25 Set 2009

…i van nou Matagalls.

Publicat en 20:47 sota General

Em vaig preguntar moltes vegades abans de sortir, si donat la poca preparació durant el mes d’agost, i tot i que si que vaig fer entrenaments específics a darrera hora pensava, que havia arribat tard a tenir garanties de la consecució.
Com que sempre em deixo quelcom, vaig posar-ho tot apunt amb tranquil·litat, amb alguna novetat com alleugerir molt la motxilla amb només el que s’ha fet servir a altres edicions.

La imatge “https://i1.wp.com/lh5.ggpht.com/_9a36-PvpxDk/Sr0MBdO2kDI/AAAAAAAAAqw/AzACbBP8hT4/s800/matagalls.jpg”  no es pot mostrar perquè conté errors.

http://www.cegracia.cat/mm09/
A quarts de quatre en venen a buscar en Zarco i Díaz, en concret el fill del segon, que ens apropa fins a Coll formic, on s’apleguen un munt d’excursionistes. Em puc creuar i desitjar el millor amb amics com son, en Josep Garcia, Pedro, Salvador Reig, la Teresa Farriol i en Pau Sust que anava de xofer, en Ferran Galceran, Jaume Aragonès, Albert Isidro, i segur que em deixo algú. Estic tota l’estona amb en Vicenç Sant sense saber que faríem de parella de fet, tota la nit. Instants previs de la sortida estic parlant amb en Josep Serra, amb el que vaig anar l’any passat i al que dic que no pensava córrer només a llocs plans i alguna baixadeta segura.
A les 17:58 ens fan passar per la sortida i amb control de codi de barres surto sense presses i miro un cinta groga autoadhesiva que havíem de subjectar al canell, per que a aquesta prova s’hi afegeix molta gent sense inscripció i difícil de controlar. Una vegada ja havia sortit, s’apropa en Serra i se’n adona que no correré i marxa; passats uns instants una de les persones més emblemàtiques d’aquesta prova, en Joan Llopart que acompanyat d’un amic al que denominen Body em sorprèn per diferents motius. Em comenta que assolirà la seva vint-i-quatrena participació i finalització, i tenint en compte que puja al Matagalls, cosa que s’ha deixat de fer darrerament, a diferència dels seus inicis. Ell manté la tradició. Prop del control 1, torno a veure en Vicenç Sant, que fins aquell moment no sabia que seria el meu gran aliat per passar una de les meves millors Matagalls. Anem molt compenetrats i en cap moment defallim i molt avinguts fins gairebé la jardineria de Vacarisses, que decideix no acompanyar als que ara formàvem un trio, junt amb un amic: Xavi Caros.
En Xavi és una persona que l’hi agrada la tecnificació i amb el que resulta molt agradable marxar. Va amb els seus dos gps amb els tracks. Des de que ens deixa en Vicenç, anem junts i més tard just a punt d’arribar al final, en Vicenç ens atrapa i podem finalitzar tots tres.
Destacaria que als avituallaments en Vicenç i jo fem el més just i per no refredar-nos, prenem els aliments que ens serviran per refer-nos. Els meus preferits son el te, derivats de la tonyina, fruita i poca cosa més. Al Camí Moliner, bon nom, a Matadepera, menjo el tradicional Donuts.
A l’arribada en Vicenç l’esperaven els seus pares, una parella entranyable i amb una amabilitat a l’estil del mateix Vicenç, al que tinc que agrair força la seva companyia. Em quedarà per tot plegat un molt bon record de la meva novena participació, aquesta vegada amb 15h57′.

Al fòrum que tenim amb amics hi ha la crònica de l’Alex, que fèia la seva primera i val la pena veure el que n’arriba a saber, la de’n Massaguer, que és un especialista en tot tipus de proves i tota una colla d’amics que ens fa sentir més propers, amb ànims per part de tots i en Mirabet que estava en un control.

Aquí:

http://mossenhoms.netfreehost.com/mossenhoms-post-8660.html#8660

Gràcies per llegir-me.

3 respostes

3 respostes a “…i van nou Matagalls.”

  1. jrrofen 28 Set 2009 en 17:21 1

    ei! Pep
    Jo també i era: la mosca collonera, l’ocell en sa volada, els núvols, l’aire que respiraves, les esbufegades que treies del teu interior, el forat del Donut, l’amigada conversa, els mitjons suats, tot axó sense que t’adonessis son las màgies de la vida! Salut Pep a les teves 9, del mes 9, del any 9. Mai més aquesta data se’t donarà a la vida compta-hi. Felicitats per la fita assolida Josep.

  2. Ricarden 28 Set 2009 en 22:11 2

    9 MM en són una bona colla. Ja fa temps que no la faig. Em vaig plantar després de la meva tercera participació allà pel 1996. Potser alguna vegada torni a reincidir, mai se sap.

  3. Pepen 01 Oct 2009 en 14:13 3

    Josep, sempre m’acompanyes i t’ho agreixo molt. El donut el van tallar pel mig

    Ricard, és molt bonic unir dos punts tan bonics de la geografia Catalana i alguna vegada tens que repetir.

    Gràcies als dos

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*