Dissabte sempre és una incògnita amb qui entrenaràs. Pots tenir més o menys una idea, però fins que no hi ets no venen les sorpreses. El que és més agradable és veure com sempre tenim nous amics que venen a fer una horeta i de vegades es veuen estranyats de la trobada. Detalls com que la Joi aquesta vegada ha vingut amb el nou mossenaire en Jordi, el seu marit, que va dir que li va agradar i que repetiria. La Bea, que s’ha portat la seva amiga i muller de’n Manel Priego, i noves mossenaires que com em sol passar els primers dies no recordo els noms i que tinc l’esperança d’anar aprenent. En Fran, que després de força dies torna a regalar-nos la seva companyia i en Xavi Miquel, que tot i veure-se’l poc animat com ens tenia acostumat, continua organitzant trobades després dels entrenaments amb bons esmorzars, que allarguen i fan encara més rica la trobada. En Casi, que entre marató i marató fa cap als vostres entrenaments. La família Ex pósito, del Califòrnia, que passat més d’un any ja son incondicionals. L’amic de l’Unió Atlètica, que sempre que pot va venint i tota la colla dels corredors.cat, que fan molt per animar aquest invent. En Mangot, que dissabte estarà fent el cinquanta de pista, tot i que ha passat l’any amb problemes greus de salut. Bé, cadascú amb les seves històries atlètiques que quan arriba dissabte a les 08:00 s’uneixen per passar una bona estona i als que us agraeixo de tot cor que feu cap aquí.
El circuit va estar de vuit quilòmetres i escaig, vorejant camps de cultiu de secà, fins a la font de l’Argelaguet
Bevem a la font
L’Anna en primer terme
i continuem ben avinguts
Ara anem cara avall fins l’encreuament
les noves mossenaires
En Casi al capdavant
Salvador cada dia millor
Josep seriós
Miquel, sempre fort
Matrimoni de ferro; la Natatxa el dia anterior va ser mossegada per un can
la colla més agrupada amb en José tibant
Javi, Maten i Barcia
Les noves mossenaires; que ara no recordo els noms
Jordi Mangot, que va ensopegar i va anar per terra, però que no va ser res.
fotografia feta per la Rosa Cos, per que suri el de negre
Aquí en Xavi Miquel estava més rialler. Potser recordava les anècdotes que un dia va explicar la Rosa de Bagà.
i encara més avall fins l’encreuament. Arribats aquí pugem per un corriol que havíem perdut després de la darrera tala i que ens durà a la primera pujada forta, on per fer un bon re-agrupament fem la fotografia de rigor i es desfarà el gran grup, sobre el quilòmetre sis, per anar deslliurat fins el camp base: la Masia de Torre Mossèn Homs.
El Joaquin Izquierdo el recordo de sempre; formàvem part d’un antic club: els FONDISTES DE TERRASSA, allà pels començaments dels anys nouranta i hem entrenat molt plegats. Continua en bona forma i entrena amb regularitat. Tinc molt bons records d’aquella època que em va engrescar a estimar aquest esport.
En Miquel feia una colla d’anys que ens creuàvem amb ell els dissabtes pels camins que estem acostumats a fer, fins que un bon dia ens va regalar la seva companyia. De fet per ell li semblava que el ritme no era al que estava acostumat, però li he sentit a dir vàries vegades que els entrenaments mossenaires li senten la mar de bé i és ja un habitual. A més, amb el seu amic Barcia va gestionar un bonic entrenament que sempre quedarà a la nostra memòria, com va ser compartir-ho amb una atleta d’elit en actiu com és la Maria José Pueyo.
En Miquel és una atleta molt disciplinat i entrena a consciència per assolir bons registres a proves com la marató i recentment ha estar fent la de Berlín. Ostenta registres per sota de les tres hores i sovinteja entrenaments de muntanya pels voltants de Berga, amb un bon amic mossenaire com és l’Agustí.
Ara aviat farà seguides un parell de maratons, l’una de muntanya com la de Sant Llorenç Savall. És una persona molt oberta i competeix pel Club Natació Sabadell, tot i que algunes vegades se’l veu molt implicat amb l’Associació de corredors.cat, que també compta amb la seva contribució. Li desitgem molt d´èxit i agraïment per la seva companyia.
Moderat
salutacionsAgustinjr
