar el que et sembli…tu mateix.Per cert, avui a Sant Vicenç dels Horts he fet 39’35, això va millorant. Encara que, de moment, no surto a les llistes de classificació.Salut,Edu