05 oct. 2009
Corre-m’hi tots
Si la setmana passada vam baixar en direcció a l’Hospital de Terrassa, aquesta ha estat la zona recentment netejada, on el camí aleshores molt ombrívol, sense perdre atractiu, transcorre per zona boscosa fins l’encreuament on ens re-agrupem. Fantàstic veure com venen nous mossenaires, com la Bea i en Jordi.
Un canvi en pujada per obrir els pors de la pell i descens d’un torrent per apropar-nos al bosc de Can Deu, amb un segon canvi a la fantàstica recta central fins a fer-nos la fotografia en el qm. 6,4 de l’entrenament. Xino-xano cap a Torre Mossèn Homs, on finalitzarem amb xerrades de tots amb tots. Un bonic dissabte
Per nosaltres tenir mossenaires com en Jordi Viñeta júnior ens dona ànims per continuar amb aquest projecte d’entrenaments compartits. Li vaig demanar al seu pare que en fes un currículum esportiu, per que tothom tingui coneixement del seu tarannà i amb el permís d’ells queda exposat, per què el coneixeu i agraïm aquest ajut en fer més gran la nostra colla.
Ja arribats a Torre Mossèn Homs, veiem dues amigues mossenaires que havien anat a entrenar
La Montse recolzada fent estiraments
Salvador, que tenim la sort de compartir aquesta estona
Per nosaltres tenir mossenaires com en Jordi Viñeta júnior ens dona ànims per continuar amb aquest projecte d’entrenaments compartits. Li vaig demanar al seu pare que en fes un currículum esportiu, per que tothom tingui coneixement del seu tarannà i amb el permís d’ells queda exposat, per què el coneixeu i agraïm aquest ajut en fer més gran la nostra colla.
Deia el pare d’en Jordi:
“T’explico amb quatre piulades quelcom esportiu del meu fill Jordi, però et reconec
que com a pare,m’és difícil no allargar-me massa.
Com hem comentat estudia 3 d’eso i té 14 anys,és el tercer de set germans i de ben petit ja era força
espavilat pujant-se a tot arreu que no tocava, i sobre tot a redera de la pilota. De fet juga a futbol de mitja punta
amb un club on també a aprés a tocar la bateria força bé.
Últimament, ell en comentava que ja era dels que més corria del seu curs en les proves de resistència de
l’escola on els hi fan exàmens físics cada trimestre.
Quant li vaig comentar si l’agradaria venir amb mi a córrer a mossèn homs no li va faltar temps per deixar el
plat a la taula i anar a preparar la bossa corrent, no fos que arribes tard….
També es força muntanyenc ( quin remei amb el pare que té ). Aquest estiu vam anar a fer un 3000,La Punta Alta a
la vall de Boi, amb un amic seu, però també a fet cims altres anys ( la pica, el Carlit…)
Es molt competitiu (sempre de ben petit) com es normal a tota persona que l’agrada l’esport; i ara, després de molt
renegar, quant perd, s’ho agafa força millor. En sembla que està aprenent a ser constant i això es molt important;
en l’esport també.
Bé ja m’estic allargant massa i no pararia d’explicar-te més coses del meu fill i dels altres….T’imagines quina crònica!!!! “
No hi ha resposta
